L'Oposició al Franquisme i l'Economia de Postguerra a Catalunya

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el 26 de Junio de 2025 en catalán con un tamaño de 4,75 KB

El Nou Moviment Obrer: CCOO i PSUC

El PSUC va saber recollir, a partir de l'any 1965, l'oposició popular al règim i van saber agrupar-la. Era el partit més organitzat, amb una estructura interna molt important que va tenir una gran influència sobre la societat.
Les CCOO van aparèixer l'any 1964, i es tractava d'un nou sindicalisme oposat a l'organització del sindicat vertical. Era un sindicat que donava la cara: es va presentar a les eleccions, forçaven assemblees a les fàbriques, es colaven al sindicat falangista... Liderat a nivell nacional per Marcelino Camacho i, a nivell català, per Cipriano García.

Els últims anys de la dictadura, i aprofitant l'aperturisme del règim, es va ampliar molt l'oposició popular cap a altres cercles: moviments culturals, estudiantils, veïnals... Amb això es va recuperar una consciència nacional i social.
Aprofitant la Llei de Premsa, Edicions 62, una nova editorial, va començar a publicar llibres en català i a fer traduccions d'alguns llibres censurats (com Cavall Fort).
Edigsa, una discogràfica que va col·laborar en el fenomen de la Nova Cançó.

Es va dur a terme el 7 de novembre de 1971 a l'Església de Sant Agustí de Barcelona. L'Assemblea de Catalunya la van constituir totes les forces polítiques oposades al règim.
Aquest fet va ser possible només a Catalunya; no va ser possible a nivell espanyol, ja que els comunistes volien crear una junta i els socialistes volien crear una plataforma, de manera que no es van posar d'acord.
Tenien un programa positiu, on es plantejava una proposta a la societat. El programa consistia en quatre punts clau:
- Amnistia: Que tots aquells que estan a l'exili o a la presó per raons polítiques puguin tornar. Es tractava d'una via de reconciliació.
- Llibertats democràtiques essencials: Dret a la manifestació, reunió, associació... amb l'objectiu d'aconseguir l'accés del poble al poder econòmic i polític.
- Restabliment de l'Estatut d'Autonomia del 1932: Catalunya va demanar que es restablís, però com a pas previ de Catalunya cap al procés d'autodeterminació.
- Solidaritat: Amb la resta del poble espanyol, que també lluitava per la democràcia.

Les principals causes internes de la llarga postguerra van ser:
- Durant la guerra es van destruir moltes infraestructures, les quals després havien de ser reconstruïdes. La guerra va costar 1.800 milions d'euros.
- La renda per càpita va disminuir dràsticament.
- Es va retrocedir el nivell de vida que els espanyols tenien l'any 1913; i no es va recuperar el nivell de vida de l'any 1939 fins al 1954, quan hi va haver un lleuger creixement.
Les causes externes, en canvi, van ser les següents:
- L'any 1939 es va acabar la Guerra Civil, però va començar la Segona Guerra Mundial, fet que va fer que Espanya entrés en una economia de guerra.
- A partir del 1945 hi va haver l'aïllament internacional. Tot i que a nivell econòmic no va perjudicar gaire Espanya, a nivell social sí, ja que va provocar malalties, penúries i fam.

Va ser una de les principals causes internes de la llarga postguerra.
El terme "autarquia" ve del grec, i significa governar-se i gestionar-se per si mateixos. Una política econòmica autàrquica busca minimitzar les importacions i exportacions amb l'estranger. Així, els països autàrquics volen dependre dels seus propis recursos.
Per a Espanya, això era impossible, ja que no podia obtenir gairebé res per si mateixos.
Tot i així, van mantenir una autarquia, ja que volien i rebutjaven la penetració de capitals estrangers. A més, tampoc tenien cap altra opció gaire millor a causa de l'aïllament internacional de l'any 1945.
L'autarquia implicava una forta intervenció econòmica de l'Estat, que havia de controlar preus, distribució, importació... L'INI (Institut Nacional d'Indústria) fabricava béns d'equip (tractors, maquinària) que en aquell moment la indústria privada no podia fabricar. Però aquest Institut l'únic que va fer va ser perdre diners, ja que no estava ben gestionat.
D'aquesta manera va esdevenir un estat de dèficit públic. Va ser una etapa d'un fort escanyament econòmic.

Etiquetas: