Oració composta i conceptes lingüístics

L'ORACIÓ COMPOSTA

Coordinades

• Copulativa, llegia i passejava.
• Disjuntiva, estima'm o oblida'm.
• Adversativa, volia un cotxe, però li han regalat una moto.
• Distributiva, vols peres o prefereixes pomes.
• Il·latina, no venen per tant no veuran el regal.
• Explicativa, Són animals omnívors, això és, mengen de tot.

Subordinades

• Substantives:
  • Funcions: Subj, CD, CA, CI, Cprep, Cadj, CN, Cadv.
  • Tipus: QUE, completiva.
  • Amb el verb en infinitiu, infinitiva.
  • Que de pregunta, interrogatives
  • Pronom si porta pronom
• Adjectives:
  • Pr. Relatiu: Que, prep + què, prep + qui, prep + el qual…, prep + on.
• Adverbials
  • Tipus:
    • Pròpies
      • Temps: quan, mentre, abans que, sempre.
      • Lloc: on
      • Manera: com, segons, tal com, segons com...
    • Impròpies
      • Comparatives: Tant com, més que no, més...que no
      • Causals: perquè, car, ja que, com que...
      • Consecutives: dones, així, per tant, així que...
      • Condicionals: si, mentre, en cas que, sols que..
      • Finals: perquè, a fi que, per tal que, que...
      • Concessives: malgrat que, encara que, bé que...

Conceptes clars

LLENGÜES EN CONTACTE

Relació entre dues llengües que conviuen en un espai social determinat.

BILINGÜISME

Ús alternatiu de dues llengües en un individu o grup social

DIGLOSSIA

Terme que s'aplica en la situació en què en una societat conviuen dues llengües o més; una presenta un rang sociopolític superior i té uns usos elevats (culturals institucionals), mentre que l'altra o les altres s'usen per a funcions informals (família, intimitat, espontaneïtat), generalment orals.

LLEIALTAT LINGÜÍSTICA

Predisposició d'un/a parlant a no abandonar l'ús de la llengua pròpia mai, dins de la comunitat lingüística a què pertany.

AUTOODI

Sentiment d'inferioritat que experimenten uns individus determinats per posseir els trets que els identifiquen com a membres d'un grup.

PREJUDICIS LINGÜÍSTICS

Tendències a considerar la llengua dominant com a superior i la dominada, inferior.

LLENGUA MINORITÀRIA

Llengua els parlants de la qual són minoria numèrica en un context donat.

LLENGUA MAJORITÀRIA

Llengua els parlants de la qual són majoria numèrica en un context donat.

LLENGUA MINORITZADA

Aquella que veu restringits els àmbits funcions en un territori en benefici d'una altra llengua, denominada llengua dominant (que pot ser minoritària).

CONFLICTE LINGÜÍSTIC

Situació en la qual dues llengües competeixen entre elles es provoca la invasió o el desplaçament d'una de les dues als àmbits d'ús.

SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA

Situació en què dues llengües entren en contacte i es produeix el desplaçament parcial o total d'una d'aquestes per l'altra en diversos àmbits d'ús.

NORMATIVITZACIÓ

Codificació ortogràfica, gramatical, lèxica.

NORMALITZACIÓ

Procés social pel qual una llengua minoritzada esdevé el mitjà habitual de comunicació privat, públic, formal, informal, oral i escrit, en una societat.

POLÍTICA LINGÜÍSTICA

Mesures que els poders públics prenen per a intervenir en les comunicacions lingüístiques d'una comunitat.

DRETS LINGÜÍSTICS

És el dret que té cada persona a ser atesa en la seua llengua oficial (a l'escola, a l'institut, al metge, a la universitat, a les botigues, a l'administració...)

VARIETATS I REGISTRES

-FACTORS DE DIFERÈNCIA DIALECTAL.

Els factors de diferenciació dialectal són: geogràfics, històrics, socials.

-CLASSES DE VARIETATS.

-Les varietats geogràfiques (o diatòpiques), conegudes tradicionalment amb el nom de dialectes, són les modalitats que presenta una llengua en una àrea geogràfica del domini lingüístic. Els trets lingüístics que caracteritzen i delimiten els dialectes es poden representar en un mapa per mitjà d'unes línies que anomenem isoglosses.

-Les varietats històriques (o diacròniques) corresponen als diversos estadis pels quals ha passat la llengua fins l'actualitat. Les llengües, com les cultures, són resultat de l'evolució històrica, canvien i s'adapten el seu codi a les necessitats puntuals dels parlants. La lingüística històrica s'encarrega d'estudiar la variació temporal de les llengües.

-Les varietats socials (o diastràtiques) reflecteixen la relació que hi ha entre els usuaris de la llengua i l'organització social. El sexe, l'edat o la professió determinen usos lingüístics diferents i la llengua pot ser un senyal de pertinença a un determinat grup social. Les varietats socials són objecte d'estudi de la dialectologia social.

-Les varietats funcionals (o diafasiques) donen lloc als registres i estan relacionades amb el context de la situació comunicativa concreta, a la qual els parlants s'han d'adaptar. La pragmàtica i la sociolingüística són les branques de la lingüística encarregades d'estudiar la llengua en relació amb l'ús i amb els usuaris.