Òptica d'objectius de càmera i funcions principals

Objectius de càmera

1 objectiu és la primera part de l'òptica de càmeres fotogràfiques i de vídeo que consisteix en lentes convergents i divergents. La seva funció és modificar la direcció dels feixos de llum per crear una imatge òptica, la qual és capturada per un sensor o pel·lícula sensible. L'objectiu normal té un angle de visió de 40 a 65º, semblant a la vista humana i s'utilitza per representar escenes sense dramatisme. Té una profunditat de camp moderada, no distorsiona la imatge i té una gran luminositat.L'objectiu gran angular té un angle de visió major que l'objectiu normal (generalment entre 60 i 180°) i s'utilitza per realitzar grans plans amb un gran angle de visió. Proporciona gran profunditat de camp, però tendeix a distorsionar la imatge. El teleobjectiu acosta objectes a grans distàncies i augmenta la mida de la imatge, però té una profunditat de camp reduïda y un punt d'enfocament crític. Objectiu macro permet l'enfocament a molt curta distància. S'utilitza per a objectes molt petits i molt propers a la lent. L'objectiu ull de peix és un angular extremadament ampli (fins a 180º) que proporciona una profunditat de camp extrema y deforma les imatges en formes corbes. Els objectius zoom són de distància focal variable y proporcionen comoditat sense haver de canviar d'objectius, però són menos luminosos que els objectius amb focal fixa. *Com més gran angular, més dona la sensació d'engreixar-se*A més distància focal (més zoom) menor profunditat de camp. El diafragma en fotografia és un sistema de làmines que regula la quantitat de llum que entra a la càmera. És un disc d'aletes que es controla amb el número f per especificar la variació d'obertura. La luminositat d'un objectiu es mesura con el número f, que és la relació entre la distància focal y el diàmetre d'obertura efectiva. El diafragma afecta la nitidesa de la imatge: obertures petites (número f alt) proporcionen más nitidesa, però obertures grans (número f baix) proporcionen nitidesa limitada a una àrea más reduïda per la menor profunditat de camp. L'obturador és un dispositiu de una càmera que controla el temps d'exposició. Pot ser mecànic o electrònic, i hi ha 3 tipus: de làmina simple, central y de pla focal. Aquest dispositiu impedeix el pas de la llum cap al sensor o pel·lícula. L'obturador central es troba dins de l'objectiu y s'utilitza en càmeres de visor directe o reflex, mentre que l'obturador de pla focal interposa un teló opac per cobrir la finestra d'exposició en les càmeres reflex de 35 mm. Les velocitats ràpides de l'obturador són superiors a 1/60 segons y permeten congelar o reduir el moviment. Les velocitats lentes són inferiors a 1/60 segons y permeten crear imatges amb moviment y sensació de desplaçament. Per a aquestes velocitats és recomanable utilitzar un trípode.

La velocitat d'obturació, juntament amb la sensibilitat de la pel·lícula/sensor y l'obertura del diafragma, determina la quantitat de llum que arriba a la imatge. A velocitats lentes s'aconsegueixen imatges amb moviment, com ara un luminograma. Enfoc i control de profunditat de camp: L'obertura del diafragma y la velocitat d'obturació influeixen en la quantitat de llum que entra a la càmera y en la nitidesa de l'objecte en moviment. Així, per aconseguir una gran profunditat de camp, haurem d'utilitzar una velocitat gran y una obertura petita. Al contrari, per enfocar selectivament, haurem de fer servir una velocitat petita y una obertura gran. La decisió és important per obtenir el resultat desitjat. La profunditat de camp depèn del resultat que es vol obtenir y les càmeres porten indicadors de profunditat de camp per determinar-la. La profunditat de camp s'estén més pel darrere que pel davant del pla de millor enfocament.

Els 5 tipus de visors: El visor marc és un forat rectangular que té l'error de paral·laxi. El visor de pantalla és una placa de cristall que mostra la imatge invertida. El visor òptic és un espai on es pot veure l'enquadrament fictici, però també conté l'error de paral·laxi. El visor reflex està situat per sobre de l'objectiu y funciona gràcies a uns miralls anomenats pentaprisma. El visor electrònic és una pantalla LCD on es pot veure la imatge digital que la càmera enregistrarà. La càmera digital mostra la diferència entre les càmeres digitals i les convencionals. Les càmeres digitals enregistren les imatges en un suport magnètic en lloc d'un suport químic, y la imatge ha de ser llegida per un aparell, com ara l'ordinador. Les càmeres digitals són fàcils de manipular y ofereixen una imatge a través d'una pantalla abans de prendre la foto. La regulació de la llum y el focus són automàtiques en molts casos, y les imatges es poden veure y esborrar selectivament. Les càmeres digitals d'avui en dia ofereixen diferents funcions que influeixen en el preu de l'aparell, com ara el zoom, la capacitat de memòria y la resolució de les imatges. La resolució de les imatges digitals es descriu amb dos nombres enters que representen el nombre de columnes y files de píxels. Les avantatges inclouen la possibilitat de fer un nombre il·limitat de fotos sense cost, un ús fàcil, resultats visibles immediatament, la capacitat de fer còpies barates y disposar d'un material digital propi per treballar, entre altres. Els inconvenients inclouen les limitacions en la manipulació y el domini de les tècniques fotogràfiques, la dificultat per fer fotos en condicions difícils, la visibilitat limitada de la pantalla en condicions de llum elevada y una qualitat d'impressió inferior a la de les fotos químiques convencionals.L'escàner és un dispositiu que converteix imatges y fotografies en informació digital. Es pot considerar com una versió de la càmera de fotos, ja que digitalitza el que veu, però la càmera ho fa de la realitat en mentre que l'escàner ho fa d'una imatge prèvia. La qualitat d'aquests dispositius depèn de la velocitat de digitalització y de la resolució que poden aconseguir.