L'Oposició al Franquisme: Exili, Resistència i Conflicte Social
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,79 KB
L’Oposició: Exili i Resistència
La repressió sobre les persones i les organitzacions polítiques va provocar l’exili de molts republicans, però els que es van quedar a Espanya van decidir reorganitzar-se de manera clandestina.
7.1 El camí de l’exili
Al final de la guerra civil uns 450.000 espanyols van abandonar Espanya. Franco els va dir que tornessin, prometent que no hi hauria represàlies, però molts van ser assassinats.
Finalment, es van exiliar unes 250.000 persones.
Els espanyols que es van quedar a França van ser portats a camps de concentració quan van entrar els alemanys. Molts van marxar a Hispanoamèrica (Argentina o Mèxic) i a la URSS.
A l’exili, l’oposició franquista va organitzar les institucions polítiques de la República. A més, els governs català i basc van seguir a l’exili. Per exemple, el 1945 es va crear un govern republicà que va durar fins al 1977.
El govern de la Generalitat de Catalunya va seguir a Mèxic.
El cap de la Generalitat va ser Josep Irla i després Josep Tarradellas (1954).
7.2 L’evolució de l’oposició
L’oposició al franquisme durant els primers anys es pot dividir en tres etapes:
1a Etapa:
Es caracteritza per la reconstrucció d’organitzacions polítiques i sindicals, malgrat la repressió policial i la persecució.
PSUC, PSOE, POUM, CNT, UGT i ERC van intentar reconstruir les seves infraestructures de forma clandestina.
El 1940 es va crear el Front Nacional de Catalunya, format per joves d’ERC.
El 1945 es va crear el Moviment Socialista de Catalunya.
El 1941 van aparèixer els Maquis, que van actuar des del 1941 fins al 1952. Eren antics combatents del bàndol republicà, anarquistes i comunistes, que van crear guerrilles que actuaven a zones rurals o de muntanya.
El 1944 van intentar envair la Vall d’Aran, però van fracassar. L’objectiu era alliberar el país del franquisme i protegir la població espanyola.
2a Etapa (1945-1947)
El 1945, la victòria dels aliats durant la Segona Guerra Mundial va fer pensar als espanyols que els ajudarien a alliberar-se del franquisme. Per això, van decidir crear plataformes unitàries.
Hi va haver tres visions dins d’aquestes divisions:
- Alguns membres del PSOE i de la CNT no veien factible retornar a la República a curt termini. Creien que havia de ser un procés lent per arribar a la democràcia.
- ERC, PSUC, PCE, PSOE i CNT creien que, quan arribés l’ajuda dels aliats, hi havia d’haver una república immediata.
- Comunistes i anarquistes creien que no hi havia d’haver una república, sinó una revolta popular.
3a etapa (1948-1951)
Hi va haver una desmoralització perquè la monarquia es va consolidar i cap potència internacional va donar suport.
Moltes organitzacions polítiques i sindicals van desaparèixer, com el POUM. Les altres que no van desaparèixer es van mantenir a l’exili.
7.3 El ressorgiment de la conflictivitat social
El 1940 hi va haver un tímid moviment de protesta popular per part de les classes treballadores. Aquestes protestes anaven en contra de les condicions de vida i de treball.
El 1945 hi va haver conflictes laborals en el sector tèxtil i en el sector metal·lúrgic, motivats pels salaris baixos.
El 1945 hi va haver la primera vaga general a Manresa.
El 1946 hi va haver la primera vaga general al País Basc.
El 1951 hi va haver la vaga dels tramvies, a causa d’un increment en el preu del bitllet. Això va portar a la destitució de l’alcalde i el governador civil de Barcelona.
El 1957 hi va haver una altra vaga de tramvies.
El 1956-57 hi va haver vagues d’estudiants a Madrid i Barcelona.