L'Òpera a Europa: Expansió i Evolució (Segles XVII-XVIII)

Expansió de l'Òpera a Europa

Alemanya i Àustria

L'òpera s'expandeix a Viena, Salzburg i Praga. No arriba als països del nord perquè als luterans no els agrada. A causa de la Guerra dels Trenta Anys, costa molt que l'òpera entri en aquests països. Reinhard Keiser serà precursor de l'òpera alemanya cantada en italià.

França

No va agradar l'òpera italiana; els agradava el ballet. No els agradava perquè no entenien la lletra i hi havia massa recitatius.

El creador de l'òpera francesa: Jean-Baptiste Lully

Fets que ressalten de Lully:

• Es va comprometre a fer una òpera cada any.
• Crea l'obertura francesa (lent-ràpid-lent).
• Utilitza el francès en les seves obres.
• Utilitza episodis orquestrals.
• Àries en format breu separades per recitatius.
• Introdueix el ballet a l'òpera.
• Va enviar francesos a Itàlia per aprendre cant.

Charles-Simon Favart comença a portar l'òpera cap al poble, creant l'òpera còmica.

Característiques de l'òpera còmica

• Espectacles lleugers.
• Mixta de teatre cantat i parlat.

Jean-Philippe Rameau

Enriqueix l'òpera de Lully utilitzant l'harmonia. Quan Rameau va morir, l'òpera va recaure en picat fins que arriba Christoph Willibald Gluck: un alemany que se'n va a França perquè és professor de Maria Antonieta. Va ser l'iniciador de la reforma de l'òpera francesa.

Anglaterra

La Guerra Civil i la Commonwealth: Aquests dos fets pels quals passava Anglaterra en aquella època, juntament amb la dictadura de Carles I, van provocar una època fosca. Després de la república que va crear Oliver Cromwell, el regnat de Carles II va permetre que l'òpera comencés a entrar a Anglaterra (generalment l'òpera francesa i la italiana).

Amb tot això, apareix un compositor molt important d'òpera: Henry Purcell. Era organista de Westminster. Va destacar més per la música incidental (acompanyar teatre). La seva òpera més important que el va donar a conèixer va ser Dido i Eneas.

Espanya

L'òpera a Espanya prové del teatre musical, que tenia aquestes característiques:

• Temes profans.
• Conté introducció i intermedi.

Totes aquestes característiques evolucionen i apareixen les primeres òperes. Al segle XVII neix la sarsuela. Aquest nom prové del lloc on es van fer les obres teatrals: el Real Sitio de la Zarzuela (Madrid).

Les sarsueles tenien caràcter popular (generalment sempre parlaven d'amor) i estaven acompanyades per: guitarres, arpes, instruments d'arc, vihuela i instruments de fusta i metall.

A finals del segle XVII, entra a Espanya amb molta força l'òpera napolitana (òpera italiana seriosa). D'aquesta manera, les sarsueles es queden per al poble, perquè l'òpera italiana era per als rics. Es deixen de compondre sarsueles perquè tenen poc èxit. Un compositor de sarsueles que va tenir molt d'èxit va ser Martín i Soler, valencià.

Alemanya

Hi havia guerres civils i la Reforma Luterana, per això va costar que a Alemanya entrés la cultura. Al segle XVIII, Reinhard Keiser és l'iniciador de l'òpera alemanya (en alemany). Crea un gènere musical anomenat Singspiel (posar cançons populars a les òperes).

A tots els països es posa de moda posar cançons populars a l'òpera, per això s'ha de fer una reforma i posar regles i fonaments.