Obres mestres del Renaixement: arquitectura i escultura

Sant Lorenzo (Brunelleschi, 1422–1442)

Sant Llorenç és una església a Florència projectada per Filippo Brunelleschi entre 1422 i 1442.

Anàlisi formal (AF):

• Interior: planta basilical; la sagristia trenca la rigidesa de la planta. Tres naus: la central més alta que les laterals. Té transsepte amb simetria.
• La nau central té sostre pla amb cassetons quadrats (decoració). Les finestres aporten llum que il·lumina l'interior; al transsepte hi ha una cúpula sobre peixines; darrere hi ha l'absis on es troba l'altar.
• Les naus estan separades per arcs de mig punt sobre columnes d'ordre corinti clàssic. Les naus laterals tenen voltes, rodejades per capelles. Alternança capella/pilastre. A sobre de les capelles hi ha finestres rodones (ulls de bou).
• L'església és molt simètrica; figures regulars com la rodona de la cúpula. Construïda segons la proporció àuria entre la nau central i les laterals.
• Exterior: conjunt que inclou convent, biblioteca, tombes; façana inacabada.
• Elements constructius: valors estructurals predominen sobre els ornamentals; contrast cromàtic blanc i gris.
• Estil: quattrocento: simetria, proporció, elements arquitectònics clàssics, poca decoració.

Tempietto de San Pietro (Bramante, 1502–1504)

Tempietto de Sant Pere és un petit temple a Roma projectat per Donato Bramante entre 1502 i 1504.

Anàlisi formal (AF):

• Interior: planta circular amb petit altar al costat oposat de la porta. Terra de marbre amb figures geomètriques dibuixades (decoració). L'interior està rodejat per columnes que suporten la cúpula.
• Exterior: estructura en tres cossos:
  • 1r pis: perístil rodejat de columnes d'ordre toscà que suporten un entaulament decorat commemoratiu a la mort de sant Pere. Sota l'entaulament hi ha un mur amb les portes principals. Al mur hi ha alternança entre hornacles, finestres, pilastres i portes.
  • 2n pis: balustrada (balaustrada de pedra) que remata el segon nivell.
  • 3r pis: tambor i cúpula semiesfèrica; a sobre hi ha la llanterna amb una creu.
• Elements constructius: poca decoració; només alguns escuts que representen els Reis Catòlics i referències a sant Pere; terra amb figures.
• Estil: arquitectura renaixentista, etapa cinquecento: geometria, idea antropocèntrica (mesures humanes), elements clàssics, poca ornamentació, simetria.

Rotonda, Villa Capra (Palladio, 1566–1569)

Rotonda (Villa Capra) és una vila projectada per Andrea Palladio entre 1566 i 1569, a prop de Venècia.

Anàlisi formal (AF):

• Interior: planta quadrada amb un element fonamental: la rotonda, un espai circular que constitueix l'espai vital de la casa; a sobre hi ha una cúpula. L'interior es construeix amb figures geomètriques regulars —la rotonda— i, al seu voltant, sorgeixen quatre passadissos coberts amb voltes de canó.
• L'interior pot resultar poc acollidor, gairebé museístic; això és perquè era una casa d'estiueig.
• Exterior: volum cúbic, molt simètric amb quatre façanes idèntiques. Cada façana té un pòrtic amb escales; el pòrtic presenta sis columnes jòniques (hexàstil) que suporten l'entaulament i un frontó triangular amb tres estàtues a sobre. Hi ha finestres a la façana.
• Elements constructius: abundància d'estatuària exterior i interior; l'interior predominen pintures i relleus, l'exterior està dominat per estàtues.
• Estil: renaixentista per l'ús de formes geomètriques i la recerca de simetria i influència clàssica; però s'inscriu en la transició cap al manierisme: decoració accentuada, més teatralitat i elements que anticipen el barroquisme.

David amb el cap de Goliat (Donatello, 1440)

David amb el cap de Goliat, escultura de Donatello datada cap al 1440, realitzada a Florència. Pertany al quattrocento.

Anàlisi formal (AF):

• Composició en contraposto; tractament de les figures naturalista, però també amb recerca de sensibilitat.
• Sembla inestable, però és equilibrada; cert dinamisme al múscul i gir dels colzes.
• Expressivitat del rostre: David mostra serenitat i mira cap al cap de Goliat, expressant el triomf. Postura de personatge fort; joc de clarobscur que dóna sensació de volum.
• Estil: renaixentista: antropocentrisme, naturalisme, recerca de la perfecció i la bellesa ideal.
• Iconografia: tema bíblic: representa David, pastor jueu, que s'enfronta a Goliat.
• Iconologia: missatge d'un home petit que derrota un gegant; interpretacions polítiques: representa Florència, una ciutat petita que s'imposa davant de poderosos.

Rapte de les Sabines (Giambologna, 1582)

Rapte de les Sabines, escultura de Giambologna (1582), realitzada a Florència. Amb aquesta obra sortim del cinquecento i entrem en el manierisme tardà.

