Odontogènesi: Formació i Erupció de les Dents

Formació dels gèrmens dentals: odontogènesi

Aquest procés comença al voltant de la 7a setmana de gestació, per les 20 dents temporals i també s’inicia el de les 32 dents permanents a partir del 5è mes. Es dona en 4 fases:

1. Fase brot → Apareixen 10 brots a cada maxil·lar amb les cèl·lules que formaran l'esmalt. La làmina epitelial 1a es bifurca en la làmina vestibular i la làmina dentària, envoltada de cèl·lules de l'ectomesènquima.

2. Fase casquet → Es crea una concavitat a la làmina dental que conté cèl·lules de l'ectomesènquima. 3 estructures formen el germen dental: a) Papil·la dental que formarà polpa i dentina; b) Òrgan de l’esmalt constituït per epiteli exterior, cèl·lules estrellades i epiteli intern; c) Sac dentari, que dona lloc als teixits periodontals. La nansa apical serà límit arrel/corona.

3. Fase campana → Es formen ameloblasts a partir de la làmina epitelial interna → esmalt. Les cèl·lules de la papil·la dental perifèriques, es diferencien en odontoblasts → dentina. En dents substituïbles, es formarà la làmina dental successòria. En els molars permanents 7 i 8, la làmina accessòria es forma a partir del 5è mes.

4. Fase terminal → Els gèrmens dentals es separen de la membrana basal. La formació d’esmalt (inici de mineralització) i dentina permet diferenciar estructures de dents temporals. L’arrel es forma després de la formació de la corona a partir de les nanses apicals per la fusió dels epitelis intern i exterior i no finalitzarà fins que la dent hagi començat a erupcionar.

Procés d’erupció dentària

L'erupció dentària és un procés fisiològic associat al creixement, pel qual la dent es desplaça des de la seva posició de desenvolupament dins de l’espai alveolar del maxil·lar, fins a la seva posició funcional a la boca. ▪ Les dents comencen la seva formació per la corona dentària que interiorment es mineralitza. Acabat aquest procés, comença la formació de l'arrel i l’erupció. Consta de 3 fases:

1) Preeruptiva → Iniciada la calcificació de la corona, el germen dentari es desplaça cap a la superfície a mesura que s'inicia el creixement radicular.
2) Eruptiva prefuncional → 50-75% de l'arrel formada. Emergeix la dent a la boca. Envermelliment de la geniva que es clivella i permet l’inici de la sortida.
3) Eruptiva funcional → La dent entra en contacte amb el seu antagonista i s'atura el desplaçament vertical, però continua adaptant-se durant la resta de la seva vida.

Cronologia de l’erupció dentària temporal

▪ La cronologia de l'erupció és un procés individual de maduració sobre el qual fem una aproximació estadística. Només grans variacions temporals es consideren patològiques. Si un infant es retarda en la dentició temporal, també ho farà en la permanent.
▪ Les dents comencen a emergir a 6 mesos aproximadament i es completa la dentició temporal cap als 30-36 mesos de vida, al voltant dels 3 anys. Sovint comença a l’arcada inferior i no hi ha diferències entre sexes. La seqüència més freqüent és: ICI → ICS → ILS → ILI → 1MI → 1MS → CI → CS → 2MI → 2MS

▪ L'exfoliació de les dents és el procés natural de recanvi de les dents temporals per les permanents. La porten a terme els odontoclasts i no es coneix amb precisió el mecanisme desencadenant, té relació amb l’erupció de les temporals i la força maxil·lar.

▪ És molt freqüent que erupcionin les incisives centrals permanents per la cara lingual abans que caiguin les temporals, no és patològic però sí una consulta freqüent a la clínica. També pot passar que hi hagi agenèsia (no dent) o dents supernumeràries (peces de més).

