Oracions Compostes: Coordinació, Subordinació i Tipus

La Coordinació

La coordinació de proposicions a l’interior d’una oració composta presenta, com la juxtaposició, dos trets característics:

• Les proposicions encaixen al mateix nivell sintàctic.
• Les proposicions s’enllacen mitjançant connectors.

Classes de Coordinació

Hi ha tres tipus:

Coordinació Copulativa

Expressa la suma dels significats de les proposicions coordinades. Es fa servir la conjunció i entre les dues proposicions; si es neguen, s’utilitza la conjunció ni en totes dues proposicions.

Exemple: Ni dorm les hores recomanades ni té cura del seu cos.

Coordinació Disjuntiva

Expressa l’alternativa entre els significats de les proposicions coordinades. Els enllaços més habituals són la conjunció o i la locució o bé. L’alternativa també es pot indicar amb altres connectors, com ara o sigui.

Coordinació Adversativa

Expressa la contraposició entre els significats de les proposicions coordinades. Les conjuncions més habituals són però, sinó i sinó que.

L’Oració Subordinada

La subordinació de proposicions a l’interior d’una oració composta es caracteritza per dos fets:

• Les proposicions depenen l’una de l’altra (hi ha la proposició principal i la que l’acompanya).
• Les proposicions s’enllacen mitjançant connectors.

La Subordinació Substantiva (Infinitiu)

Són aquelles que poden actuar com un sintagma nominal.

• Les proposicions introduïdes per les conjuncions que i si, i els interrogatius què, qui, quin, com, quan, quant i on.
• Les proposicions introduïdes pels pronoms relatius que i qui generalment precedits d’un article, d’un demostratiu o del pronom tothom.
• Les proposicions d’infinitiu aparentment no encaixen en la definició de proposició subordinada, perquè no van introduïdes per cap connector.

La Subordinació Adjectiva (Participi)

Les proposicions adjectives són les que actuen com un sintagma adjectival i, concretament, com a complement d’un nom.

Les proposicions adjectives també es distingeixen perquè van introduïdes per un pronom relatiu: que, qui, què, el qual (o la qual, els quals, les quals, la qual cosa) i on. Sovint aquests pronoms relatius van precedits d’una preposició.

Observació: No totes les proposicions encapçalades per un pronom relatiu són adjectives. Recorda que n’hi ha de substantives.

Oració Subordinada Adverbial

Es pot substituir per un SAdv.

Observacions:

• El perquè MAI introduirà una oració substantiva o una adjectiva.
• Quan tenim Atribut, CD, CI i CR són substantives.
• Quan tenim dubtes, substituïm per infinitiu (substantiva) o participi (adjectiva) i el que quedi bé és d’aquell tipus l’oració.
• Sabem quina és la proposició subordinada perquè porta un pronom relatiu (que, quan…).
• Si no ho porta tindrà un participi.
• Per saber que és adjectiva la podem analitzar i si és CN és adjectiva.