Oratòria i Elegia Llatina: Ciceró, Ovidi i els Gèneres Clàssics

Oratòria: Definició i Classificació

L’oratòria és el domini de les tècniques expressives per elaborar bons discursos amb l’objectiu de convèncer, instruir o distraure el públic. Tradicionalment, els discursos es classificaven en:

• Discurs Deliberatiu o Polític

  Per convèncer assemblees de prendre una decisió respecte a un tema concret.

• Discurs Demostratiu o Epidíctic

  Lloa o critica les virtuts o defectes d’una persona.

• Discurs Judicial o Forense

  Pronunciat davant un tribunal per aconseguir la condemna d’un reu.

Es van escriure tractats que establien com estructurar un bon discurs. Les parts canòniques són:

• Introducció

  Captar l'atenció o el favor dels oients, i es presenta el tema del discurs.

• Narració

  Exposició dels fets o circumstàncies.

• Argumentació

  Defensa dels arguments i/o refutació dels arguments en contra.

• Conclusió

  Recapitulació de l’exposició i invocació als oients.

L'Oratòria Republicana

Va ser iniciada per Cató el Censor, que va escriure més de 150 discursos. Als darrers temps de la República, Ciceró va marcar el punt culminant a Roma. Va tenir dos corrents principals: l’asianisme i el corrent aticista.

L'Oratòria Imperial

El Senat va perdre capacitat de decisió sobre afers polítics, i l'oratòria va perdre la seva funció, ja que faltava llibertat. Aleshores, l’eloqüència va prendre dues direccions: l'ensenyament a les escoles i les exhibicions a les sales de recitació. El mestre d’aquesta nova oratòria va ser Sèneca el Vell.

Marc Tul·li Ciceró (106-43 aC)

És un dels oradors més grans de tots els temps. Va practicar un asianisme moderat i els seus discursos evidencien l'habilitat que tenia per jugar amb la deducció lògica i les al·lusions malicioses. Va pronunciar uns cent discursos, que es poden classificar en:

• Judicials: Pronunciats davant un tribunal com a advocat defensor o advocat acusador.

• Polítics: Pronunciats al Senat o al Fòrum, en defensa o contra d’algú.

Discursos de Ciceró més Destacats

• Verrines: Ciceró accepta la proposta dels sicilians de pronunciar una acusació contra l’exgovernador Verres.

• En defensa de la llei Manília: Ciceró parla en favor del projecte del tribú Manili, que preveia concedir a Pompeu poders extraordinaris.

• Catilinàries: Quatre discursos amb els quals Ciceró va destapar el cop d'estat que va ordir el polític Catilina.

• Defensa del poeta Àrquies: Ciceró defensa el poeta, que va ser acusat d’haver obtingut la ciutadania romana sense tenir-hi dret.

• Defensa de Miló: Discurs judicial en defensa de Miló, a qui havien acusat de l’assassinat de Clodi.

• Filípiques: Discursos contra Marc Antoni, per convèncer el Senat perquè el declarés enemic de la pàtria i li declarés la guerra.

Obres Retòriques de Ciceró

• De l’orador: Tractat retòric en tres llibres en forma de diàleg entre Antoni i Cras. S’hi discuteix la tècnica oratòria, que comprèn cinc punts clau:

  • Inventio (selecció d'arguments)
  • Dispositio (ordre lògic dels arguments)
  • Memoria (mètodes per recordar discursos)
  • Elocutio (elaboració formal del text)
  • Pronuntiatio (ús de la veu i gestualitat)

• Brut: Diàleg en sis llibres entre Ciceró, Àtic i Brut.

• L’orador: Descriu les tres finalitats que ha de tenir l’art de l’orador ideal.

Obres Polítiques de Ciceró

• Sobre la república: Formada per sis llibres, on Ciceró defensa que la constitució romana de l’època dels Escipions és la millor forma d’estat.

• Sobre les lleis: Diàleg entre Ciceró, el seu germà Quint i l’amic Àtic.

Obres Filosòfiques de Ciceró

• Hortensi: Exhortació a practicar la filosofia.

• Tusculanes: Tractat en cinc llibres en forma de diàleg entre un mestre i un deixeble, ambientat a la vil·la Túsculum.

• La natura dels déus, L’endevinació i El destí: Tres diàlegs d’argument religiós i teològic.

• Cató el Vell: Cató, quan ha arribat a una edat venerable, exalça la saviesa i els béns espirituals que es deriven de la vellesa.

