Oracions Subordinades, Literatura i Tòpics Llatins

Les Oracions Subordinades en Català

1. Subordinades Substantives

• Completives: S'introdueixen amb que. Poden substituir-se per "una cosa/persona". Ex: Vull que vinguis (complement directe).
• D'infinitiu: Amb o sense preposició. Ex: Convé estudiar (subjecte).
• Interrogatives indirectes: S'introdueixen per què, qui, si, com, etc. Ex: No sé què vols (complement directe).
• De relatiu substantivades: S'introdueixen per el que, qui, tot el que, etc. Ex: Qui estudia aprova (subjecte).

2. Subordinades Adjectives

Sempre fan funció de complement del nom i s'introdueixen amb un pronom relatiu.

• Explicatives: Van entre comes i aporten informació addicional, no essencial. Ex: Els alumnes, que són bons, aprovaran.
• Especificatives: Van sense comes i aporten informació essencial per identificar el nom. Ex: Els alumnes que estudien aprovaran.
• Pronoms relatius: que, qui, el qual, on, què.

3. Subordinades Adverbials

Circumstancials (fan funció de complement circumstancial)

• Lloc: S'introdueixen per on. Ex: Vine on vulguis.
• Temps: S'introdueixen per quan. Ex: Vindré quan pugui.
• Manera: S'introdueixen per tal com. Ex: Ho va fer tal com li van dir.

No Circumstancials (Impròpies)

• Finals: S'introdueixen per perquè, a fi que. Ex: Estudia perquè vol aprovar.
• Causals: S'introdueixen per com que, perquè. Ex: Com que plou, no sortim.
• Consecutives: S'introdueixen per tant... que. Ex: Està tan cansat que dorm.
• Condicionals: S'introdueixen per si. Ex: Si estudies, aprovaràs.
• Comparatives: S'introdueixen per més... que. Ex: És més alt que jo.
• Concessives: S'introdueixen per tot i que. Ex: Tot i que plou, surt.

Literatura Catalana: Etapes i Autors Clau

Edat Mitjana

• Trobadors: Lírica en occità, amor cortès.
• Ramon Llull: Llibre de meravelles.
• Cròniques medievals: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Pere el Cerimoniós.
• Bernat Metge: Lo somni, humanisme.

Segle XV

• Ausiàs March: Amor realista, dona intel·lectual.
• Joanot Martorell: Tirant lo Blanc.

Renaixement

• Antropocentrisme.
• Cristòfor Despuig: Col·loquis de Tortosa.

Barroc

• Pessimisme, religió.
• Francesc Vicent Garcia: La dama es pentina.

Il·lustració

• Raó, didactisme.
• Joan Ramis i Ramis: Lucrècia.

Romanticisme i Renaixença

• Recuperació del català escrit.
• Bonaventura Carles Aribau: Oda a la pàtria.
• Jacint Verdaguer (poesia), Àngel Guimerà (teatre).

Realisme i Naturalisme

• Narcís Oller: La papallona.

Modernisme

• Joan Maragall: Regeneracionisme.
• Santiago Rusiñol: Esteticisme, L’alegria que passa.

Noucentisme

• Pompeu Fabra: Ortografia catalana.
• Eugeni d’Ors: Gloses.
• Josep Carner: Els fruits saborosos.

Avantguardes

• Trencament amb la tradició.
• Cubisme: Cal·ligrames (Joan Salvat-Papasseit).
• Futurisme: Màquines, modernitat.
• Surrealisme: Món oníric, escriptura automàtica.

Tòpics Literaris Llatins Essencials

• Vita flumen: La vida és un riu. Ex: “Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels”.
• Homo viator: La vida és un viatge sense retorn.
• Tempus fugit: El temps passa molt ràpidament.
• Ubi sunt?: On són? Què se n’ha fet? Pregunta retòrica sobre els morts.
• Carpe diem: Aprofita el moment, gaudeix del present.
• Aurea aetas: Edat d’or. El passat era millor, exaltació del món clàssic.
• Aurea mediocritas: Viure en equilibri, sense excessos.
• Omnia mors aequat: La mort iguala tothom, no hi ha distincions socials.
• Memento mori: Recorda que moriràs, la vida és fràgil.
• Collige, virgo, rosas: Aprofita la joventut abans que s’acabi.
• Cotidie morimur: Cada dia ens acostem més a la mort.
• Vulnus amoris: La ferida de l’amor, plaent i dolorosa.
• Furor amoris: L’amor com a bogeria o malaltia.
• Descriptio puellae: Descripció estereotipada de la noia ideal.
• Locus amoenus: Lloc idealitzat i bell, natura agradable (riu, sol, prat).
• Beatus ille: Feliç aquell que viu retirat en pau, en contacte amb la natura.