L'oci i el teatre en el món romà: Història i arquitectura

1. L'oci en el món romà

La major part dels edificis públics en el món romà eren construïts pels personatges més rics de cada ciutat. D'aquesta manera, aconseguien prestigi i popularitat entre els seus conciutadans i, alhora, tenien el poble content. També els espectacles o jocs públics que s'hi celebraven eren organitzats i pagats sovint per algun ric. La política de panem et circenses (pa i jocs de circ) va ser un dels fonaments de l'absolutisme imperial, ja que la plebs el va acceptar a canvi de distribucions gratuïtes de blat i diners i de distraccions. Els jocs públics se celebraven els dies de festivals religiosos (ludi o feriae). Els espectacles de més èxit eren els del circ i de l'amfiteatre, molt per sobre de les representacions teatrals.

2. El teatre romà: Evolució i arquitectura

Al començament, els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del segle I aC, a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades:

• La graderia, on seien els espectadors.
• L'orchestra, un espai circular on cantava i ballava el cor.
• Les construccions de l'escenari (scaena): una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors.

Innovacions arquitectòniques dels romans

Els romans van seguir bàsicament aquesta estructura, però van introduir-hi innovacions per millorar-los:

• Els grecs construïen els teatres sobre la falda d'una muntanya per poder posar els seients en forma esglaonada en forma de grades. Els romans també aprofitaven sovint el pendent per recolzar-hi la graderia. Tanmateix, quan no disposaven d'aquest avantatge, eren capaços de fer teatres com a edificis independents, en els quals la graderia (cavea) descansava sobre un sistema d'arcs i galeries de formigó, de manera que podien edificar teatres a qualsevol lloc, fins i tot a les zones més planes sense dependre del relleu. La façana exterior era formada de fileres d'arcs disposades en diversos pisos.
• L'orquestra (orchestra), que en el teatre grec d'època clàssica era completament circular, va esdevenir semicircular en el teatre romà. També va canviar-ne la funció: ara hi seien els espectadors més importants.
• Els romans feien l'escenari (proscaenium o pulpitum) més ample.
• La scaena en el teatre romà es construïa tan alta com la cavea, de manera que el teatre quedava tot tancat en un semicercle. La façana que donava a l'interior (frons scaenae), ornada amb dos o tres pisos de fileres de columnes, tenia tres portes cap a l'escenari i servia de decorat permanent per a totes les obres.

L'experiència del públic al teatre

Tant el teatre grec com el romà eren a l'aire lliure. Tan sols es cobria de vegades amb una lona (velum o velarium). La cavea solia estar dividida en tres sectors per a públics de diferents classes socials: les classes altes a les grades més pròximes a l'escenari i les classes baixes en la resta.

A Roma, les dones assistien habitualment al teatre, excepte a les representacions dels mims, que eren considerades llicencioses. Les representacions es feien mentre durava la claror del sol i, molt sovint, es perllongaven durant tot un dia. El públic es portava el menjar i la beguda, xiulava, aplaudia, picava de peus, etc. És a dir, l'ambient teatral era bulliciós i alegre.

La popularitat i els teatres més importants

Tanmateix, els romans no foren uns grans afeccionats a les representacions teatrals, cosa que explica que a Roma només hi hagués tres teatres, la capacitat total dels quals no superava la de l'Amfiteatre Flavi. El teatre més important de la metròpoli va ser el de Pompeu, amb una capacitat per a 27.000 espectadors. A la península Ibèrica, els més ben conservats són el de Mèrida (5.500 espectadors) i el de Sagunt. En canvi, les restes del de Tàrraco es troben molt malmeses. L'altre teatre en terres catalanes és el de Baetulo.

Així mateix, els actors i els autors comptaven amb una baixíssima consideració social; es tractava, sovint, de persones pertanyents a les capes socials més desfavorides.