L'Oratòria de Marc Tul·li Ciceró: Vida i Obra

2. L’Oratòria – Marc Tul·li Ciceró - Vida

Marc Tul·li Ciceró fou el més important dels oradors llatins. Va néixer el 106 aC a Arpínum (Itàlia). Era d’una família de cavallers i es considerava un “homo novus”, és a dir, un home sense avantpassats nobles. Per aquest fet, tenia molt difícil accedir a càrrecs polítics, només reservats als patricis. Va estudiar els estudis superiors a Roma, Grècia i l’Àsia Menor. Obtingué el títol d’advocat. Després, gràcies a la seva qualitat, passà a la política, fins i tot fou escollit cònsol (president de la república romana) el 63 aC. L’any 63 aC fou el fiscal acusador de Catilina, un general romà que va conjurar contra l’Estat (va fer un intent de cop d’estat). Els seus discursos contra Catilina foren tan brillants que, gràcies a això, fou escollit cònsol. Malgrat tot, a causa de les seves accions contundents contra els conjurats, tres anys més tard acabà exiliat a Albània. El 57 aC torna a Roma, vol que tot romà honrat col·labori en un projecte comú de pàtria. S’apropa a Cèsar, Pompeu i Cras (membres del primer triumvirat). Quan esclata la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, ell es posa del bàndol de Cèsar, tot i que el considerava capaç de destruir el sistema republicà pel qual ell havia lluitat. El 44 aC Cèsar és assassinat, i Ciceró es posa del bàndol d’Octavi, ja que s’enfrontava a Marc Antoni, l’hereu de les idees de Cèsar. És el moment que aprofita per escriure uns discursos molt durs contra Marc Antoni (Filípiques). Quan Octavi pacta amb Marc Antoni, aquest li demana que el deixi castigar Ciceró. El 43 aC, els sequaços de Marc Antoni maten Ciceró.

/

Obra

L’obra de Ciceró es pot dividir en 4 grans grups:

1. Obres de caràcter filosòfic i de teoria política.
2. Obres de retòrica.
3. Obres sobre pràctica oratòria (discursos).
4. Obres personals: cartes.

1) Les escriu quan es retira de la vida política activa. Són reflexions generals sobre l’amistat, la vellesa, els deures ciutadans, la república, les lleis, la religió, la superstició, la virtut…

2) Obres on exposa les idees pròpies sobre l’eloqüència i la teoria dels seus predecessors grecs i romans.

3) L’obra més genuïna de Ciceró, acusa i defensa personatges.

4) Es conserven encara moltes cartes de Ciceró, en aquestes explica les seves peripècies personals en un estil més planer. Els temes de les cartes són la vida quotidiana, les seves ambicions, els seus desenganys. Gràcies a aquestes, podem fer-nos perfectament a la idea de com era la personalitat d’un individu del segle I aC.

Sens dubte, és molta la influència de Ciceró en l’oratòria occidental. Petrarca, el 1345, va llegir un manuscrit de Ciceró a Verona i d’aquest en va treure la seva idea de l’home del Renaixement. La personalitat polifacètica de Ciceró (filòsof, orador, polític, retor) i la seva importància literària han fet que mai no deixés de ser estudiat a l’escola i que, juntament amb el poeta Virgili, sigui l’autor llatí que al llarg de tota la història del món occidental hagi influït més en les idees i en la literatura.