Omàlgia: Causes, Símptomes i Tractament del Dolor d'Espatlla

Podem definir la omàlgia com el dolor de l’espatlla i la zona escapular. La omàlgia pot ser molt comuna en la població adulta amb una freqüència del 7-20%.

Els majors valors predictius per al dolor s’obtenen amb la rotació interna; en canvi, el 96% dels pacients presenten negativa la valoració en rotació externa.

Factors Clau en l'Omàlgia i Dolor d'Espatlla

• Teoria de l’eix escapular (estèrnum-clavícula-escàpula alineades), per mantenir la verticalitat.
• Distribució de l’articulació escapulohumeral: molt bona càpsula però pocs lligaments. Formada per complex degeneratiu + complex inflamatori. Trobem el làbrum o rodet (teixit fibrocartilaginós com les “orelles”, que pot estar afectat per una lesió tipus SLAP o tipus Bankart).
• Manegot dels rotadors (supraespinós, infraespinós, rodó menor i subescapular), que són un conjunt de músculs que s’encarreguen de mantenir estable aquesta articulació i del recentratge del cap de l’húmer.
  • Treballar sempre el MR com a prevenció de lesions d’espatlla.
  • Amb treballs de recuperació, primer treballar MR (apertures i exercicis molt tancats) i llavors el deltoides.
• Segons l’espai subacromial (estret o més ample), els moviments a 90º d’espatlles acaben lesionant la zona, en xocar l’acromion i l’húmer.

Causes Comunes de l'Omàlgia

• Neuropatia supraescapular (“enganxament de nervis”):
  • Objectiu: potenciar els músculs del MR, deltoides i periescapulars, com també estiraments en FNP.
• Pinçament del MR (normalment pinçament del tendó del supraespinós/infraespinós):
  • Objectiu: potenciar els rotadors externs sense abducció ni antepulsió. Potenciar interescapulars i millorar la horitzontalitat de l’eix escapular. Estiraments i FNP evitant les abduccions i antepulsions.
• Síndrome del fregament subacromial: es produeix un fregament amb motiu de l’arc coracoacromial que és baix. La depressió de les espatlles, certa cifosi i/o rotació interna de l’eix escapular pot ésser freqüent. L’elevació amb abducció (amb o sense antepulsió) disminueix l’espai subacromial i afavoreix el fregament.
  • Objectiu: la recuperació pretén reforçar la resposta contràctil dels músculs subescapular, infraespinós i rodó menor per augmentar l’efecte depressor d’aquests sobre el cap de l’húmer, evitant la potenciació del deltoides i supraespinós amb la finalitat que no es produeixi l’elevació de l’húmer en l’abducció.
• Tendinitis del supraespinós (à tendinosis à ruptura parcial à ruptura total): lesió per sobrecàrrega del tendó degut a una inflamació. Es produeix per esforços repetits i explosius amb el braç en elevació, que provoca una disminució de l’arc coracoacromial i apropament anterior del tendó del supraespinós amb fregament subacromial que pot acabar inflamant-lo. El desequilibri muscular entre els RI i els RE podria ésser el vehicle d’aquesta lesió.
  • Objectiu: després del repòs i la rehabilitació, la tonificació dels RE (sense elevació del braç) és la clau per prevenir la lesió per sobrecàrrega. Els estiraments i FNP són d’elecció, en aquest eix escapular, per trobar l’equilibri.
• Bursitis subacromial: lesió per inflamació de la bursa subacromial que té una certa relació amb el síndrome subacromial, la tendinitis del supraespinós o la ruptura del manegot dels rotadors.
  • Objectiu: després del repòs i la rehabilitació, el treball explicitat en els anteriors casos és clau per a la prevenció de la lesió i la recuperació d’aquesta patologia.
• Artropatia degenerativa: degeneracions de l’articulació glenohumeral que poden tenir vehicle inductor de la inestabilitat de l’eix escapular. La cifosi i certa RI, conjuntament amb el sedentarisme, poden ésser “bons estímuls” per a la presentació precoç d’aquesta patologia.
  • Objectiu: mobilitzar l’espatlla i equilibrar l’estabilitat dorso-pectoral (treballs de tonificació i estiraments) seran claus per a la reeducació de la persona.

Conclusions Generals sobre l'Omàlgia

Prevenció: Clau en la Gestió de l'Omàlgia