Oracions Compostes: Coordinades i Subordinades

Oracions Compostes: Les Coordinades

Dues oracions són coordinades quan estan enllaçades per mitjà de conjuncions coordinants, que fan la funció de nexes. Tenen estructura sintàctica independent.

Les oracions que es coordinen tenen sentit complet i podrien presentar-se sense alterar la seva estructura sintàctica.

Classificació de les Coordinades

Segons la conjunció que fa de nexe, l'oració que es forma té un sentit o un altre:

• Coordinades Copulatives

  Indiquen suma de les accions de les oracions.

  Conjuncions que les uneixen: i, ni (en oracions negatives).

• Coordinades Disjuntives

  Plantegen una opció entre dues accions.

  Conjuncions que les uneixen: o, o bé, si no.

• Coordinades Distributives

  Uneixen accions que es duen a terme de manera alternativa, simultània o successiva. El nexe es troba en totes dues oracions.

  Conjuncions que les uneixen: ara... ara..., no solament... sinó..., qui... qui..., l'un... l'altre..., etc.

• Coordinades Adversatives

  El sentit de les dues oracions es contraposa o bé la segona corregeix o limita la primera.

  Conjuncions que les uneixen: però, sinó, ara bé, tanmateix, amb tot, així i tot, no obstant això, en canvi, a pesar d'això, etc.

• Coordinades Il·latives

  L'acció de la segona oració és una conseqüència lògica que s'interpreta del contingut de la primera.

  Conjuncions que les uneixen: per tant, doncs, així que, de manera que, per consegüent, etc.

Oració Subordinada Substantiva

Es pot substituir per això.

Funcions de la Subordinada Substantiva

• Subjecte: m'agrada que vinguis
• Complement Directe (CD): vaig creure que eres allà
• Atribut: el cas és que diguis la veritat
• Complement del Nom (CN): no ens va plaure la notícia que havies suspès
• Complement de l'Adjectiu: estava segur que vindries
• Complement de l'Adverbi: érem lluny de trobar una solució
• Complement Preposicional Regit (CPR): s'acostuma que li facin tot

Formes de la Subordinada Substantiva

• Conjunció + oració:
  • que + oració subordinada substantiva: m'interessa que vinguis.
  • si + oració subordinada substantiva: no sé si aprovarà.
  • el fet que + oració subordinada substantiva: el fet que siguis allà em fa feliç.
• (Preposició) + oració d'infinitiu: s'està acostumant a estudiar més.
• Pronom interrogatiu + oració subordinada substantiva:
  • (Preposició) + què (en funció de subjecte, CPR, complement de l'adjectiu, CD)
  • (Preposició) + qui (moltes funcions)
  • (a/de) + on (funció de Complement Circumstancial de Lloc)
  • quan (Complement Circumstancial de Temps)
  • quant (Complement Circumstancial de Quantitat)
  • com (Complement Circumstancial de Mode)

Subordinada Substantiva de Relatiu

És una subordinada de relatiu sense antecedent. Aquesta mena d’oracions substantives de relatiu provenen de les oracions adjectives que han sofert la pèrdua d’un antecedent genèric.

Exemple: qui estudia aprova

Formes de la Subordinada Substantiva de Relatiu

Pronom de relatiu + oració:

• (Preposició) + (Determinant) + qui (aquest pronom, referit a persones, pot realitzar les funcions del SN)
• (Preposició) + tots/totes + article / tothom + qui
• (Determinant) + que (aquest pronom va referit a una persona)
• (Preposició) + això/allò + que

Exemples de Subordinades de Relatiu

• Qui menja sopes se les pensa totes.
• Has de dir la veritat a qui te la demani.
• Aquell qui desitgi anar de viatge…
• Els qui vulguin anar d’excursió…
• A la fira regalarem obsequis a tots els qui en demanin.
• Tothom qui vulgui anar d’excursió…
• Tots aquells / els qui en demanin tindran obsequi.
• El que diu és molt agosarat.
• Allò que va escriure el periodista no és del tot cert.
• Amb el que dius no n’hi ha prou.

Funcions de la Subordinada de Relatiu

Les oracions subordinades substantives de relatiu poden exercir les següents funcions sintàctiques a l’oració principal:

• Subjecte
• Complement Directe (CD)
• Complement Indirecte (CI): aquesta funció només pot ser assumida per l’oració subordinada de relatiu.
  • Doneu els discos per als qui vinguin a la festa.
  • Guardarem xampany per als qui arribin tard.
• Complement Atributiu
• Complement Preposicional
• Complement del Nom, de l'Adjectiu o de l'Adverbi: L’oració substantiva pot complementar un nom, un adjectiu o un adverbi.
  • El ministre té la certesa de qui es considera mal interpretat. (Complement del Nom)
  • És incapaç del que se l’acusa. (Complement de l'Adjectiu)
  • Estàvem lluny de qui ha de trobar l’antídot. (Complement de l'Adverbi)