L'oposició al règim de Primo de Rivera

Política Fiscal i Social

Quant a la política fiscal, el règim adopta algunes reformes socials de caràcter paternalista: es promulga un codi de treball (1926), s'aproven assegurances per a la maternitat i subsidis per a les famílies nombroses. La política social va venir marcada per la creació d'organismes corporatius per tal de garantir les relacions entre empresaris i treballadors. Es creen comitès paritaris, integrats per un nombre igual de vocals obrers i empresarials, en els quals es regulaven les condicions laborals. És de destacar la participació dels socialistes.

L'oposició al règim

• El moviment obrer

  • En principi, no representa un problema greu per a Primo de Rivera.
  • La sensació d'autoritat, el cansament per un llarg període de lluites socials, la millora de la situació econòmica i l'habilitat del dictador per dividir el sindicalisme són factors que acaben amb la inestabilitat social viscuda en aquests anys.
  • El nombre de vagues es redueix dràsticament i els atemptats gairebé desapareixen.

• Els republicans

  • Inicialment, tingueren una activitat molt reduïda.
  • El 1926, es crea l'Aliança Republicana, que integrava diversos grups com el Partit Republicà Radical (Lerroux) i els Grups d'Acció Republicana (Manuel Azaña).

• Els nacionalistes catalans radicals

  • Representats pel grup independentista Estat Català (dirigit per Francesc Macià), reaccionen a la política anticatalana de Primo de Rivera amb accions armades, com un intent d'atemptat contra el rei (complot de Garraf, 1925) i un projecte d'invasió de Catalunya des de França (Prats de Molló, 1926).

• Una part de l'exèrcit

  • Un petit sector manifestà dissensions per raons personals, polítiques o professionals (sobretot l'artilleria).
  • El juny de 1926, tingué lloc una conspiració encapçalada pel general mallorquí Valerià Weyler, que fracassà ("Sanjuanada").

• Els intel·lectuals i els estudiants

  • Els intel·lectuals, tot i que eren un grup petit, tenien una certa influència social. Si en un principi mantingueren una actitud d'expectació davant la dictadura, aviat se'n distanciaren.
  • Cas Unamuno, que des de 1924 esdevingué un dels principals símbols de la protesta. Els estudiants es mobilitzen contra el règim a partir de 1929, en protesta per una llei de reforma universitària.

El final de la dictadura (1930-31)

• Des de la segona meitat de 1928, es va fer evident l'esgotament de la Dictadura i la seva incapacitat per dissenyar un nou sistema polític.
• Pèrdua creixent de popularitat.
• Finalment, el gener de 1930, Primo de Rivera presenta la dimissió al rei i s'exilia a París, on morí al cap de poc.
• Entre gener de 1930 i abril de 1931, s'estengué dirigit pels governs del general Berenguer i l'almirall Aznar.