Obres Mestres de l'Art Gòtic: Arquitectura i Pintura

La Llotja dels Mercaders o Llotja de la Seda

Autor: Pere Compte i col·laboradors. Cronologia: Construït entre 1482 i 1548. Materials: Pedra calcària, bigues de fusta i ferro forjat. Sistema constructiu: Arquitravat i voltat, amb estructures voltades. Lloc actual i original: Plaça del Mercat, València, Comunitat Valenciana (Espanya).

Elements de suport i estructura

Sala de Contractacions: Està sostinguda per vuit columnes helicoïdals i setze pilastres adossades del mateix tipus. Cada pilar de la sala es compon d’un feix de motllures que van girant, pugen i es ramifiquen per convertir-se en nervis de les voltes.

• Columnes: Les columnes de la Sala de Contractació són helicoïdals, amb un disseny en espiral que es desenrotlla verticalment i crea una sensació de moviment ascendent. Estan disposades de manera que divideixen l’espai en naus amb voltes de creueria, transmetent una sensació d’amplitud i verticalitat.
• Pilars: Els pilars, en menor mesura que les columnes, serveixen de suport per a les estructures adjacents. En espais com la Torre o el Consolat del Mar, els pilars són més senzills, mantenint un estil funcional però harmònic amb la resta del conjunt arquitectònic.
• Contraforts: Ajuden a equilibrar les forces de les voltes de creueria. Són visibles a l’exterior de l’edifici, especialment a la Sala de Contractació. Suporten el pes de l’estructura i en reforcen l’estabilitat. Estan decorats amb motius escultòrics típics del gòtic, afegint una funció ornamental a la seva utilitat estructural.

Elements suportats i espai exterior

Coberta voltada: Present a la Sala de Contractació. Voltes de creueria recolzades sobre columnes helicoïdals. Aporten monumentalitat i decoració amb claus de volta ornamentades. Coberta embigada: Present a la Torre i al Consolat del Mar. Bigues de fusta decorades. Més lleugera i funcional que la voltada.

Línies dominants i façana

Horitzontalitat i verticalitat: L’exterior combina línies verticals (torres, pinacles i contraforts) que aporten esveltesa. La línia horitzontal es percep a la base i a les proporcions de la façana, donant estabilitat visual. Corbes i rectes: Predomini de línies rectes a les façanes. Línies corbes en traceries de finestres i voltes interiors.

Façana: Rica en detalls decoratius com gàrgoles, relleus heràldics i florals, i finestres ogivals amb traceries. Portals sumptuosos, especialment el principal.

Descripció exterior i entorn

L'edifici presenta dos cossos separats per una torre. A la dreta, la Sala de Contractació amb una porta monumental d’arc apuntat i grans finestrals. A l’esquerra, el Consolat del Mar amb tres pisos: planta baixa amb finestres quadrangulars; planta noble amb grans finestrals de columnes fines i traceries; i un tercer pis amb una galeria d’arcs flamígers i figures d’herois, reis i déus. La decoració inclou merlets i 28 gàrgoles.

Relació amb l’entorn: Ubicació estratègica al centre històric de València, amb una integració harmònica amb altres edificis gòtics. El Pati dels Tarongers actua com a espai de transició.

Espai interior, estil i context

Planta i distribució: Planta quadrangular amb quatre espais principals: Sala de Contractació, Torre, Consolat del Mar i Pati dels Tarongers. Unitat i fragmentació: Fragmentació funcional clara: comercial (Sala de Contractació), institucional (Consolat del Mar) i transitori (Pati dels Tarongers). A la torre hi havia una capella i una presó de mercaders.

Estil gòtic: Gòtic tardà amb influències renaixentistes. Caracteritzat per arcs apuntats, voltes de creueria, grans finestres, pinacles i traceries riques amb medallons de temàtica mitològica.

Significat i funció

L'edifici té un caràcter civil i públic. Reflecteix la riquesa i el poder comercial de València al segle XV. Va ser un encàrrec del Consell Municipal per al comerç de la seda. Les seves funcions eren comercials, político-administratives (Consolat del Mar), religioses (capella) i judicials (presó per a mercaders morosos).

Context històric: En un moment d’apogeu econòmic i creixement de la burgesia, la Llotja simbolitza la prosperitat de la ciutat. L’edifici segueix l’estil gòtic tardà, amb columnes helicoïdals que representen la potència de la València del segle XV.

El Pou de Moisès de Claus Sluter

Autor: Claus Sluter. Cronologia: 1396–1405. Tècnica: Talla. Material: Pedra calcària policromada. Formes: Alt relleu. Tipologia: Grup escultòric.

Cromatisme i localització

Originalment, l’escultura estava policromada amb colors vius del gòtic internacional: vestimentes en vermell, blau, verd i daurat; pell amb tons realistes; i fons amb detalls daurats. Aquest cromatisme transmetia el simbolisme espiritual de cada figura. Lloc: Cartoixa de Champmol, Dijon (França), actualment un hospital psiquiàtric.

Anàlisi formal

Composició: Simetria radial al voltant del pilar central. Les figures dels profetes es disposen de manera equilibrada amb postures variades. L’eix vertical reforçava el sentit ascendent cap al Calvari (avui desaparegut). Volum: Figures sòlides i robustes amb vestidures de plecs pesants i angulosos, característics de Sluter.

Expressivitat: És el tret més destacat. Moisès presenta un gran patetisme amb la barba encrespada; Jeremies mostra un gest d’enuig; i Isaïes té una mirada trista i meditativa. Hi ha un gran interès pels trets psicològics i el detallisme.