Cronologia de l’erupció dentària permanent

▪ En el cas dels humans, hi ha un període de temps, entre els 6 i els 13 anys, en els quals conviuen en boca dents temporals i dents permanents. Se l’anomena període de dentició mixta i s’acostuma a dividir en 2 fases:

▪ Mixta 1a fase → Comença als 6 anys amb l'erupció del 1r molar permanent darrere del 2n molar temporal, sense cap exfoliació de dent temporal. Segueix l’exfoliació de tots els incisius, canins i els primers molars, amb els seus recanvis corresponents.

▪ Mixta 2a fase → En aproximar-se la pubertat es produeix l'erupció de les dents restants, segons premolars i molars permanents. Hi ha grans variacions entre sexes en aquesta fase influïdes pels canvis hormonals propis de l’edat. També hi ha variacions interarcades superior/inferior respecte l’ordre d’erupció. Només es considerarà tractament si apareix el 2n molar permanent abans de caure el 2n molar temporal.▪ Quan s’ha produït l’exfoliació i recanvi de totes les peces, es diu que la persona ja té la dentició permanent, tot i que a vegades, no han erupcionat els 3rs molars o queixals del seny. Pot passar que no surtin mai o ho facin només a 1 arcada.

Oclusió dental o “mossegada”

▪ L'oclusió dental es refereix a la relació que hi ha entre els ossos maxil·lars i les dents. Per tant, fa referència a la manera com les dents superiors i inferiors encaixen quan una persona tanca la boca. Com ha de ser una oclusió dental ideal?

A. Línia mitja → Ha de passar entre els 2 incisius centrals superiors i els 2 incisius centrals inferiors exactament. També ha de coincidir amb el plànol sagital medial de la cara (simetria bilateral exacta).

B. Transversal → Les cúspides d’arcada superior cauen per fora de l'arcada inferior.

C. Classe molar i canina → Són les classes d’Angle. La cúspide del caní superior cau entre el caní inferior i el 1r premolar inferior. La cúspide del 1r molar superior cau entre les dues cúspides del 1r molar inferior.

D. Punts de contacte → S’ha de produir contacte entre totes les cúspides i amb una mateixa intensitat.

E. Incisives → Les incisives superiors han de cobrir menys d'1/3 de les inferiors. No hi ha d’haver cap separació entre la cara palatina de les incisives superiors i la cara vestibular de les inferiors.

F. Alineació → Totes les peces han d'estar alineades, sense apinyament, ni rotació. Tampoc hi ha d'haver espais que impedeixin el contacte entre dents veïnes (diastemes). A més, cada dent ha d'ocluir amb la peça dental antagonista, mateixa dent de l’arcada oposada.

Problemes en l’oclusió dental: maloclusió

▪ La maloclusió dental és la irregularitat en el contacte i encaix entre les dents del maxil·lar superior amb les del maxil·lar inferior. Hi ha diferents tipus de maloclusió agrupades segons on està l’afectació de la mossegada.

a) Maloclusions verticals

• Mossegada vora a vora. La vora incisal dels incisius superiors i dels incisius inferiors contacten.
• Mossegada oberta. La boca queda oberta per gran distància entre incisius superiors i incisius inferiors.
• Sobremossegada o overbite. Els incisius superiors cobreixen més de 1/3 dels incisius inferiors.
• Ressalt o overjet. Hi ha més de 3 mm entre la cara vestibular dels incisius inferiors i la cara palatina dels incisius superiors.

b) Maloclusions transversals

• Desviació de la línia mitja. La línia mitja entre incisius centrals superiors és diferent de la dels incisius centrals inferiors.
• Mossegada creuada. Les cúspides de l’arcada superior s’entrecreuen amb les de l’arcada inferior.
• Mossegada en tisora. L’angle d’inclinació de les dents és excessiu cap a l’espai lingual.

c) Maloclusions sagitals

• Classe Angle I. Posició molar i canina correcta però altres problemes de posició dental.
• Classe Angle II. Cúspide del caní superior cau davant del caní inferior, 1a cúspide 1r molar superior cau sobre el 2n premolar inferior.
• Classe Angle III. Cúspide del caní superior cau sobre 1r premolar inferior, les cúspides 1r molar superior cauen sobre el 2n molar inferior.

