Occam, Contingència i la Superioritat de la Fe sobre la Raó

La Contingència del Món segons Guillem d'Occam

L'Omnipotència Divina i l'Ordre Contingent

Occam accepta en tant que veritat revelada que el Déu cristià existeix, i en destaca l'omnipotència i la llibertat absoluta. D'aquesta il·limitació se'n desprèn que Déu pot intervenir en el món quan i com li plagui, és a dir, pot fer miracles.

L'ordre del món és totalment contingent, i per tant no es pot conèixer a priori, sinó tan sols a partir de l'experiència.

L'Ànima, la Voluntat i la Llibertat

També és una veritat revelada que posseïm una ànima o forma immaterial i immortal del cos, origen de tots els nostres actes.

La nostra experiència de la relació entre l'enteniment i la voluntat ens permet afirmar que són lliures: la voluntat pot voler coses que l'enteniment no li recomana, i a l'inrevés. Fins i tot en els nostres actes lliures depenem de Déu.

Filosofia i Veritat Revelada

Quan la revelació no ens aclareixi el que hem de fer, hem de seguir els dictats de la nostra consciència i fer el que considerem correcte, però aleshores no podem estar segurs d'estar actuant bé.

Per això, no podem salvar-nos per nosaltres mateixos: necessitem l'ajut de Déu, és a dir, la fe, la revelació i la gràcia. D'aquesta manera, atès que els designis de Déu estan per sobre de la nostra limitada raó, la fe és superior a la raó, i la filosofia s'ha de sotmetre a la revelació.

Comparativa de Religions: Monoteisme Semític i Politeisme

El Judaisme i el Cristianisme a l'Imperi Romà

Les religions monoteistes. El judaisme i el cristianisme van representar una gran novetat tant pel que fa a la primitiva religió romana com als cultes mistèrics i van significar per al poble romà el descobriment d’una civilització molt diferent. El judaisme, tal com va passar més tard amb el cristianisme, va ser tolerat al principi i reprimit amb la violència. El monoteisme d’ambdues religions era incompatible amb un Estat en què el fet diví estava infinitament fragmentat.

El seu llibre sagrat és la Bíblia hebrea. Per mitjà de Moisès, la Llei Divina o Decàleg ha estat revelada al seu poble, que ha establert una aliança amb Déu. Els jueus creuen en un món futur, el Regne del Cel, on la seva existència continuaria i gaudiria d’un benestar etern.

Diferències Clau entre Sistemes Religiosos

Politeisme Grecoromà

• Són politeistes.
• Zeus, fet a imatge de l’ésser humà, és el déu suprem que manté l’ordre.
• Pinten imatges i tallen escultures dels seus déus.
• El món és etern, sense principi ni final.
• Visió cíclica del temps, un temps infinit, com una roda o cicles els moments del qual es repeteixen.
• Sovint, la matèria és vista negativament.
• La procreació no és enaltida.

Monoteisme Semític

• Són monoteistes.
• És Déu qui s’adreça a l’ésser humà i tria el seu poble.
• Tenen prohibides imatges i escultures.
• El món és creat, té principi i fi.
• Visió lineal del temps, que és finit. En aquesta visió històrica dels temps hi ha moments privilegiats.
• Una antropologia que parla de l’ésser humà global, no tan sols de les ànimes. La matèria forma part de l’univers, que és intrínsecament bo, ja que és obra de Déu.
• La procreació és un deure sagrat.