Oci i Temps Lliure: Conceptes, Objectius i Tipus d'Activitats

Oci i Temps de Lleure

Segons els sociòlegs, vivim a la civilització de l’oci: l’automatització, el desenvolupament tecnològic i els avanços, en general, permeten una reducció de l’horari de feina i un augment del temps de lleure. Però no serà suficient tenir més temps, si no estem preparats per ocupar-lo d’una manera sana i intel·ligent.

L’objectiu de la pedagogia del temps de lleure és iniciar als nens i joves en un estil de vida sa.

3.1. Conceptes

• Temps de lleure: temps que ens queda després de realitzar les nostres “obligacions” (escolars, laborals, familiars...).
• Oci: conjunt d’activitats que una persona realitza en el seu temps de lleure amb l’objectiu de divertir-se, i que proporcionen plaer, benestar i satisfacció.
• Recreació: oci organitzat.
• Recreació esportiva: també anomenada esport recreatiu, esport per a tots, activitat físico-recreativa...

Manuel Cuenca defineix l’oci com el temps de lleure fora d’obligacions habituals i que es basa en tres pilars essencials:

1. Percepció de lliure elecció en funció de preferències individuals.
2. Sensació gratificant i de plaer.
3. Conjunt d’activitats que tenen un fi per sí mateixes.

3.2. Objectius de l’Oci

• Proporcionar plaer a través de la lliure elecció.
• Fomentar les relacions interpersonals i la participació en la comunitat.
• Potenciar l’evolució de les persones a través de la promoció de les seves capacitats.
• Desenvolupar l’autonomia per a què pugui fer ús i gestionar el seu propi temps de lleure.

3.3. Importància Actual de l’Oci i el Temps de Lleure

Factors:

• Tecnològics: augment de la producció en menys temps, per tant es redueix la jornada laboral.
• Econòmics.
• Social: consciència social de què el temps de lleure és important per a les persones.
• Sanitari: millora la qualitat de vida (prolongació de l’esperança de vida).
• Relacionat amb la inserció laboral i la jubilació.

3.4. Funcions de l’Oci i Temps de Lleure

• Incrementa la capacitat d’elecció i presa de decisions.
• Contribueix a la consolidació de l’autoconcepte i millora de l’autoestima.
• Fomenta la capacitat creativa de les persones.
• Afavoreix la formació d’interessos i preferències personals.
• Contribueix a l’adquisició d’habilitats socials que afavoreixen l'establiment de relacions socials.
• Serveix per a oblidar problemes de la vida quotidiana.
• Mantenir la salut, equilibri físic i psicològic.

3.5. Tipus d’Oci

A. Oci Cultural

• Cada cop té una major demanda i una major oferta, amb la qual cosa es pot elegir en funció de gustos i interessos.
• Les noves tecnologies han contribuït molt al seu desenvolupament.
• Apareixen i es consoliden museus, biblioteques...

B. Oci Turístic

• El que abans es feia exclusivament per descansar, pren altres caires: aprendre, divertir-se, experiència, conèixer gent, diferents cultures...
• Es pot viatjar a espais urbans (patrimoni històric i artístic...); espais rurals (contacte amb la natura), espais de salut (termes, balnearis).

C. Oci Esportiu-Recreatiu

• Té una gran importància com a fenomen social, educatiu i econòmic.

D. Altres Activitats d’Oci

• Manualitats, bricolatge, cuina...

3.6. L’Esport Recreatiu

Està molt relacionat amb el vertader esport educatiu, i les principals característiques d’aquest seran:

1. Competició adequada donant a tots la possibilitat d’èxit.
2. Adaptació a les característiques psico-evolutives.
3. Caràcter lúdic de les activitats.
4. Atenció a la diversitat.
5. Varietat en les activitats, materials, jocs...
6. Normes facilitadores (jocs pre-esportius, esports adaptats...)
7. Promoure l’activitat física en les activitats extraescolars.

3.7. Tipus d’Activitats Físico-Recreatives

• Jocs Cooperatius: L’èxit d’un jugador depèn de l’èxit de l’equip. Es prima la cooperació.
• Jocs Alternatius i d’Aventura: Suposa una alternativa als jocs i esports tradicionals. Disc volador, indíaques, piragües, caiac, ràpels...
• Grans Jocs: La seva pràctica necessita de grans dimensions organitzatives: molts jugadors, molt espai, molt temps...Gimcanes, Jocs de pistes (Orientació), Olimpíades...

