Oci i Temps Lliure: Definició, Beneficis i Drets Humans

Oci i Temps Lliure

Oci: La manera d’utilitzar el temps lliure d’una forma autònoma i satisfactòria. És a dir, per fer el que es vulgui i obtenir satisfacció.

Temps Lliure: És aquell que ens queda després d’haver satisfet les nostres necessitats vitals i complert les nostres obligacions, és a dir, l’ubiquem dins del temps no ocupat o de no treball.

Temps de Treball: El temps destinat a l’activitat professional a què es dedica cada persona.

Temps de No Treball:

• Temps per a les obligacions paraprofessionals: són les derivades de l’exercici professional (reciclatge professional, reunions, preparació de treballs...)
• Temps dedicat a la satisfacció de les necessitats biològiques i propi manteniment: alimentació, descans, higiene...
• Temps dedicat a les obligacions familiars.
• Temps dedicat a les relacions socials: respondre correspondència, comunicar-se, trobar-se amb amistats, participar en accions de voluntariat...
• Temps lliure

Característiques Principals

• L'oci significa necessitat i no possibilitat, desvinculada cada cop més del treball.
• L'oci s’equipara a una situació contribuïdora de la millora de la qualitat de vida i satisfacció personal: tothom hi pot accedir.
• Democratització de la cultura: apropar el patrimoni cultural a la població: accés als museus, teatres, exposicions.
• Democràcia cultural: totes les persones poden crear la seva pròpia cultura: creació de grups de teatre, tallers, festes i tradicions populars, etc.

L’oci és un dret humà fonamental: Declaració Universal dels Drets Humans (1948): Article 24. Tota persona té dret al descans, al gaudi del temps lliure, a una limitació raonable de la durada del treball i a vacances periòdiques pagades.

L’oci produeix beneficis en la persona, de caràcter físic, psicològic i social: Efectes positius a partir d'experiències d’oci gratificants amb repercussió també en l’entorn familiar i social.

• Fomenta la comunicació, l’amistat i l’establiment de relacions interpersonals riques i variades, la integració social i la participació.
• Fa front a les disminucions i limitacions físiques, afavorint el manteniment d’un funcionament psicomotriu adequat.
• Serveix com a mitjà de distensió i enfrontament de l’estrès.
• Contribueix al sentiment d’utilitat i autoestima personal.
• Potencia la creativitat i la capacitat estètica i artístiques.
• Té caràcter voluntari.

L’oci és signe de qualitat de vida i benestar: De manera directa en relació a la necessitat concreta d’oci, i de manera indirecta com a factor corrector i d’equilibri davant d’altres desajusts i carències de tipus personal i social.