Anàlisi formal (AF):

• Composició helicoïdal (forma espiral), composició oberta: gestos i sensació d'expansió; multifacial.
• Tractament de les figures: naturalista; hi ha tensió i pressió en els cossos. Sensació de moviment continu: un crescendo que dóna la impressió que les figures cauran.
• Molta expressivitat en cares i gestos; moviment i teatralitat.
• Estil: manierista amb rastres del Renaixement: naturalisme, antropocentrisme, idealització. Manierisme per les exageracions, composició desestabilitzada i moviments bruscos; anticipa la teatralitat barroca.
• Interpretació: tema llegendari: la fundació de Roma, quan Ròmul i companyia segresten dones sabines perquè la comunitat pugui reproduir-se.
• Iconologia: dues lectures: missatge de pau i reconciliació, o bé denúncia del sofriment de les dones en temps de guerra i segrestos.

Naixement de Venus (Botticelli, 1484–1486)

Naixement de Venus, de Sandro Botticelli, 1484–1486, realitzada a Florència. Pertany al quattrocento.

Anàlisi formal (AF):

• Composició equilibrada: Venus al centre; a banda i banda dos personatges i, a l'altra banda, un personatge i el paisatge.
• Suggeriment de tercera dimensió amb profunditat mitjançant recursos com la línia d'horitzó, la costa ondulant i la il·luminació des del mar; ús del clarobscur per donar volum.
• Aspectes plàstics: dibuix amb línia fina en els cossos i més gruixuda en el paisatge; línia ondulada (arabesc lineal). Gama cromàtica de tons freds i llum suau provinents dalt a la dreta.
• Tractament de les figures: naturalista en els cossos; el paisatge és menys realista. Moviment equilibrat (vent que empeny cap a la dreta). Figures poc expressives per tal d'idealitzar-les, no de vulgaritzar-les.
• Estil: renaixentista: naturalisme, equilibri, recerca de la bellesa i la perfecció, idealització. Quattrocento: més importància al dibuix que als colors.
• Interpretació: tema mitològic: naixement de Venus.
• Iconologia: lectura neoplatònica: dues Venus —una vulgar (bellesa terrenal) i una Venus superior (bellesa ideal)—; significats filosòfics sobre l'amor i la bellesa.

Mare de Déu de les Roques (Leonardo da Vinci, 1483–1486)

Mare de Déu de les Roques, de Leonardo da Vinci, 1483–1486, realitzada a Florència. Pertany al quattrocento.

Anàlisi formal (AF):

• Composició equilibrada: figura de la Mare de Déu en primer pla, formant un triangle amb altres figures; el rostre al centre del triangle.
• Sensació de profunditat utilitzant la perspectiva atmosfèrica: l'aire difumina les parts més allunyades del quadre, creant profunditat. Ús del clarobscur per donar volum.
• Aspectes plàstics: dibuix amb línia fina i una gamma cromàtica amb colors intensos; tractament naturalista (la Mare de Déu sembla acostar-se a nosaltres), equilibri entre moviment i repòs.
• Poca expressivitat exagerada; serenitat compositiva.
• Estil: renaixentista: naturalisme, moderada expressivitat, equilibri i repòs. Tot i ser quattrocento, hi ha colors més intensos que anuncien el pas cap al cinquecento.
• Interpretació: temàtica religiosa: escenes evangèliques relacionades amb la infància de Crist.
• Iconologia: representació del fill de Déu que esdevé home i morirà per redimir els pecats humans; la pedra compositiva i el tractament suau del rostre transmeten dolçor.

Escola d'Atenes (Rafael Sanzio, 1509–1510)

Escola d'Atenes, fresc de Rafael Sanzio, 1509–1510, pintat a Roma.

Anàlisi formal (AF):

• Composició equilibrada i simètrica. Al centre hi ha Plató i Aristòtil, que divideixen visualment la pintura en dues àrees.
• Mesures interiors proporcionals; la perspectiva crea terceríssima dimensió amb un punt de fuga, generant un espai ampli.
• Ús del clarobscur i la llum per donar volum; gama cromàtica variada; naturalisme (mimesi).
• Poca expressió individual i molta expressió col·lectiva o d'acció en conjunt.
• Estil: renaixentista de cinquecento: composició equilibrada, naturalisme, harmonia i perspectiva per crear volum i realitat.
• Interpretació: representació idealitzada d'una suposada escola d'idees de la Grècia clàssica.
• Iconografia: referències a l'arquitectura clàssica i nombroses figures com Plató, Aristòtil, Heràclit, Epicur i Pitagòres; també hi ha representacions de pensadors i autors rellevants.
• Iconologia: definició visual del Renaixement: caps clàssics amb cossos renaixentistes; es pot identificar Plató amb el rostre inspirat en Leonardo, Heràclit amb el perfil de Miquel Àngel i Euclides amb Bramante, segons interpretacions tradicionals.

Acabar

(Text original indicava "ACABAR"; s'ha mantingut la referència com a capítol final.)