Obres mestres de l'art: Del Renaixement al Barroc

L'Escola d'Atenes i el Barroc

Volta de canó: Coberta semicilíndrica pròpia de l’arquitectura clàssica que dona monumentalitat a l’espai.

Perspectiva lineal: Sistema amb un punt de fuga central (entre Plató i Aristòtil) que crea profunditat.

Descripció: Fresc que representa filòsofs de l’antiguitat en un edifici clàssic dialogant.

Composició: Simètrica i equilibrada, amb un eix central clar.

Profunditat: Aconseguida amb la perspectiva i la superposició de figures.

Moviment: Natural i moderat, sense perdre l’harmonia.

Significat: Exalta la raó i l’Humanisme renaixentista.

Les Menines, de Diego Velázquez (1656)

Context: Segle XVII, Barroc espanyol. Època de monarquia absoluta i crisi de l’Imperi, però culturalment és el Segle d’Or. La Contrareforma utilitza l’art per emocionar i impactar l’espectador.

Estil: Barroc.

Característiques principals:

• Naturalisme: Figures reals i detallades.
• Clarobscur: Fort contrast llum-ombra.
• Profunditat espacial.
• Dinamisme i moviment en la composició.

Arquitectura renaixentista i barroca

Església de San Lorenzo (Florència)

Arquitecte: Filippo Brunelleschi (1377–1446). Cronologia: 1421–1470. Estil: Renaixement (Quattrocento). Materials: Pedra. Sistema constructiu: Arquitravat i voltat. És considerada la primera església plenament renaixentista. Brunelleschi recupera el llenguatge clàssic i adapta l’arquitectura a la mesura humana, rebutjant l’excés decoratiu del gòtic.

Villa Capra “La Rotonda” (Vicenza)

Arquitecte: Andrea Palladio (1508–1580). Cronologia: Iniciada el 1551. Estil: Renaixement / Classicisme. Materials: Pedra, maó, estuc i marbre. Sistema: Arquitravat i voltat.

Columnata de Sant Pere del Vaticà (1656-1667)

Obra de Bernini, construïda en plena Contrareforma per encàrrec del papa Alexandre VII. Monumentalitza l’espai, simbolitzant el poder del Papa i l’acolliment universal de l’Església. Serveix per a celebracions litúrgiques, actes multitudinaris i propaganda religiosa.

Pintura: Del Renaixement al Tenebrisme

Comparativa: Sopar d’Emmaús i L'Últim Sopar

Caravaggio, Sopar d’Emmaús (1601): L’autor centra la força de l’expressivitat en els forts contrastos de llum (tenebrisme) i en la gesticulació dels personatges. Jesús ressuscitat apareix als deixebles camí d’Emaús.

Leonardo da Vinci, L'Últim Sopar (1495): Representa el moment abans de la crucifixió, quan Jesús anuncia la traïció. Judes apareix com l’instrument necessari perquè es compleixi el pla diví.

El Matrimoni Arnolfini (1434)

Obra de Jan van Eyck, del gòtic flamenc. Pintada a l’oli sobre taula de roure, reflecteix la prosperitat de les ciutats flamenques i l’ascens de la burgesia. Destaca pel seu simbolisme religiós, el detallisme i l’ús de veladures.

Mites i Escultura del Quattrocento

El naixement de Venus (1485)

Obra de Sandro Botticelli, pintada al tremp sobre tela. Representa el moment mitològic en què Venus neix del mar. Simbolitza la bellesa ideal i l’interès renaixentista per la cultura clàssica.

El David de Donatello (1444-1446)

Escultura de bronze de 1,58 metres. És el primer nu exempt de mida natural des de l’antiguitat clàssica. Representa David després de vèncer Goliat, simbolitzant el retorn als ideals clàssics.