Estil i interpretació

Claus Sluter va influir en l’escultura del segle XV amb el seu naturalisme i volums rotunds, allunyant-se de l’elegància idealitzada i anticipant la pintura flamenca i la terribilità de Miquel Àngel.

Significat: L’obra estableix una relació entre l’Antic i el Nou Testament. L’aigua del pou simbolitza la vida eterna. Va ser un encàrrec de Felip II, duc de Borgonya, per al seu monument funerari.

Context històric: Creat en una època de regeneració després de la Pesta Negra. Sota la regència de Felip II, el ducat de Borgonya es va convertir en un centre econòmic i cultural clau gràcies a la seva ubicació i rutes comercials.

Catedral de Nostra Senyora de Chartres

Autor: Mestre de Chartres. Cronologia: Segles XII–XIII (1190–1220). Materials: Pedra i formigó. Sistema constructiu: Arquitravat i voltat. Localització: Chartres (França).

Elements arquitectònics

Suport: Pilars poligonals amb columnes adossades i arcbotants exteriors que distribueixen les pressions cap als contraforts. Això permet substituir els murs per vitralls. Suportats: Voltes de creueria quadripartita, arcs apuntats (formers i faixons) i coberta a dues aigües.

Espai exterior i interior

Exterior: Predomini de la verticalitat, pinacles i una façana de transició amb una rosassa del segle XIII. La torre esquerra culmina en un estil gòtic florit del segle XVI. Interior: Planta de creu llatina amb tres naus, transsepte i una gran capçalera amb doble girola. L'alçat es divideix en tres nivells: arcs apuntats, trifori i claristori.

Il·luminació: 178 finestrals amb un programa iconogràfic bíblic. La llum simbolitza la divinitat i crea un espai sobrenatural.

Estil i context històric

Representa el gòtic clàssic de l'Illa de França. Va servir de model per a moltes catedrals europees. Significat: Orientació simbòlica (oest-est) i importància de la relíquia de la túnica de la Mare de Déu. Context: La societat dels segles XII i XIII vivia una transformació cap a l'urbanisme i l'ascens de la burgesia, on la catedral esdevingué el símbol del nou ordre social i el coneixement.

Frescos de la Capella Scrovegni de Giotto

Autor: Giotto di Bondone. Cronologia: 1303–1305 (Trecento italià). Tècnica: Pintura al fresc sobre mur. Localització: Pàdua, Itàlia.

Elements plàstics

• Línia: Neta i definida, estructura la composició i defineix el volum, superant la planitud bizantina.
• Composició: Clara, ordenada i equilibrada, amb un ritme narratiu seqüencial.
• Color: Ús del blau intens (lapislàtzuli) per al cel, vermells per a la passió i daurats. El color té funcions simbòliques i de volum.
• Llum: Naturalista i direccional, creant efectes de clarobscur.

Estil i significat

L'estil de Giotto destaca pel naturalisme, l'expressivitat de les emocions humanes i l'inici de la perspectiva. Tema: Religiós, amb escenes de la vida de la Verge, de Crist i el Judici Final. Funció: Religiosa i expiatòria; Enrico Scrovegni va encarregar l'obra per redimir els pecats d'usura de la seva família.

Context històric: Europa vivia el creixement de les ciutats i el poder de la burgesia. Les universitats qüestionaven l'escolàstica, posant les bases de l'Humanisme, malgrat la crisi de la Pesta Negra.

El matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck

Autor: Jan van Eyck. Cronologia: 1434. Tècnica: Oli sobre taula. Localització: National Gallery, Londres.

Anàlisi formal

Representa el casament de Giovanni Arnolfini i Giovanna Cenami. Destaca pel seu realisme minuciós i l'ús de la perspectiva lineal intuïtiva. El mirall del fons amplia l'espai i reflecteix l'autor. La llum prové d'una finestra lateral, creant un clarobscur que reforça la tridimensionalitat.

Simbologia

• El gos: Fidelitat.
• Les sabates i taronges: Riquesa i prosperitat.
• L'espelma única: Presència de Déu.
• El mirall: Escenes de la Passió i testimoni de l'acte.
• L'embaràs: Símbol de fertilitat (tot i que és un efecte del vestit).

Estil: Gòtic flamenc, caracteritzat per l'oli, el detallisme extrem i la representació de la vida burgesa. Context: Flandes era un centre comercial potent on la burgesia impulsava un art nou, realista i simbòlic.

Basílica de Santa Maria del Mar

Autor: Berenguer de Montagut. Cronologia: 1329–1384. Estil: Gòtic català. Localització: Barri de la Ribera, Barcelona.

Arquitectura i estructura

Suport: Murs portants i contraforts massissos que allotgen capelles interiors, substituint els arcbotants. Pilars octogonals molt esvelts i separats. Suportats: Voltes de creueria quadripartides i arcs apuntats.

Espai i exterior

Exterior: Predomini de l'horitzontalitat, robustesa i austeritat. Façana amb dues torres octogonals i una gran rosassa. Interior: Planta de saló (Hallenkirche) amb tres naus de gairebé la mateixa alçada, sense transsepte, cosa que crea un espai diàfan i unitari.

Significat i context

Dedicada a la Mare de Déu dels mariners, va ser construïda amb l'esforç dels bastaixos del port i el suport dels gremis. Context: Reflecteix l'expansió marítima de la Corona d'Aragó i l'ascens de la burgesia barcelonina. És l'exemple més pur del gòtic català, basat en la racionalitat i l'austeritat decorativa.