Obres Mestres de l'Art Grec: Escultura i Arquitectura Clàssica i Hel·lenística

Anàlisi d'Obres Clau de l'Art Grec Antic

Discòbol (Miró)

Fitxa Tècnica

• Autor: Miró (Myron)
• Cronologia: 460 a.C.
• Tipologia: Escultura exempta
• Materials: Original de bronze; còpia romana de marbre
• Mides: 1,55 m
• Estil: Grec Clàssic
• Tema: Ideal anatòmic atlètic
• Localització: Museu Nacional Romà (Roma)

Descripció Formal

El jove és representat en el moment de màxima tensió, just abans de llançar el disc. S’inclina cap endavant i tira el braç dret cap enrere amb la finalitat d'agafar impuls per poder-lo llançar amb més força.

Capta el moment en què l'atleta es disposa a iniciar el gir. El cos es contrau i tots els músculs estan en tensió en aquesta extraordinària expressió de moviment pur. El llançador, amb el tors girat per aprofitar la seva força i el cap tombat per mirar el disc, està totalment concentrat en la seva empresa. Tot el seu pes recau sobre la cama dreta i el cos s’enrosca com una espiral que recorre des dels peus fins al cap.

Tot i que l'original de bronze s'ha perdut, la seva fama ha perdurat a través de còpies romanes fetes de marbre, sent una de les representacions més icòniques de l'art grec clàssic.

Funció i Significat

La funció del Discòbol transcendeix la simple esportiva. D'una banda, celebra l'atletisme i els Jocs Olímpics, destacant la importància de l'esport en la societat grega com a mitjà per assolir l'excel·lència física i moral. També té una funció decorativa i honorífica.

El seu significat és profundament simbòlic. L'harmonia i l'equilibri que reflecteix l'escultura representen la recerca grega de l'equilibri en totes les coses. A més, la idealització del cos humà, amb proporcions perfectes i bellesa física idealitzada, reflecteix la creença grega en la unió entre bellesa física i excel·lència moral.

Dorífor de Policlet

Fitxa Tècnica

• Autor: Policlet
• Cronologia: 450-440 a.C.
• Tipologia: Escultura exempta
• Materials: Original de bronze; còpia romana de marbre
• Mides: 2,12 m d'alçada
• Estil: Grec Clàssic
• Tema: Atlètic
• Localització: Museu Archeologico Nazionale (Nàpols)

Descripció Formal i Temàtica

Policlet va crear una escultura d'un jove atleta nu, sostenint una llança (ara perduda). Utilitzava un càlcul rigorós de proporcions i dimensions que establia el seu cànon anatòmic ideal: l'alçada era equivalent a set cops el cap.

La composició de l'escultura busca un equilibri subtil entre dinamisme i estaticitat (contrapposto), amb el tors en tensió, el maluc dret elevat i la cama esquerra flexionada, creant un efecte contrari a les espatlles. El tors mostra un detall musculós, mentre que el cap presenta un naturalisme acurat en l'expressió i els cabells. L'escultura està dissenyada per ser vista frontalment.

L’escultura mostra un atleta en repòs abans de participar en una prova de llançament. Reflecteix l'ideal clàssic grec de l'home jove en plenitud, combinant vigor físic amb intel·ligència i destresa, equilibrant aspectes corporals i espirituals. Les proporcions segueixen el cànon de l'artista, amb la cara dividida en tres parts iguals.

L'atleta presenta una actitud serena, sense signes d'orgull, que eren considerats reprovables en l'època.

Altar de Zeus a Pèrgam

Fitxa Tècnica

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 180-160 a.C.
• Tipologia: Altar monumental
• Materials: Marbre
• Estil: Grec Hel·lenístic
• Localització: Pergamonmuseum (Berlín)

Descripció Formal i Funció

L'Altar de Zeus a Pèrgam, construït al segle II a.C., és un exemple destacat de l'arquitectura hel·lenística. De planta rectangular, l'altar compta amb una impressionant escalinata central que dóna accés a la part superior, envoltada per una columnata jònica.

L'element més distintiu és el fris de la Gigantomàquia, situat a la base de l'altar, que s'estén al llarg de tot el perímetre. Aquest fris narra amb gran dinamisme i dramatisme la batalla entre els déus olímpics i els gegants, utilitzant figures de gran relleu, molt expressives i amb una clara sensació de moviment.

Construït amb marbre blanc, l'altar tenia una funció religiosa i cívica, sent dedicat a Zeus, el principal del panteó grec. Actualment, l'altar es troba al Museu de Pèrgam a Berlín, on ha estat reconstruït parcialment per oferir una visió completa de la seva monumentalitat.

Teatre d’Epidaure

Fitxa Tècnica

• Autor: Policlet el Jove
• Cronologia: 350 a.C.
• Tipologia: Teatre
• Materials: Pedra
• Estil: Grec Clàssic
• Localització: Epidaure (Peloponès)

Descripció Formal

El Teatre d’Epidaure, construït al segle IV a.C. per l’arquitecte Policlet el Jove, és un dels teatres més emblemàtics de l'Antiga Grècia, conegut per la seva grandiositat i perfecció arquitectònica. Està situat al Santuari d’Asclepi a la ciutat d’Epidaure i podia acollir fins a 14.000 espectadors. La seva estructura es compon de:

• L'orquestra circular al centre.
• La càvea semicircular amb grades en pendent.
• L'escenari (skené) on es trobaven els actors.

Una de les seves característiques més famoses és la seva acústica excepcional, que permet escoltar perfectament fins i tot els sons més suaus des de qualsevol punt del teatre gràcies al seu disseny precís. El teatre és un exemple extraordinari d'equilibri entre funció i estètica en l'arquitectura grega i és considerat un model clàssic que ha influït profundament en els teatres posteriors.

Funció i Significat

El Teatre d'Epidaure tenia la funció principal d'entreteniment i culte religiós. Com a part del santuari dedicat a Asclepi, déu de la medicina, el teatre servia per representar obres dramàtiques (especialment tragèdies i comèdies) durant festivals religiosos que honraven els déus. També facilitava la catarsi, un mitjà pel qual els espectadors podien reflexionar sobre la condició humana, el destí i els valors morals.

El seu significat va més enllà de l'entreteniment: era un símbol de la integració entre l'art, la religió i la salut. La seva ubicació en un santuari mèdic destacava la creença grega que la cultura i el benestar físic i espiritual estaven connectats.

El Partenó d'Atenes

Fitxa Tècnica

• Autors: Ictí i Cal·lícrates
• Cronologia: 447-438 a.C.
• Tipologia: Temple (Perípter octàstil)
• Materials: Marbre del Pentèlic i fusta
• Estil: Grec Clàssic (Dòric amb elements jònics)
• Localització: Acròpolis d'Atenes

Descripció Formal

El Partenó està construït sobre una base de tres graons anomenada estereòbat, que acaba en un graó superior o plataforma (l'estilòbat), on s'aixequen directament, sense pedestal, les columnes dòriques. Hi ha 8 columnes a cada façana principal i 17 a cada costat.

L'estructura de l'entaulament consta de tres seccions horitzontals típiques de l'arquitectura grega:

1. L'arquitrau, que és llis i sense ornamentació.
2. El fris, on s'alternen tríglifs i mètopes.
3. La cornisa a la part superior, que té els extrems decorats amb petites escultures anomenades acroteris.

Sobre la cornisa, es troba una teulada a dues aigües. El marbre blanc del Pentèlic amb què es va construir contrastava amb la brillant policromia, ara desapareguda, de vermells, daurats i blaus, que decorava els capitells, l'entaulament i el frontó.

Funció i Història

Dedicat a Atena, es va construir després de la victòria sobre els perses i va marcar la reconstrucció de l'Acròpolis sota Pèricles. La seva funció original era religiosa i com a tresor de la Lliga de Delos.

Història posterior: Al segle VI es va convertir en església, i durant la dominació turca, en una mesquita. Al segle XVII (1687), un polvorí va explotar, destruint part del temple. Al segle XIX, Lord Elgin va portar algunes escultures a Anglaterra.

La decoració de Fídies representava escenes de la vida d'Atena als frontons, batalles mitològiques a les mètopes, i la processó de les Panatenees al fris de la naos.

Temple d'Atenea Niké

Fitxa Tècnica

• Autor: Cal·lícrates
• Cronologia: Segle V a.C. (c. 420 a.C.)
• Tipologia: Temple (Amfipròstil tetràstil)
• Material: Marbre blanc del Pentèlic
• Estil: Grec Antic (Jònic)
• Localització: Acròpolis d'Atenes

Funció i Significat

El temple d'Atenea Niké va ser construït en honor a la deessa Atenea, especialment en el seu aspecte de protectora i portadora de la victòria (Niké). La seva funció principal era commemorar les victòries militars dels atenesos, especialment contra els perses, en un moment en què Atenes vivia una etapa de gran esplendor.

El temple també reflecteix l'ideal grec d'equilibri entre força i saviesa i servia com a recordatori de la protecció divina sobre la ciutat i de la confiança dels atenesos en la deessa per mantenir la pau i la prosperitat.

Descripció Formal

El Temple d'Atenea Niké, construït al segle V a.C. a l'Acròpolis d'Atenes durant l'època de Pèricles, és un exemple de l'estil jònic. És un petit temple rectangular de 8x5 metres dedicat a Atenea com a deessa de la victòria. Té quatre columnes jòniques tant a la façana frontal com a la posterior, amb fusts, bases i capitells amb volutes.

L’entaulament inclou un arquitrau i un fris decorat amb relleus de batalles i victòries, i la coberta és a dues aigües. Construït amb marbre, el temple està situat a l'angle sud-oest de l'Acròpolis, destacant com a símbol de protecció i victòria d'Atenes sobre els seus enemics.