Obres Públiques Romanes: Arquitectura, Enginyeria i Monuments

Obres Públiques Romanes: Enginyeria i Arquitectura

Els Romans, Grans Arquitectes i Enginyers

Els romans van ser uns arquitectes experts que coneixien perfectament les característiques dels materials que feien servir. Per això van poder dur a terme obres de gran magnitud, tant edificis com ponts i aqüeductes.

Principals Edificis Públics Romans

Els edificis públics tenien com a finalitat acollir persones. Entre els més destacats trobem:

• Les termes (banys col·lectius)
• Les basíliques (centres de reunió i justícia)
• Els temples (llocs de culte)
• Els circs, amfiteatres i teatres (espectacles)

Les Termes Romanes (Thermae o Balnea)

Les termes o balnearis eren establiments públics de bany col·lectiu. Hi havia tres estances amb temperatures ascendents:

• Bany fred: frigidarium
• Bany tebi: tepidarium
• Bany calent: caldarium

A més, incloïen altres espais essencials com el vestidor (apodyterium), la sauna (laconicum) i el gimnàs (palaestra).

Es van construir termes de gran luxe i de proporcions gegantines. Les de l’emperador Caracal·la, per exemple, formaven un quadrat de 600 metres de costat.

Aquests complexos oferien una àmplia gamma de serveis:

• Sales per a la unció del cos amb oli i massatges.
• Sales per a tertúlies i conferències.
• Gimnasos enormes, jardins, biblioteques i botigues.

Els banys dels homes estaven separats dels de les dones, o bé se’n regulava l’horari d’ús per evitar que coincidissin. Per entrar a les termes públiques s’havia de pagar, ja que sovint la seva gestió era privada.

Termes Romanes Destacades

Les termes més famoses van ser les de Caracal·la, les de Dioclecià i les Stabianes. A Catalunya, cal destacar les de:

• Caldes de Montbui
• Caldes de Malavella
• Barcelona
• Sant Boi de Llobregat

Les Basíliques Romanes: Usos i Estructura

Eren grans edificis que solien estar ubicats al fòrum o a prop. Les seves funcions principals eren:

• Lloc de reunió de ciutadans i gremis professionals.
• Centre de contractació de personal laboral o de transaccions comercials.
• Tribunal de justícia.

En general, eren de planta rectangular i, a vegades, tenien un absis. Estaven dividides en tres o més naus, separades per columnes: la nau central era una gran sala, i les naus laterals l'envoltaven.

El temple cristià posteriorment va prendre l’estructura i el nom de la basílica romana.

Els Temples Romans: Arquitectura i Culte

El temple primitiu era circular, com el temple de Vesta, o de planta quadrada. Més tard, per influència grega, es va construir amb una planta rectangular, sobre un podi (pòdium), al qual s’accedia per una escalinata situada a la part de davant.

Un pòrtic de columnes (pronaos) precedia l’estança (cella) del déu o de la deessa; en aquesta sala hi havia una escultura amb l’efígie de la divinitat.

El temple era la residència de la divinitat; per això, els fidels no hi tenien accés, ja que era un lloc reservat als sacerdots. Els fidels es reunien al voltant de l’altar (ara) que hi havia davant l’escalinata, on es feien els sacrificis.

Destaquen el d’Évora (a Portugal) i, a Catalunya, el de Vic (refet).

Ports Romans

En alguns casos, els romans van haver de crear ports artificials per facilitar el comerç i la logística.

Arcs de Triomf i Monuments Commemoratius

Els arcs de triomf eren monuments commemoratius erigits per perpetuar el record d’un personatge important o d’una victòria. També es construïen per indicar els límits entre dos territoris. S'ubicaven a les vies romanes, als fòrums i, fins i tot, a les portes d’entrada de les ciutats.

Estructura i Decoració dels Arcs

L’estructura podia ser d’una sola arcada o de tres arcades.

Segons la importància del fet que commemoraven o del personatge en honor del qual s’havia construït l’arc, el conjunt es decorava amb:

• Columnes
• Relleus
• Estàtues

Es conserven molts arcs de triomf destacats, com el de Septimi Sever i el de Berà (al Tarragonès).