Obres Mestres de l'Escultura Grega: Laocoont i Hermes

Laocoont i els seus fills: Anàlisi Escultòrica

Autors i Període

Escultura atribuïda a Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes. Data del segle III-II a.C., pertanyent al Període Hel·lenístic. Aquesta època es caracteritza per la mort d'Alexandre el Gran, la fragmentació de l'imperi macedoni i el trasllat de la cultura de l'antiga Grècia cap a Orient, amb la prosperitat de ciutats com Pèrgam o Alexandria.

Estil Hel·lenístic Grec

L'estil és purament hel·lenístic grec. Les seves característiques principals inclouen:

• Composicions dinàmiques que trenquen amb els cànons de serenitat i equilibri clàssics.
• L'ideal d'harmonia i proporcionalitat encara és visible, però amb noves formes.
• Tensió i moviment accentuats.
• Rostres amb gran expressivitat, transmetent sentiments de sofriment i passió.
• Predomini dels grups escultòrics.
• Sorgiment del retrat i l'anècdota, marcant un pas cap al realisme.
• Monumentalisme i teatralitat.

Característiques Tècniques i Compositives

Es tracta d'una escultura exempta, una còpia romana de marbre de l'original de bronze. El grup escultòric s'organitza al voltant de la figura central del sacerdot, amb una gran expressivitat. Presenta una estructura piramidal a partir dels tres caps dels personatges, amb el vèrtex superior al cap de Laocoont. Destaca el dinamisme de les serps, la tensió dels cossos i la perfecció anatòmica pròpia del període clàssic. La captació del patiment (pathos) als rostres, especialment l'expressió de dolor de Laocoont, és un element clau.

Iconografia: El Mite de Laocoont

Segons el mite de la Guerra de Troia, el sacerdot troià Laocoont va advertir els seus conciutadans perquè no es fiessin del cavall de fusta, un suposat regal dels grecs al déu Posidó en una retirada. Dues serps enormes van sortir del mar i el van matar juntament amb els seus dos fills; aquest és el moment representat a l'escultura.

Els ciutadans de Troia ho van interpretar com un càstig diví i van fer entrar el cavall a la ciutat, ja que Sinó, un espia grec, els ho va suggerir dient que era un regal de la deessa Atena i que, si el rebutjaven, Troia seria destruïda.

Tot i això, segons una altra versió de la mitologia grega, Laocoont era un sacerdot d'Apol·lo i el càstig no va tenir relació amb la guerra, sinó que va ser conseqüència de casar-se en contra de les ordres del déu. La versió que apareix a l'Eneida del poeta romà Virgili, afirma que va ser Atena qui va enviar les serps per a convèncer els troians de la veracitat de la història que Sinó explicava.

Funció i Context

En l'època hel·lenística, els grups escultòrics que mostren els sentiments portats als extrems, com Laocoont i els seus fills, van adquirir gran importància. Aquestes obres eren elaborades per decorar cases importants; de fet, Laocoont i els seus fills decorava la Domus Aurea de Neró.

Hermes amb Dionís Infant: L'Obra de Praxíteles

Autor i Període

Escultura de Praxíteles, datada entre el 350-330 a.C., corresponent al Període Clàssic (específicament, el grec postclàssic). Aquesta època es situa després de les Guerres Mèdiques, durant l'Atenes de Pèricles i l'inici de les Guerres del Peloponès (431-404 a.C.), marcant el màxim esplendor de l'art grec. Cal notar que la mort d'Alexandre el Gran és posterior a aquesta obra.

Estil Grec Postclàssic

L'estil és el grec postclàssic, amb les següents característiques:

• Antropocentrisme i equilibri amb la natura.
• Èmfasi en la raó, l'harmonia i l'equilibri de les proporcions.
• Dinamisme de les figures.
• Edificis de caràcter sagrat.
• Correccions visuals basades en càlculs matemàtics.
• Abandonament del monumentalisme.
• Desenvolupament de l'urbanisme a les ciutats.
• Arrodoniment de la musculatura en escultura.
• Ús del contrapposto i la corba praxiteliana.
• Preocupació per reflectir els sentiments i les emocions mitjançant l'expressivitat dels rostres.

Característiques Tècniques i Compositives

Es tracta d'una escultura exempta, realitzada en marbre. La figura d'Hermes es presenta dempeus, amb el braç esquerre recolzat i un suport transversal entre ell i Dionís, que és sostingut pel primer. Destaca l'ús del contrapposto i la corba praxiteliana, que crea una estructura suau i dinàmica en forma de "S". La verticalitat de Dionís, la túnica amb la tècnica dels "draps molls" (que dona sensació de realitat), la naturalitat en els cabells, i el rostre i tors d'Hermes allunyats de la duresa atlètica, són elements distintius.

Iconografia: El Mite d'Hermes i Dionís

El grup escultòric s'inspira en la mitologia grega. Hermes era el déu del comerç i missatger diví, mentre que Dionís era el déu del vi. Segons el mite, Dionís era fill de Zeus i de la princesa de Tebes Sèmele. Durant la seva infància, va ser perseguit per Hera, l'esposa gelosa de Zeus. Quan Zeus va veure que Hera suposava un perill per a Dionís, el va retornar a la infantesa i va manar a Hermes que el portés al mont Nisa perquè les nimfes el cuidessin. Aquest és el moment exacte representat a l'escultura.

Funció i Context Històric

Originalment, l'escultura decorava l'antic temple d'Hera, ubicat a Olímpia. Va ser trobada l'any 1877 amb les cames mutilades (posteriorment reconstruïdes) i li faltava el braç amb el qual suposadament Hermes ensenyava a Dionís un gotim de raïm, el fruit que Dionís infant va descobrir quan va ser cuidat per les nimfes. Segons els historiadors, l'escultura va ser elaborada per a commemorar la pau entre les polis d'Elis i Arcàdia, ja que Dionís i Hermes eren, respectivament, patrons d'aquestes ciutats.