Obtenció de dades en estudis epidemiològics

Font d'informació: persona, organització o documents que d'una manera o altra difonen els coneixements propis d'una àrea. De les fonts, s'obtenen dades per ser analitzades. Dada: valor d'una variable o constant que proporciona informació sobre una situació i serveix de base per l'anàlisi estadística. Pot ser primària i secundària.

Mètodes d'obtenció de dades basats en l'observació

Observació científica: ha de tenir propòsits específics, planificada amb cura i sistemàticament, han de dur control per escrit i ha de seguir principis bàsics de validesa i confiabilitat. Observació sistemàtica regulada o controlada: Es disposa d'un instrument estandarditzat o estructurat per mesurar les variables en estudi uniformament.

Exploració de la cavitat oral:

No passar per alt cap alteració de forma, mida, color, consistència o superfície. Interrogatori de salut del p/c (antecedents personals, patologies, hàbits, higiene, dolor). És molt important les mesures higièniques. Mètodes d'exploració física: Inspecció: examen que es fa mitjançant la vista tant. Palpació: exploració amb el tacte per tenir la sensació del teixit. Percussió: copets amb el dit mig o index semiflexionat d'una mà sobre els dits de l'altra mà recolzada a la superfície del cos explorat. S'obtenen sorolls i moviments reflexos i dolor. Auscultació: mitjançant l'oïda. S'usa l'estetoscopi pels sorolls d'ATM. S'obtenen sorolls.

Exploració extraoral:

S'estudien simetries i asimetries, canvis de color de pell, forma de perfil i altres com cicatrius, inflamacions, ganglis limfàtics i adenopaties.

Exploració de l'ATM:

Es fa bilateralment en màxima intercuspidació i durant l'obertura bucal.

Exploració intraoral:

Llavi, paladar, mucosa bucal, regió retromolar, llengua i pis de la boca. Es ffa des de l'orifici anterior al posterior, estudiant per aquest ordre: orifici anterior, parets laterals, sostre i orifici posterior. Contingut: llengua, geniva i dents. Sistema simple i ordenat. Les lesions es descriuen segons localització, mida i caràcter físic.

Exploració amb instrumental:

S'observen els òrgans dentals. Després s'usa l'explorador per totes les superfícies per veure defectes o sensibilitat anormal. Es fa per quadrants. Tenir en compte mida, forma, color, posició i la superfície. Seguir el mateix ordre. Cercar dents amb pèrdues de teixit dur, cavitats o restauracions. Es valoren els índex de càries, maloclusió i fluorosi. Finalment l'odontograma i cariograma.

Exploració perio:

S'usa la sonda periodontal recomenada per la OMS. Primer es fa inspecció de la geniva (vermella, inflada o sagnant), així com placa dental. Després es fa el sondatge per veure presència o no d'inflamació periodontal, com la profunditat de sondatge de la bossa i el nivell d'inserció de la peça. Es realitza sobre les 6 superfícies. Finalment índexs periodontals.

Proves complementàries

Tècniques d'imatge: Radiografies: tipus d'imatge de les dents i boca registrades en una pel·licula fotogràfica o de forma digital en una base de dades. Es poden utilitzar per identificar: *Número, mida i posició de les dents. *Dents impactades o que no hagin sortit. *Presència i magnitud de càries. *Danys en l'os. *Abscessos dentals. *Oclusió defectuosa. *Altres anomalies de dents i ossos. Tomografia computeritzada: crear imatges transversals de la part del cos que s'estudia. Es produeixen usant la tecnologia de raigs X i computadores potents. Gran capacitat diagnòstica en implantologia (visualitza totes les estructures orals i en 3D). Proves de laboratori: analítiques de laboratori, punció, citologia exfoliativa, test salivals i biòpsia (incisional o excisional, i acompanyar-se de tincions tissulars per millorar localització d'una lesió).

Enquesta

Mètode d'obtenció de dades. Es recull informació dels subjectes de l'estudi sobre opinions, actituds, situacions o suggeriments. Les enquestes poblacionals tenen objectiu de recollir dades sobre la salut bucodental i les necessitats de tractament futures per la planificació o gestió de programes de cures. Proporcionen una idea de conjunt sobre la salut i necessitats de tractament poblacional per vigilar l'evolució de les taxes de morbilitat o sobre l'efectivitat dels serveis. Es recomana fer subgrups.

Entrevistes

Conversa entre dues persones que té una estructura i un propòsit. Es vol obtenir respostes verbals sobre el problema que es porposa. És el mètode més eficaç perquè permet obtenir informació més completa. 2 tipus: *Estructurada: planeja preguntes idèntiques i en mateix ordre a cada participant. Els comentaris introductoris i finals són iguals en totes les situacions. L'investigador té poca llibertat per plantejar altres preguntes. *No estructurada: més flexible i oberta. L'entrevistador ha de tenir una guia i conèixer les bases del problema d'estudi i els objectius i variables. Ha d'elaborar preguntes abans de l'entrevista pero pot canviar la manera de canalitzar-les. Útil en estudis descriptius.