Oració a l'Hort de Getsemaní de Salzillo: Anàlisi Barroc
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,55 KB
Oració a l’Hort de Getsemaní
Fitxa Tècnica
- Nom: Oració a l’Hort de Getsemaní
- Autor: Francisco Salzillo
- Cronologia: 1754
- Localització: Museu Salzillo, Múrcia
- Estil: Barroc
- Forma: Exempta, grup
- Tècnica: Tallada
- Policromia: Sí
- Materials utilitzats: Fusta
- Tema: Religiós
Context Històric i Artístic del Barroc
L’Europa del segle XVII estava enfrontada ideològicament i políticament: el nord, protestant i iniciant el parlamentarisme, s'oposava al sud, catòlic i absolutista. El màxim exponent d’aquestes monarquies absolutes serà la França de Lluís XIV.
A l’Anglaterra parlamentària, una incipient revolució agrícola posarà les bases per a la Revolució Industrial del segle XVIII, contrastant amb la resta d’Europa, on la població s’estancarà, hi haurà una menor entrada d’or i plata i es produirà una davallada econòmica.
Els regnes hispànics van entrar en un període de decadència política i econòmica, mentre França s’endeutarà moltíssim a causa de les creixents despeses en luxes de la Cort.
Aquesta situació, però, no es reflectirà negativament en les arts i les lletres. Els segles XVII i XVIII són èpoques de grans pensadors com Newton, Descartes, Bacon i Kepler. En l’art, els grans mecenes seran l’aristocràcia, la monarquia i Roma. Per això, l’art del Barroc serà un art recarregat, luxós i amb tendència a l’adoctrinament popular. Existiran diferents focus: a Roma, amb la Contrareforma, trobarem un art exuberant, mentre que a Holanda es desenvoluparà un art més burgès.
El Rococó serà la culminació d’aquest art aristocràtic europeu, tot i que ja començaran a aparèixer obres i autors que indiquen un canvi d’etapa més revolucionària, com és el cas de Goya a Espanya.
Anàlisi Formal de l'Escultura
Composició
Observem dos grups de figures: l'àngel i Crist per una banda, i els tres apòstols dormint per l'altra. L’escena es completa amb un arbre que sosté el Calze de la Passió i una branca d’olivera. Destaquen la sensualitat de l’àngel, l’angoixa del rostre de Crist i el realisme de les cares i actituds dels apòstols: Sant Joan dorm sobre el seu braç, Sant Jaume descansa despreocupat i Sant Pere dorm sense abandonar l’alerta, amb l’espasa a la mà. L’escena és dinàmica perquè s’ha tractat cada personatge de forma individualitzada, però manté una unitat en el seu conjunt.
Estil
El Barroc espanyol se centra en la imatgeria: escultures de fusta policromada de temàtica religiosa destinades a processons i retaules. S’intentava assolir el màxim realisme i, per això, fins i tot se’ls afegien elements postissos com perruques, llàgrimes de resina, ulls de vidre, vestits o joies. L'objectiu era difondre un missatge religiós a través dels sentits, commovent l'espectador.
Models i Influències Artístiques
Malgrat la tradició de la imatgeria espanyola, s’observa un cert sentit estètic influït per Bernini en la sensualitat de l’àngel, que recorda l’àngel de l’Èxtasi de Santa Teresa. Salzillo també recull la tradició dels pessebres napolitans en dotar els apòstols de rostres realistes, amb característiques pròpies dels homes de l’horta murciana.
Interpretació: Funció i Significat
Aquesta obra és un dels vuit passos de Setmana Santa que l’autor va realitzar per a la confraria de «Nuestro Padre Jesús Nazareno» de l’església de Jesús de Múrcia. Surt en processó el matí del Divendres Sant.
Segons els Evangelis, Jesús i els seus deixebles van anar a resar a l’hort de Getsemaní després de l’Últim Sopar. Els apòstols es van adormir, mentre Jesús patia angoixa davant el seu destí i es disposava a obeir la voluntat de Déu.
L’obra té un profund sentit devocional i també didàctic, ja que pretenia inspirar pietat en els fidels. A més, Francisco Salzillo era un home molt religiós i creia fermament que tota creació artística, així com els esdeveniments de la vida, eren inspirats per Déu.