Oratòria i Ciceró: L'Art de la Retòrica a l'Antiga Roma

L’oratòria és l'art de parlar bé, de fer bons discursos per convèncer el públic sobre una qüestió determinada. Va ser un instrument molt útil per influir sobre l’opinió pública. Per convèncer el poble, s’havien de pronunciar discursos al Senat. Aquests escenaris van permetre el desenvolupament d'aquest gènere.

Tipus de Discurs Oratori a l'Antiga Roma

• Judicial: Per demostrar la culpabilitat o innocència d’un acusat.
• Polític: Per mostrar l’acord o el desacord sobre una decisió a prendre (aprovar una llei, etc.).
• Demostratiu: Pronunciat en qualsevol acte destinat a alabar una persona, celebrar un esdeveniment, una activitat, etc.

Estils Lingüístics de l'Oratòria Romana

• Asiàtic: Empra un llenguatge molt florit i ornamentat.
• Àtic: Presenta un llenguatge molt simple i menysprea l’ornamentació.
• Rodi: És el més recent i defensa un estil intermedi entre les dues escoles anteriors.

L'Estructura Clàssica del Discurs Oratori

• Exordi: Introducció del tema del qual es vol parlar.
• Narració: Explicació dels fets que motiven el discurs.
• Argumentació:
  • Confirmació: Aportació d'arguments per justificar els fets.
  • Refutació: Arguments que rebutgen les objeccions que oposa el contrari.
• Peroració: Part final on es fan les súpliques al jutge.

Els Cinc Cànons de l'Oratòria Romana

Aquesta estructura s'havia de bastir seguint els cinc cànons de l’art de l’oratòria:

1. Inventio: Cercar els temes i els arguments adequats al discurs que es pretenia fer.
2. Dispositio: L’art de distribuir els diferents temes i arguments en l’ordre més adequat.
3. Elocutio: Recerca dels mots i de les frases més adequats per tal que el missatge resultés convincent.
4. Memoria: L’art de saber memoritzar l’ordre dels temes, dels arguments i de les frases.
5. Actio: La posada en escena del discurs, que havia de tenir en compte dos elements molt importants: el gest i la dicció.

L'Oratòria a l'Antiga Roma: Evolució Històrica

Època Arcaica (ca. 300 a.C. – 75 a.C.)

Els únics discursos que feien els romans eren els discursos fúnebres. Els problemes socials i polítics van ser causes determinants per a un fort desenvolupament de l’oratòria.

Època Clàssica (75 a.C. – 14 d.C.)

A l’època clàssica predominen a Roma l’estil asiàtic i l’àtic. L’estudi de l’oratòria va constituir una part important de l’educació romana i va exercir una gran influència en la literatura.

Època Postclàssica (14 d.C. – 180 d.C.)

L’oratòria queda oblidada en l’àmbit literari i acadèmic.

Ciceró: El Mestre de l'Eloqüència Romana

Vida i Formació de Ciceró

Ciceró és un dels oradors més importants de la història. De ben petit, va ser enviat a Roma juntament amb el seu germà Quint perquè estudiés amb els millors oradors i mestres de filosofia i eloqüència.

Obres de Ciceró: Un Llegat Literari Immens

Discursos Jurídics de Ciceró

Són aquells que Ciceró va pronunciar davant d'un tribunal, bé com a defensa, bé com a acusació. En destaquen:

• En defensa del poeta Àrquies (Pro Archia poeta)
• Contra Verres (In C. Verrem)

Discursos Polítics de Ciceró

Pronunciats per Ciceró al Senat i al fòrum. Utilitza un estil més ampul·lós i frases llargues plenes de dignitat. En destaquen:

• Les Catilinàries (4 discursos)
• Les Filípiques (14 discursos pronunciats contra Marc Antoni)

Discursos Retòrics de Ciceró

Tracten sobre l'estudi teòric de l'oratòria:

• Sobre l'orador (De oratore): En aquesta obra també s'inclouen els 5 punts més importants per elaborar un bon discurs.
• Brutus: Escrit en forma de diàleg entre Brutus, Àtic i Ciceró, explica la història de l'eloqüència romana.
• L'orador (Orator): En aquesta obra, explica com ha de ser l'orador ideal, com ha de ser extens un discurs, el to com s'ha de pronunciar.

Obres Polítiques i Filosòfiques de Ciceró

• La República (De re publica): 6 llibres on es discuteix quina és la millor forma de govern (segons ell, la República). A partir d'aquesta obra, va escriure Les Lleis (De legibus).
• Sobre la vellesa (De senectute)
• Sobre l'amistat (De amicitia): Es discuteix, per exemple, quins són els avantatges de l'amistat.
• Els deures (De officiis): S'explica el concepte de bé moral i està dedicat al seu fill.

Les Cartes de Ciceró: Un Mirall de la seva Vida

A través de les seves cartes, coneixem molt bé la seva personalitat i la seva activitat familiar i social. Es divideixen en:

• Cartes als seus familiars
• Cartes a Àtic
• Cartes a Quint
• Cartes a Brutus

L'Estil Oratori de Ciceró

L'estil de Ciceró es pot definir com artificiós i barroc en els primers discursos i més equilibrat en l'etapa de maduresa. Amb tot, demostra que domina totes les possibilitats de la llengua llatina.