Ontologia i Epistemologia: Comprensió de la Realitat Social

Ontologia: La realitat existeix amb independència dels subjectes –ja siguin investigadors o persones investigades–, dels significats que les persones donen a les coses, i de com hi actuen.

Epistemologia: L’estudi de la realitat social utilitzant el marc conceptual, les tècniques d’observació i medició, els instruments d’anàlisi matemàtic, i els procediments d’inferència de les ciències naturals:

Marc conceptual: Entenem les categories de “llei natural”, de causa-efecte, de comprovació empírica, d’explicació, etc.

Tècniques d’observació i medició: Inclouen l’ús de variables quantitatives per a fenòmens de naturalesa més qualitativa, els procediments de medició aplicats a orientacions ideològiques, capacitats mentals i estats psíquics.

Procediments d'inferència: Es refereixen al procés que, a partir d’allò conegut, permet avançar hipòtesis sobre allò desconegut. Això implica el pas de l’observació particular a la llei general, la utilització de la teoria per a fer previsions, i la inferència a partir de la mostra a la població en conjunt.

Fenòmens socials: Són fets naturals sotmesos a lleis naturals.

Teoria dels fets socials: Els fets socials són maneres d’actuar, de pensar i de sentir que presenten la propietat d’existir fora de les consciències individuals. El comportament de les persones ve definit pel dret i les costums. Quan la persona actua en base a aquests, no significa que els hagi creat, sinó que els ha rebut mitjançant l’educació i la socialització. Provenen de fora. Així, els fets socials no estan sotmesos a la voluntat de la persona, i per tant, funcionen segons les seves pròpies lleis.

• 1) Existeix una realitat social fora de l’individu.
• 2) Aquesta realitat social es pot conèixer objectivament.
• 3) Es pot estudiar amb els mateixos mètodes que les ciències naturals.

Procediment més positivista: És inductiu. Passa d’allò particular (una mostra) a allò universal (generalització). (A diferència del deductiu, que és extreure conclusions i hipòtesis lògicament d'unes teories).

Observació: A través dels nostres sentits i percepcions, descrivim i expliquem el que veiem, i intentem extreure les lleis generals que expliquen el que observem. Se suposa que la persona és neutral; no es concep que els valors, idees o pensaments influeixen en allò que veiem, sentim o observem.

Crítica: En no considerar que en conèixer la realitat s’incideix sobre ella, no té en compte els efectes positius o negatius d’investigar una cosa o una altra.

Metodologia: Disseny rígid i seqüencial. Parteix del Marc Teòric -> Es formula un model que es pugui comprovar empíricament -> Es dissenya la investigació -> S’obtenen les dades -> S’analitzen les dades -> Es revisa la teoria.

Preguntes i hipòtesis: Es manté la pregunta i la hipòtesi inicials durant tot l’estudi.

Procediment deductiu: En el moment inicial de plantejar la hipòtesi de recerca: Es dedueix la pregunta i la hipòtesi de la teoria. I procediment inductiu en el moment final en què es realitza una generalització a partir de la realitat observada.

Ús de tècniques despersonalitzades: Com l’enquesta.