L'Oci i el Temps Lliure: Dret Humà, Pedagogia i Animació

L'Oci i el Temps Lliure com a Dret Humà

Es deriven de les reivindicacions obreres i dels constants avenços en polítiques i legislacions socials. Avui dia, l'oci i el temps lliure s'han convertit en una necessitat humana que només pot ser satisfeta mitjançant un reconeixement com a dret social bàsic i irrenunciable per a la dignitat de les persones, perquè millora la qualitat de vida.

L'oci i el temps lliure són un dret universal expressat en laDeclaració Universal dels Drets Humans (1948): "Tota persona té dret al descans, a gaudir del temps lliure, a una limitació raonable de la durada del treball i a vacances periòdiques pagades."

La Pedagogia de l'Oci

Han estat molts els factors socials i pedagògics que han fet que apareguin nous espais i temps per a la pedagogia, constituint el que anomenem pedagogia de l'oci i del temps lliure. És evident que les persones s'eduquen més enllà de la família i l'escola, i encara que l'escola és la forma educativa més important que fins ara ha estat capaç de construir la societat, no és l'única ni la més idònia.

La pedagogia de l'oci apareix a finals del segle XIX, quan sorgeixen una sèrie de moviments i institucions que proposen activitats educatives amb objectius, recursos i àmbits d'actuació diferents dels que es duien a terme en institucions convencionals, com ara la família i l'escola. Els més importants en la seva època van ser les colònies d'estiu i els moviments juvenils.

Els factors que propicien la pedagogia de l'oci són:

1. Les transformacions de l'hàbitat.
2. Canvis en l'estructura familiar.
3. Ampliació del temps lliure.
4. Ampliació del concepte d'educació.
5. Desenvolupament de noves tecnologies.
6. El valor formatiu de l'activitat lúdica.
7. Presència d'ocis pedagògicament desvaloritzats.

Objectius i Finalitats de la Pedagogia de l'Oci

Té una doble missió: educar en l'oci i educar per a l'oci (educar en el temps lliure i per al temps lliure).

• Educar en el Temps Lliure: Consisteix a aprofitar el temps lliure com a marc d'alguna activitat educativa. Exemple: dansa, música, esports, conferències...
• Educar per al Temps Lliure: Es tracta de formar la persona perquè visqui aquest temps de forma més positiva.

Aquests dos conceptes no són excloents; és més, poden ser complementaris utilitzant una fórmula que l'objectiu de la pedagogia de l'oci té, i és la d'educar mitjançant el temps lliure.

Les tasques de la pedagogia de l'oci hauran de ser conseqüents amb les finalitats d'una autèntica educació de l'oci, com es diu a laCarta Internacional dels Drets: tindrà com a objectiu bàsic desenvolupar valors i actituds en les persones, i dotar-les de coneixements i habilitats que els permetin sentir-se més segures i obtenir un major gaudi i satisfacció a la vida. Aquest principi implica que no només l'educació és rellevant per al treball i l'economia, sinó que és igualment important per al desenvolupament de l'individu com a membre totalment actiu de la societat i per millorar la qualitat de vida.

Animació del Temps Lliure i Formació

Quintana afirma que, amb una acció aparentment superficial, l'animació del temps lliure pot fomentar en els individus processos de formació realment transcendents. Hauríem de tenir present aquesta pretensió educadora i humanista: mitjançant les activitats de temps lliure es poden aconseguir objectius de gran abast, com ara:

1. Provocar el descobriment personal, la reflexió i la confrontació.
2. Establir vincles personals amb els altres i cuidar les relacions humanes.
3. Descobrir la possibilitat que tenen les accions comunitàries i grupals.
4. Conèixer nous valors i enriquir-se amb noves habilitats.
5. Divertir-se i donar satisfacció a la part més afectiva de la personalitat (autorealització, ja que això fa sentir-se bé perquè un mateix ho ha triat).
6. Descobrir el gaudi d'aprofitar el temps per ajudar els altres a realitzar-se (si ens descobrim a nosaltres mateixos, podem ajudar els altres a autorealitzar-se).

La pedagogia de l'oci assumirà la intencionalitat d'oferir a les persones oportunitats perquè aprofitin la possibilitat que la vida els dona, molt especialment en els plans ètics, intel·lectuals o cívics. Per això, són necessaris la llibertat i la igualtat en el temps lliure, els quals són principis irrenunciables, almenys si el que pretenem és la construcció d'una nova ciutadania en el context d'una societat més justa, més lliure i més feliç.