• L’amistat: Després de la mort d'Escipió Emilià, el seu amic Leli exalça l’amistat.

• Dels deures: Tractat en tres llibres dedicat al seu fill, Marc.

Les Cartes de Ciceró

Aquestes cartes no s’havien escrit per ser publicades, per la qual cosa tenen un estil col·loquial, ple d’al·lusions i amb hel·lenismes. Hi predomina la coordinació i un lèxic ple de diminutius pintorescos.

Marc Fabi Quintilià (c. 35-c. 100 dC)

• Institució oratòria: 12 llibres que s’ocupen de la instrucció bàsica de l’orador, des de la infantesa fins al moment en què s'haurà de col·locar davant d’un auditori. L’obra tracta sobre l’eloqüència, la ciència de parlar bé, els gèneres oratoris, les parts del discurs i la tècnica oratòria.

L'Elegia Llatina: Característiques i Evolució

L’elegia és un tipus de poesia lírica que expressa sentiments personals. Va néixer a Grècia el segle VII aC i es caracteritza per l’ús del dístic elegíac. A Roma, era de llargària variable i presentava diferents temes (fúnebres, de banquet, patriòtics, amorosos...). L’elegia de l’època augustal es presenta en llibres de poesia estructurats, on hi té un paper central la figura femenina, amb una relació sentimental que pren la forma d’un esclavatge amorós davant de la bella.

Albi Tibul (c. 55-19 aC)

Va néixer a la regió del Laci entre el 55 i 50 aC. Va anar a viure a Roma i va conèixer el polític Marc Valeri. Els darrers anys els va viure al Laci, i va morir el 19 o 18 aC.

L’obra de Tibul ha estat transmesa en un recull conegut com el Corpus Tibullianum, dividit en 3 llibres. Les seves elegies tracten sobre l’amor, l’amistat, la tranquil·litat de la vida al camp, la religiositat i la pau.

Sext Properci (c. 50-16 aC)

Va néixer l’any 50 aC a Úmbria. Va ser educat a Roma per a la carrera judicial, que va abandonar per dedicar-se a l’activitat poètica. Va escriure elegies d’amor per a Hòstia. Va publicar el seu últim llibre el 16 aC, any en què es va morir.

Tota l’obra de Properci és de caràcter elegíac i està presidida per Hòstia, una noia culta que el poeta celebra amb el nom de Cíntia. La seva obra està dividida en quatre llibres.

Publi Ovidi Nasó (43 aC - 17 dC)

Va néixer el 43 aC a la regió dels Abruços. A Roma, va freqüentar les millors escoles de retòrica amb la intenció de dedicar-se a la política. Després d’un viatge d’estudis, va tornar, on va freqüentar el cercle literari de Valeri Messala i es va fer amic de Properci, Horaci i Corneli. Té un estil elegant, musical, fluid i de gran riquesa expressiva.

• Els amors: Publicada en tres llibres. Recull de 50 poesies d’amor que descriuen experiències i aventures amoroses centrades en una dona.

• Heroides: Recull de 21 elegies en forma de cartes escrites per heroïnes gregues i llatines als marits o amants pels quals han estat traïdes o abandonades.

• Art amatòria: Petit poema format per 3 llibres. Els dos primers dedicats als homes i el tercer a les dones. El poeta ensenya com es troba, es conquereix i es conserva l’amor.

• Cosmètics per a la cara: Petit tractat de cent versos dividit en dues parts. A la primera Ovidi defensa l’elegància de la vida ciutadana i a la segona presenta cinc receptes per a la bellesa femenina.

• Remeis a l’amor: Poema didàctic adreçat als enamorats que es volen alliberar dels defectes de l’amor. Dóna consells útils recorrent a la ironia.

• Fasts: Obra narrativa que volia descriure dia a dia les festivitats i els rituals del calendari romà.

Obres de l'Exili d'Ovidi

• Tristes: Recull de poesies compostes en forma de carta. Contenen records autobiogràfics, justificacions de la poesia elegíaca, laments per la trista condició de relegat i peticions enviades a August perquè el perdoni i el deixi tornar a Roma.

• Pòntiques: Recull de 46 elegies format per 4 llibres. Els poemes lamenten la nostàlgia i la solitud.

• Ibis: El títol fa referència a un ocell egipci al qual li atribuïen mals costums. Ovidi ataca un adversari d’origen africà, del qual havia estat amic.

• Les Metamorfosis: Dividida en 15 llibres on s’expliquen dos-cents cinquanta mites units pel tema de la transformació. L’obra és una història mítica del món.