Esport per a Tothom

1. Concepte i característiques.

És l’extensió de la pràctica esportiva de manera que arribi a tota la població i no únicament als millors dotats.

Característiques:

• L’esport per a tothom suposa facilitar l’activitat esportiva de tots els sectors de la població.
• Una vegada que s’ha demostrat que l’activitat esportiva és beneficiosa, l’esport per a tothom persegueix que aquests beneficis estiguin a l’abast de tothom.
• Té un caràcter fonamentalment recreatiu, el que el diferencia de l’esport competitiu.
• Això és així perquè la disminució de requeriments físics per a la pràctica esportiva fa que aquesta es pugui estendre i ser disfrutada per la major part de la població.

Les Diferències dels Practicants

En recreació, en animació esportiva, trobem que les activitats fisicoesportives proposades seran per a grups molt diferents. Aquests grups poden formar-se per l’edat o per col·lectius concrets. Tant uns grups com els altres tenen diferents necessitats, de la mateixa forma que poden existir diferències en les seves capacitats. Aquestes diferències a més a més poden ser molt grans entre els components d’un mateix grup.

2. EPT amb nens.

En l’àmbit recreatiu per a aquest tram d’edat els objectius fonamentals són:

• La socialització
• El gaudi de l’activitat física.

Resulta important en aquestes edats que la pràctica esportiva recreativa marqui la distància que la separa de les pràctiques esportives competitives o professionals.

En quan als valors que s'han de fomentar i que l’animador ha de tenir present són:

• Fugir dels aspectes competitius.
• Afavorir la integració dels components menys hàbils.
• Lluitar contra el sexisme.

Per transformar l’esport de forma que es faci més educatiu i recreatiu es poden modificar les normes del joc amb la finalitat d’augmentar les possibilitats participatives:

• Proposar les activitats individuals i que cadascú progressi de forma autònoma, es poden utilitzar per exemple: els malabarismes. Per a qualsevol altra activitat també es pot utilitzar la competició amb un mateix més que contra els altres.
• En esports col·lectius el jugador que aconsegueix puntuar canvia d’equip. D’aquesta forma el resultat no dona importància.
• No permetre el llançament fins que tots els membres de l’equip participin en la jugada.
• Proposar que els més avançats només utilitzin la mà no hàbil.
• En el voleibol es pot canviar l’objectiu del joc de puntuar per a que estiguin més temps jugant.
• S’introdueix la norma que davant de qualsevol gest o paraula insultant, el jugador queda apartat temporalment.

3. EPT amb adults.

Els adults que practiquen la recreació esportiva han de ser informats dels objectius de la mateixa.

És precís conèixer les inquietuds dels usuaris en l’àmbit recreatiu esportiu. No tots els usuaris busquen el mateix. També trobarem diferències en els estats físics de cadascú, en els costums, o en els àmbits que hi hagin tingut en el passat. Davant de tota la diversitat s’imposa un estudi individual per a un posterior consell del tècnic cap a un tipus d’activitat més recomanable.

4. EPT amb gent gran.

a. L’oferta d’activitats físiques de caràcter recreatiu a la gent gran està lligada directament al caràcter higiènic de les mateixes, així que hi haurà que dissenyar-les per tal de millorar la salut.

b. Un dels objectius fonamentals en aquest sector és un que ja vam veure amb els nens, la socialització.

c. La gent que no manifesta cap carència de la salut i que acudeixen a aquestes activitats esportives per sentir-se en forma.

d. Un altre objectiu és el foment de l’autonomia corporal, pel qual abans d’implantar un programa restrictiu des del punt físic s’ha de comptar amb les capacitats físiques reals de l’usuari.

Algunes actuacions recomanables en aquests usuaris serien:

• Situacions en posicions que et facin visible i assequible.
• Afavorir les iniciatives motrius, més que presentar els models tècnics.
• Utilitzar el reforç immediat, quan més immediat, millor. Davant de qualsevol mínim abans.
• Parlar lentament i en intensitat.
• Corregir només quan sigui necessari.