Formació de la cara i cavitat oral

▪ La formació de la cavitat bucal comença simultàniament a la de la cara a partir de la 4a setmana de gestació. Hi ha molts canvis complexes en poc temps.

• 4a setmana → L’estomodeu és una cavitat que es forma entre la prominència frontal (prosencèfal) i la cavitat pericardíaca. Connecta amb l’intestí primitiu a través de la membrana bucofaríngea. Es forma l’arc mandibular (1r arc faringi) que conté cartílag de Meckel (premandíbula) i el maxil·lar.
• 5a setmana → El massís facial deriva dels arcs faringis, que també formaran la cavitat bucal, fosses nasals, el coll, la laringe i la faringe. Es comencen a formar les placodes nasals, les plaques òptiques, el paladar primitiu, el tabic nasal que separa les dues fosses i el que serà la llengua.
• 6a setmana → Començarà l’odontogènesi. En aquest període, l’estomodeu presenta un revestiment d’epiteli bucal i ectomesènquima que indueix la formació de la làmina epitelial primària. Aquesta s’expandeix per la superfície mandibular en formació.

Desenvolupament embrionari humà

• 1a setmana → El zigot es va dividint per mitosi fins a formar una mòrula camí de l’úter. Les cèl·lules es compacten formant l’embrioblast deixant un espai al centre, el blastocel. Les cèl·lules de la coberta són el trofoblast, que formaran la placenta. Cap a final de la setmana s’anomena blastocist, tindrà lloc l’eclosió i un cop a l’úter es produeix la implantació.
• 2a setmana → L’embrioblast es diferencia en dues capes: l’epiblast i l’hipoblast. També es formarà la cavitat amniòtica i poc després el sac vitel·lí. S’identifica el còrion per fora.
• 3a setmana → Té lloc la gastrulació, quan algunes cèl·lules de l’epiblast migren donant lloc a tres làmines de les quals derivaran tots els òrgans del fetus: ectoderma, mesoderma i endoderma. Es comença a formar la placa neural i altres estructures com la notocorda, la membrana bucofaríngea a l’extrem axial i la membrana cloacal a l’extrem caudal. Aquesta estructura és la gàstrula. A partir d’aquí es faran una sèrie de plegaments i invaginacions que comencen a definir la morfologia de l’embrió i donaran peu a l’organogènesi. En destaquem la formació de l'estomodeu, que serà la futura cavitat.

Nomenclatura dental

Sistema FDI

Superior dret-Superior esquerre (només són números). Exemple: 16, primera molar superior dret. PODEN SER LLETRES

• 1. Incisiva central
• 2. Incisiva lateral
• 3. Canina
• 4. 1r premolar
• 5. 2n premolar
• 6. 1r molar
• 7. 2n molar
• 8. 3r molar

Sistema de Haderup

Utilitzat a països del nord d'Europa. (número + superior dret -) (+ número esquerre). Els inferiors igual però en resta. Exemple: 04+ = 1r MOLAR SUPERIOR DRET PERMANENT

Sistema Zsigmondy o Palmer

Utilitzat al Regne Unit.

Sistema Universal o ADA

Utilitzat als EUA. Exemple: I = 1r molar temporal

Dents permanents

1, 2, 3, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 30, 31, 32: Molars
4, 5, 12, 13, 20, 21, 28, 29: Premolars
6, 11, 22, 27: Canines
7, 8, 9, 10, 23, 24, 25, 26: Incisives

Dents temporals

A, J, K, T: 2n molar
B, I, L, S: 1r molar
C, H, M, R: Canina
D, G, N, Q: Incisiva lateral
E, F, O, P: Incisiva central