Operacions Galèniques: Sistemes Dispersos i Pulverització

Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,98 KB

Operacions Galèniques

Sistemes Dispersos

Homogenis: Dissolucions (solut i dissolvent)

Heterogenis:

  • Aerosols (1 sòlid o líquid en 1 gas)
  • Escumes (1 gas en 1 líquid)
  • Suspensions (1 sòlid en 1 líquid)
  • Emulsions (2 líquids immiscibles)

Emulsions

Fase Interna (dispersa) + Fase Externa (dispersant) = (Fi/Fe)

  • Aquosa o A: hidròfil/lipòfob
  • Oliosa o O: hidròfob/lipòfil

HLB: Balanç hidro-lipòfil

Influència de la Mida de Partícula en la Dissolució

Quan la mida d'una partícula disminueix, n'augmenta la superfície d'exposició, amb la qual cosa és més fàcil que els dissolvents puguin atacar-la químicament i, per tant, la substància es dissol més ràpid.

Sòlids Elàstics i Plàstics

Sòlids elàstics: el sòlid es deforma quan li apliquem la força però torna a la seva forma inicial un cop deixem d'aplicar-la.

Sòlids plàstics:

  • Si la pressió aplicada és baixa, es comporten com si fossin elàstics i recuperen la seva forma inicial quan deixem d'aplicar pressió.
  • A pressions altes, si es supera el límit d'elasticitat, la deformació és permanent.
  • Si es continua aplicant pressió, s'arriba finalment al punt de fractura.

Tipus de Forces per a la Pulverització

  • Compressió: apliquen força progressiva als dos extrems de la partícula, cosa que permet trencar-la.
  • Impacte: s'aplica una força instantània i intensa a un extrem de la partícula, tenint l'altre recolzat en una superfície.
  • Fregament per cisalla: la força s'aplica en poca quantitat però constantment contra la superfície de la partícula, de manera que en va arrencant trossets petits.
  • Tall: la força s'aplica de tal manera que la partícula es trenca en dos amb els extrems ben delimitats.

Tipus de Molins

Trituradora de mandíbules: trenca els sòlids per compressió i impacte. Les partícules grans de sòlid passen a través d'un embut que està format per dues parets, una paret fixa i una paret mòbil. La paret mòbil fa impactar els sòlids contra la paret fixa a la part inferior de l'embut i aquests es trenquen en partícules més petites.

Molí martell: conté unes pales en forma de martells que giren sobre un eix dins un tambor. El sòlid s'introdueix dins el tambor per un conducte d'entrada i els martells impacten les partícules contra les parets del tambor, trencant-les. Pot deteriorar alguns materials.

Molí de corrons: consta de dos corrons llisos, acanalats o dentats que giren en sentit oposat. És útil perquè ocupa poc espai i es pot regular, però només és útil amb productes fràgils i de duresa baixa.

Molí de boles: consisteix en un tambor horitzontal que gira sobre el seu eix central. Dins aquest tambor hi ha unes boles, que poden ser de diferents materials segons quin sigui l'ús que se li donarà al molí. Quan s'introdueix el sòlid a triturar dins el molí, les boles facilitaran l'impacte de les partícules de sòlid contra elles i contra les parets del tambor i permetran el trencament del sòlid.

Molí de discs: està format per dos plats amb la superfície rugosa, un dels quals és fixe i l'altre gira sobre un eix, cosa que permet trencar i tallar les partícules alhora.

Molí col·loïdal: les substàncies a moldre s'hi introdueixen en suspensió en un fluid. Passen per un espai molt estret entre dues peces dentades que encaixen entre elles, una de les quals gira sobre un eix. Al girar la peça, les dents trenquen per tall i per fricció el material en suspensió.

Molí de ganivetes: fa servir una sèrie de ganivetes que giren sobre un eix dins un tambor. A les parets del tambor hi ha més ganivetes fixes, de manera que quan la partícula de sòlid es troba atrapada entre la ganiveta fixa i la mòbil, s'exerceix una força de tall i la partícula es trenca. Fa caure les partícules per gravetat, passen per les ganivetes i surten per la part inferior ja triturades.

Micronitzadors

Es fa servir per reduir la mida de partícules molt petites que es posen en suspensió en un gas que es fa circular pel recipient a gran velocitat. Els xocs de les partícules entre elles i amb les parets del recipient seran el que provocarà els trencaments.

Materials dels Molins

  • Acer: ferro i petites quantitats de carboni, duresa mitjana, econòmic, pot contaminar la mostra de ferro.
  • Àgata: d'òxid de silici, duresa mitjana, químicament inert. S'utilitza per a morters en química analítica.
  • Carburs de tungstè i bor: compostos químics molt durs, molt cars.
  • Alúmina: sal d'alumini extremadament dura, pot contaminar.
  • Ferro: utilitzat per a morters.
  • Porcellana: utilitzat per a morters, és el més comú.
  • Vidre: utilitzat per a morters, substàncies olioses i viscoses.

Característiques dels Sòlids Polvoritzats

Densitat: la relació entre la massa del sòlid i el volum que ocupa. Tindrem la densitat sense compactar (amb aire), la densitat compactada i la densitat veritable, que és la del producte totalment desgasificat.

Porositat: és la capacitat del sòlid d'emmagatzemar fluids en els microforats que queden a l'interior de les seves partícules.

Superfície específica: és la relació entre la disminució del volum de les partícules i l'augment de la superfície total de les partícules de sòlid.

Forma i mida de les partícules: posem les partícules al microscopi i observar quina forma prenen i calcular-ne la mida.

Anàlisi de la mida de la partícula: per fer càlculs exactes de la mida de les partícules n'hi ha prou amb tècniques làser o de tamisat.

Disgregació

És el procés pel qual transformem una sal insoluble en àcid en el seu carbonat corresponent, que sí serà soluble en àcid.

Tamisat

Operació unitària que separa les diferents fraccions que componen un sòlid granular o polvoritzat segons la mida de les seves partícules.

L: llum de la malla, la mida, en longitud, dels forats.

D: gruix del fil que composa la malla.

M: és la distància entre el punt mig dels fils que composen els dos extrems de la malla. Per tant, la malla és la suma de D i L.

Mètodes de Tamisat

La disposició dels tamisos:

  • En vertical o en cascada: els tamisos es troben disposats en vertical, amb el de major llum de malla a la part superior i el més petit a la part inferior. D'aquesta manera els productes queden classificats a escala.
  • En línia o sèrie: el primer tamís és el més petit, de manera que el cernut ja és el més fi possible. Aleshores el rebuig es passa a un altre tamís amb la llum de malla una mica més gran, on es torna a tamisar i s'obté un cernut més groller. Es continua així successivament

Segons el mecanisme:

  • Manuals: el tamís és una peça circular d'entre 6 i 60 cm de diàmetre, fet de nylon o de xapa perforada. El tamís es sotmet a un moviment manual que farà que es separin els components segons la seva granulometria.
  • Mecànics:
  • Tamisadora centrífuga: la malla del tamís es troba formant un cilindre immòbil al voltant d'un cargol giratori. La tamisadora es carrega amb el material, que el cargol empeny cap al cilindre, i passen només les partícules adequades.

Entradas relacionadas: