Obres Mestres de l'Escultura Gòtica: Anàlisi i Context

Sant Carlemany: Escultura Gòtica a Girona

L'escultura de Sant Carlemany, d'estil gòtic, va ser iniciada el 1345 per Jaume Cascalls. Es va realitzar amb la tècnica de la talla, utilitzant alabastre com a material. És una escultura exempta, de tipologia dempeus i policromada, i es troba a Girona.

Descripció de la Figura

• És una figura reial, deduïble per la corona que porta.
• Vesteix una túnica que li arriba a mitja cama, amb botons fins a la cintura i cenyida amb un cinturó decorat.
• La vestimenta està adornada amb uns ribets on es pot apreciar una sanefa amb figures romboïdals.
• Duu una capa decorada amb un ribet amb motius fitomòrfics.
• Porta una arma a cada costat (punyal i espasa).
• Calça sabates de malla.
• La seva figura s'alça majestuosa sobre quatre animals fantàstics que accentuen la condició heroica del personatge.

Estil i Interpretació

S'inscriu en el corrent del naturalisme gòtic europeu, que es caracteritza per donar un tractament realista a la figura humana. La imatge té una expressivitat que s'aprecia en el gest del rostre, els ulls, els braços i les mans. Destaca la sensació de realisme a la cama esquerra, lleugerament flexionada com si es disposés a avançar.

Cal dir que algunes escultures eren pintades o daurades per aparentar més realisme. La figura del rei podia representar el rei Pere III el Cerimoniós. Es va creure que era una representació del rei-emperador Carlemany i va ser objecte de culte.

La Façana de la Catedral de Reims: Escultura Gòtica Francesa

La façana de la Catedral de Reims, d'estil gòtic, va ser realitzada entre els anys 1230 i 1265. La tècnica utilitzada és la talla amb pedra. La seva localització és a la Catedral de Reims (França).

Grups Escultòrics: La Visitació i l'Anunciació

Els grups de la Visitació i l'Anunciació es troben al brancal dret de la portada central de la catedral de Reims, que destaca per la seva riquesa escultòrica. Els composen dues figures que representen Maria, la Mare de Déu, i la seva cosina, Santa Isabel.

Les figures comparteixen l'espai i es relacionen entre elles, tot formant una escena. Les escultures de la Mare de Déu i Santa Isabel escenifiquen el moment de la salutació, amb els cossos i els caps lleugerament girats i les mans dretes avançades.

Els rostres expressius, el cobriment dels caps i els moviments dels braços que s'endevinaven per sota de les túniques, evoquen de manera molt directa els trets de l'escultura romana.

Diferències Estilístiques i Tallers

El modelat de la figura de la Verge és molt més superficial, ja que el rostre ha perdut expressivitat i els plecs de la vestimenta són rectes i angulosos. Les diferències dels estils d'ambdós grups posen en relleu la participació de diversos tallers en l'execució de les obres.

• Un primer taller, responsable del grup de la Visitació, mostra una clara influència estilística de l'escultura romana, que té l'origen, amb tota probabilitat, en les nombroses restes romanes existents a la ciutat de Reims.
• També és obra de dos altres tallers: un va executar la figura de la Mare de Déu i l'altre taller és responsable de la resta de figures.

L'aspecte alegre contrasta amb l'expressivitat de la Mare de Déu. Les figures assolien un volum que les feia gairebé exemptes. Es pot considerar la maduració del naturalisme característic del gòtic. Les figures de la façana de la catedral tenen la peculiaritat d'haver abandonat les funcions d'estàtua-columna.

La Porta del Sarmental: Art Gòtic a la Catedral de Burgos

La Porta del Sarmental, d'estil gòtic, va ser realitzada el 1240. La tècnica utilitzada és la talla amb pedra, i presenta una forma gairebé exempta. Es troba a la Catedral de Burgos.

Iconografia del Timpà

Al timpà de la Porta del Sarmental hi apareix una representació de Crist en Majestat, situat en un setial, beneint amb la mà dreta mentre amb l'esquerra mostra el Llibre de les Sagrades Escriptures.

Al seu voltant hi ha els evangelistes plasmats de dues maneres:

• Al costat del Pantocràtor.
• Als vèrtexs del timpà com a copistes medievals, asseguts als seus escriptoris, vestits amb hàbits de monjo i en actitud d'escriure.

Arquivoltes, Llinda i Mainell

• A les arquivoltes s'hi van esculpir els 24 ancians de l'Apocalipsi, els cors celestials, etc. La disposició segueix la direcció de l'arc.
• A la llinda, arrenglerats, hi ha els apòstols.
• Al mainell s'hi situa la figura del bisbe.

Estil i Funció

Presenta una iconografia que s'integra dins les característiques de l'art romànic. El seu naturalisme contrasta amb la solemnitat de les altres imatges. L'autor va generar unes escenes que feien evident el trànsit cap a la humanització de les figures.

La seva funció ja no era un avís sever al fidel, sinó que convertien l'edifici en l'espai on eren rebuts els fidels.