Optimització de la flexibilitat: Mètodes i proves
Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,34 KB
3.- Mètodes Mixtes
Són la combinació de mètodes estàtics i dinàmics dins del mateix exercici. Així podríem realitzar un exercici aplicant el següent mètode mixt: mètode dinàmic actiu lliure amb estàtic actiu lliure.
Dins de les múltiples possibilitats que ens ofereix el mètode mixt, destaquem la *Facilitació Neuromuscular Propioceptiva* (FNP), que es fonamenta en la combinació d’estiraments i diferents tipus de contracció muscular.
Tous (1999) ens exemplifica un treball fet per parelles i amb tres fases:
- a) Primer estirament estàtic passiu durant 10” amb la col·laboració d’un company.
- b) Segon contracció concèntrica durant 5” a 10“ gràcies a l’oposició del company.
- c) Tercer estirament estàtic passiu de nou també durant 10” amb l’ajut d’un company.
Val a dir que el mètode FNP té moltes variants que es poden trobar en diferents llibres d’aquesta capacitat física.
L’Evolució de la Flexibilitat
- Les dones tenen més flexibilitat que els homes perquè tenen menys massa i to muscular, a més a més, d’una major laxitud als lligaments.
- Quan naixem arribem al punt més alt de flexibilitat; a partir d’aquest moment comença una involució.
- Fins als 10 anys la pèrdua és gairebé nul·la.
- Amb la pubertat i el desenvolupament muscular la pèrdua és més evident.
- Si treballem abans amb moviments passius i actius que incideixin en totes les grans articulacions, podrem contrarestar aquesta pèrdua.
Per Hollman, l’edat òptima pel desenvolupament està compresa entre els 11 i els 14 anys. Més tard resulta difícil arribar a resultats ràpids i clarament favorables.
- Dels 12 als 17 anys s’ha de començar amb els moviments passius relaxats i forçats molt localitzats i finalitzar amb moviments actius.
- A partir dels 17 no podrem arribar a uns nivells adequats de flexibilitat sinó s’ha treballat abans. Mantindrem el treball general de flexibilitat i treballarem específicament les articulacions i grups musculars de la especialitat concreta.
Proves per Valorar la Flexibilitat
a) Per les espatlles
- FLEXO-EXTENSIÓ DE LES ESPATLLES. Darrera de l’esquena, una mà per sobre i l’altra per sota, es mesura la distància entre els dits de les dues mans.
- ROTACIÓ D’ESPATLLES. Amb una pica, rotar braços endarrere i tornar endavant sense flexió.
b) Per la cadera
- TEST WELLS-DILLON: Flexionem el tronc endavant mesurant en cm. des del punt de recolzament dels peus fins a les mans (positiu o negatiu).
- “SEAT AND REACH”: Ídem anterior, però asseguts recolzant peus en un calaix de 32cm.
- MÀXIMA FLEXIÓ DE TRONC: Amb cames separades a una amplada màx. de 80cm., flexionar cadera endavant posant les mans entre les cames.
c) Per les cames
- TEST D’ELY: Estès prono, fer una flexió passiva de la cama (assistida per un company) portant el taló cap al gluti forçant l’elongació del quàdriceps. Es registra l’angle de flexió.
- ABDUCTORS DE CADERA: Estès supino, separar cames de forma activa mesurant l’angle entre elles.