L'Oratòria Romana: Història, Ciceró i Tècniques

L'Oratòria Romana

Orígens i Evolució

Abans de Ciceró, és a dir, abans del segle II a.C., l'oratòria romana és pràcticament desconeguda. Entre els segles III i II a.C. van viure els primers oradors pertanyents al gènere de les laudationes funebres, discursos pronunciats en els funerals pels familiars del difunt i que després es conservaven.

Consolidació al Segle II a.C.

Al segle II a.C., l'oratòria romana es consolida gràcies a la influència grega.

Oradors Destacats

Els oradors que destaquen són Porci Cató, que representa la consciència moral de l'època, i Corneli Escipió, que representa la impregnació de la cultura romana per la grega.

L'Època de Ciceró

En l'època de Ciceró, degut a problemes sociopolítics, l'opinió pública s'apassiona amb els oradors, fet que fa néixer el sentiment que un discurs és una obra d'art.

Escoles d'Oratòria

Es van desenvolupar tres tipus d'escoles:

• Asiàtica: Presenta dos gèneres: un més atent al contingut i l'altre més centrat en la forma.
• Àtica: Defensa la manca d'artificis, la frase directa i breu, l'absència de patetisme...
• Ròdia: Creada per Ciceró, amb una barreja de les dues anteriors.

La Vida de Ciceró

Pel que fa a la vida de Ciceró, va viure uns anys decisius: la guerra social d'Itàlia, la lluita pel poder entre Màrius i Sila, amb el triomf d'aquest últim, i seguit de la seua dictadura; la rebel·lió dels esclaus sota el comandament d'Espàrtac, la conjuració de Catilina; la guerra entre Cèsar i Pompeu. En aquesta última es va posar de part de l'últim, i Cèsar va ser qui va vèncer. Encara que el va perdonar, Ciceró va decidir retirar-se a la vida privada. Després de l'assassinat de Cèsar, Ciceró va creure que era possible la restauració de la república i va tornar a la palestra política, pronunciant les seues Filípiques contra Marc Antoni, hereu de Cèsar, i això li va costar la vida.

Discursos Notables de Ciceró

1. In C. Verrem: Ciceró, després d'un exhaustiu acopiament de proves, arguments i testimonis irrefutables contra les tropelies de Verres, escriu set discursos demoledors.
2. In M. Antoniu orationes Philippicae: Les catorze filípiques contra Marc Antoni van ser el cant de cigne de Ciceró com a orador.

El Llegat de Ciceró

Ciceró unifica el millor de l'asianisme i de l'aticisme. La seua expressió és ornamental o nua, ajustant-se sempre al que exigisquen les circumstàncies. A més, ens ha deixat les millors obres sobre l'oratòria. Les dues grans obres de Ciceró són el De Oratore i l'Orator, que tracten de la formació de l'orador i de la tècnica del discurs. Ciceró opina que el perfecte orador és una combinació de tres factors: disposició natural, cultura profunda i extensa en totes les disciplines i coneixement de la tècnica oratòria.

Tècnica Oratòria segons Ciceró

Aquesta tècnica s'exposa en el De Oratore i abraça cinc punts fonamentals: inventio (búsqueda d'arguments), dispositio (distribució d'eixos arguments), elocutio (l'expressió formal, les paraules i les figures més convenients), memoria (recordar) i actio (l'aspecte físic).

Parts del Discurs

El discurs també té diverses parts: exordium, narratio, argumentatio i peroratio. Cadascuna de les parts exigia un mètode i tècnica adequats per aconseguir la finalitat de tot discurs, que no és altra que la de docere, delectare, movere. El Brutus és una història crítica de l'oratòria romana.

Decadència de l'Oratòria

Després de la mort de Ciceró, durant l'època imperial a Roma desapareix la llibertat política portant a la mort de l'oratòria. L'eloqüència es converteix en declamatio i destaca Sèneca el Major, qui va escriure Controversiae i Suasoriae (per a instrucció dels seus fills).