Obres Mestres de l'Art Romànic: Santiago, Moissac i Taüll

Catedral de Sant Jaume de Compostel·la (1075-1211)

Autor: Desconegut, tot i que es sap que hi van col·laborar artistes espanyols i francesos, com Bernat el Vell.

• Materials: Pedra i carreus de granit.
• Sistema constructiu: Voltat.
• Localització: Santiago de Compostel·la, Galícia, Espanya.

Estil i característiques arquitectòniques

L'edifici és un exponent màxim del romànic. Destaca per l'ús de l'arc de mig punt, la volta de canó i la volta d'aresta. Els murs són gruixuts i reforçats amb contraforts, generant una sensació de solidesa i monumentalitat.

• Tipus: Església de pelegrinatge.
• Planta: Creu llatina.
• Funció principal: Religiosa (pelegrinatge al sepulcre de Sant Jaume Apòstol).

Elements de suport i cobertes

Podem distingir diferents tipus de coberta segons la zona:

• La nau central està coberta amb una volta de canó.
• Les naus laterals estan cobertes amb volta d'aresta.
• Sobre el creuer s'alça un cimbori (sostre).
• La tribuna està coberta amb una volta de quart de canó; la seva funció era augmentar la capacitat per rebre pelegrins i traslladar el pes de la nau central cap als contraforts.

Context històric de la Catedral

Es va construir en honor a l'apòstol Sant Jaume, on es van trobar les seves restes. Tenia la missió de mostrar el poder del bisbat i del cristianisme en una península ocupada en gran part per musulmans. Santiago es va convertir en un centre de pelegrinatge essencial, donant lloc al Camí de Sant Jaume, que unia Europa amb el nord de la península Ibèrica.

Portalada de Sant Pere de Moissac

• Cronologia: 1100–1130 (segle XII).
• Estil: Romànic.
• Tècnica i material: Talla en pedra (relleu).
• Tipologia: Grup escultòric monocrom (originalment policrom).
• Localització: Portada sud de l'abadia de Sant Pere de Moissac (França).

Descripció iconogràfica

Al timpà destaca el Crist en Majestat envoltat pel Tetramorf, dos arcàngels i els 24 Ancians de l'Apocalipsi. A la llinda apareixen les rodes de foc infernal. Als laterals es representen escenes bíbliques i al·legories dels vicis, amb figures com Isaïes, sant Pere, sant Pau i Jeremies.

Composició i característiques romàniques

L'obra s'organitza en tres registres horitzontals separats per una cenefa d'onades, mantenint la simetria i la frontalitat. Les característiques clau són:

• Hieratisme: Especialment en la figura de Crist.
• Llei del marc: Figures deformades per adaptar-se a l'arquitectura.
• Perspectiva jeràrquica: Crist és més gran per la seva importància.
• Horror vacui: Absència d'espais buits.

Significat i funció

El tema principal és la Teofania (manifestació de Déu) segons l'Apocalipsi de Sant Joan. Reflecteix la por a la fi del món i el poder de l'Església com a salvadora. Tenia una funció didàctica, ja que el poble analfabet aprenia el missatge diví a través de les imatges.

Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

• Autor: Mestre de Taüll.
• Cronologia: 1123.
• Tècnica: Pintura mural al fresc sobre l'absis.
• Localització: Vall de Boí (actualment al MNAC, Barcelona).

Composició per registres

1. Registre superior (Cel): El Maiestas Domini dins una màndorla, beneint amb el llibre Ego sum lux mundi, acompanyat de l'alfa i l'omega i el Tetramorf.
2. Registre intermedi (Església): La Verge Maria i els apòstols sota arcades.
3. Registre inferior (Terra): Decoració vegetal i geomètrica.

Estil i color

L'obra destaca per una gamma intensa i plana (blaus, verds, grocs i vermells) sense ombres ni focus de llum. Presenta un fort antinaturalisme, simetria i contorns molt marcats. L'estil rep influències de l'art bizantí i evolucionarà cap al naturalisme gòtic.

Context i funció social

L'obra reflecteix una societat teocèntrica i feudal. La pintura mural a la Vall de Boí és un focus clau del romànic català, facilitat pels camins de pelegrinatge. La seva funció era purament religiosa i didàctica, transmetent la divinitat de Déu a una població que no sabia llegir.