Obres Mestres de l'Art: Retaule, Giotto i Seu Vella de Lleida

El Retaule: Dramatisme i Emoció

Així, el banc o predel·la representa l’enterrament de Crist i contrasta amb la resta del retaule perquè mostra un gran dramatisme en la composició. Presenta la cara deformada pel dolor del Crist mort i la tristesa evident que transmeten a l’espectador la tensió anímica i l’emoció de les figures que el vetllen. Tot i la diferència evident d’estil, l’obra de Borrassà també és magnífica.

La Cappella degli Scrovegni (Giotto)

Sostre: Cel Estrellat i Medallons

El sostre presenta un cel blau amb estrelles i una sèrie de medallons distribuïts en quatre franges separades per arcs torals.

Paret Dreta (Espectador): Històries Bíbliques

Aquesta paret consta de tres registres sobreposats i un ampli sòcol. El nivell superior i el sòcol estan separats per àmplies franges divisòries. Els altres dos registres contenen cinc panells distribuïts entremig de sis finestres allargades amb arc de mig punt.

Temàtiques de la Paret Dreta:

• Històries de Sant Joaquim, pare de Maria.
• A la franja superior: el Naixement i Infància de Jesús, que comencen amb la Visitació i acaben amb la Matança dels Innocents (a la part central superior).
• La Passió, Mort i Resurrecció (incloent la Traïció de Jesús).
• Les Set Virtuts (al sòcol).

Mur Esquerre (Espectador): Vida de Jesús i Vicis

El mur esquerre, amb tres registres i el sòcol, es divideix en sis cassetons, també separats per àmplies franges. Aquestes franges, excepte el sòcol, estan pintades simulant marbre de colors. En els registres inferiors, la pintura que simula marbre de color es troba als panells rectangulars i són representacions figuratives.

Temàtiques del Mur Esquerre:

• Històries de la Mare de Déu.
• La Vida Pública de Jesús.
• La Passió, Mort i Resurrecció (incloent la Traïció de Judes).
• Els Set Vicis (al sòcol).

Porta de l'Oratori: Programa Iconogràfic

La porta de l'oratori està decorada al timpà i als muntants de cada costat, amb tres panells sobreposats i un sòcol. Presenta un ric programa pictòric amb 37 escenes i dues arquitectures pintades al registre inferior dels muntants de l'arc de l'oratori. Aquestes s'han interpretat com a sepulcres del cor o coretti, destinats a Enrico Scrovegni, mecenes de l'obra, i al seu pare.

Iconografia Clau:

• L'Acceptació de Jesús com a Fill de Déu.
• Les arquitectures dels coretti (sepulcres del cor).

Mur de l'Entrada: El Judici Final

Finalment, al mur de l'entrada hi ha un gran fresc que cobreix tota la superfície del mur davant la porta i representa el Judici Final amb Crist com a jutge dins d'una mandorla circular envoltada d'àngels. Al seu costat, els dotze apòstols acompanyats de cors d'àngels.

Característiques Artístiques de Giotto

Cal destacar que Giotto no utilitza la perspectiva jeràrquica, però conserva el costum gòtic d'emprar pa d'or a les aurèoles. L'estudi anatòmic dels personatges és acurat i el perfil del contorn, delimitat amb una línia, fa que les figures guanyin volum, cosa que també permet diferenciar amb nitidesa la figura del fons. Els colors cerquen equilibri i harmonia cromàtica. El blau del cel substitueix l'habitual daurat gòtic.

Funció de la Cappella

La funció principal de la Cappella degli Scrovegni és decorativa, tot i el seu profund significat religiós i narratiu.

La Seu Vella de Lleida: Arquitectura i Transició

Edifici de planta basilical, amb tres naus, una de creuer i cinc absis. La nau principal fa 60 m de llarg i 13 m d'ample, mentre que el creuer fa 53 metres de llarg i 10 d'ample; és també notable la grandària de l'absis central.

La catedral és romànica, però les cobertes són gòtiques, fet que la converteix en un clar exponent d'edifici de transició. Presenta una planta basilical de creu llatina amb tres naus. Les naus estan formades per tres trams amb arcades cobertes amb voltes de creueria. Als braços del creuer s'obren les portes de la façana nord i sud.

La trobada de la nau central i el creuer es va solucionar amb un gran cimbori octogonal, amb galeria superior transitable i grans finestrals que il·luminen el centre de la catedral. Es cobreix amb una volta de creueria sobre trompes.