Obres mestres de l'art: Anàlisi d'escultures i pintures

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,2 KB

Obres mestres de l'art

Escultures i pintures

Anàlisi d'obres destacades

El profeta
Autor: Pau Gargallo (Maella, 1881 - Reus, 1934)
Cronologia: 1933
Material: Bronze a la cera perduda i soldat
Forma: Exempta, dempeus
Mides: 235 x 65 x 50 cm
Ubicació: Museu Pablo Gargallo, Saragossa

Transcendència de l'obra: Participa de les investigacions que va dur a terme una sèrie d'escultors, de manera paral·lela i complementària a la que es va experimentar en pintura, sobretot dels cubistes. El treball de Gargallo en la recerca d'espais buits i plens va ser precursor i/o paral·lel al d'altres escultors contemporanis com Henry Moore, que va desenvolupar el gruix de la seva obra després de la Segona Guerra Mundial.

Casa Kaufmann o Casa de la Cascada
Autor: Frank Lloyd Wright (Wisconsin, 1867 - Arizona, 1959)
Tipus de construcció: Habitatge unifamiliar exempt
Cronologia: 1935-1939
Ubicació: Bear Run (Pennsilvània)

Llauna de sopa Campbell's
Autor: Andy Warhol (Pittsburgh - NY, 1987)
Cronologia: 1965
Material: Acrílic i tinta de serigrafia
Suport: Tela
Ubicació original: --
Ubicació actual: The Museum of Modern Art, NY

Elogi de l'aigua
Autor: Eduardo Chillida
Cronologia: 1987
Estil: Abstracte
Material: Formigó i acer
Tipologia: Escultura exempta
Tema: Al·legòric
Ubicació: Barcelona

Models i influències posteriors: Forjat en la tradició artesanal basca i de caràcter autodidacte, Chillida utilitza en la seva obra els materials i les tècniques pròpies de la seva terra, com la forja i el ferro, ja des dels seus primers treballs. D'altra banda, la seva breu etapa com a porter de futbol, va passar per la universitat d'arquitectura. Considerat el creador de l'escultura urbana, la profunda relació que aconsegueix entre art i naturalesa i que recorda al caràcter màgic i fins a ritual dels monuments prehistòrics, marca un concepte contemporani d'escultura en el qual es pot percebre la història de l'home des del principi fins als nostres dies.

Dona i Ocell
Autor: Joan Miró, amb la col·laboració del ceramista Joan Gardy Artigas
Cronologia: 1982
Tipologia: Escultura exempta
Materials: Ciment, en part recobert de trencadís de diferents colors.
Estil: Abstracte
Tema: Al·legòric
Localització: Parc Joan Miró de Barcelona

La persistència de la memòria
Autor: Salvador Dalí (Figueres, 1904 - Castell de Púbol, 1989)
Cronologia: 1931
Estil: Surrealisme
Tècnica: Oli sobre tela: 24 cm x 33 cm
Tema: Oníric
Localització: Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA)

El número 1
Autor: Jackson Pollock (Cody, EUA, 1912 - Springs, EUA, 1956)
Cronologia: 1950
Material i tècnica: Oli i pintura d'esmalt
Suport: Tela
Mides: 269,5 cm x 530,8 cm
Ubicació original: Sidney and Harriet Janis Collection Fundation, Nova York
Ubicació actual: The Museum of Modern Art, Nova York

El marxisme donarà salut als malalts
Autor: Frida Kahlo (Coyoacán, Mèxic, 1907 - 1954)
Identificació: La pintura va ser pintada el 1954. Actualment es troba al Museu Frida Kahlo, Mèxic D.F., Mèxic.
Material: Oli sobre tela (0,76 m x 0,61 m)
Frida Kahlo va patir una poliomelitis als 6 anys que li va atrofiar la cama dreta i als 18 anys va patir un accident que li va trencar la columna vertebral i la pelvis, fent que patís tota la vida un dolor físic insuportable. D'aquesta manera, mentre estava al llit va començar a pintar per combatre l'avorriment i el dolor. La seva pintura és pràcticament la seva biografia.

Museu Guggenheim de Bilbao
Arquitecte: Frank Owen Gehry
Cronologia: 1993-1997
Estil: Desconstructivisme
Materials emprats: Formigó armat, acer, vidre, pedra calcària d'Andalusia, maons i làmines de titani.
Sistema constructiu: Amb tècniques i materials nous.
Localització: Abandoibarra Etorbidea, Bilbao.
Context històric: Al llarg del segle XX, la humanitat va viure moments decisius des del punt de vista històric. L'últim gran esdeveniment del segle va ser la caiguda del mur de Berlín el 1989.
Anàlisi formal:
Elements de sustentació i elements sustentats: Com a element de sustentació destaca una estructura d'acer i formigó armat, amb grans pilars visibles a l'eix central de la construcció. L'edifici es compon d'uns espais interconnectats, que es combinen amb murs de cortina de vidre. Els espais que formen l'edifici tenen dues formes diferents: ortogonal, amb recobriment de pedra calcària, i corba, amb recobriment de làmines de titani.
Espai exterior i espai interior: La construcció s'articula al voltant d'un eix central, l'atri, que parteix d'un conjunt de passarel·les, ascensors i torres d'escales que connecten les dinou sales d'exposició. Des de l'atri també s'arriba a una terrassa amb vistes a la ria i al jardí d'aigua.
Estil: L'arquitecte es caracteritza per l'ús de materials inusuals, pel seu esperit anticlàssic, per l'assimetria i per l'utilització d'unes estructures gairebé orgàniques. En el cas del museu, l'arquitecte va utilitzar tecnologia informàtica d'última generació que convertia els esbossos en volums tridimensionals.
Interpretació: Contingut i significat: L'arquitecte va donar la mateixa importància al continent i al contingut de l'edifici, i pel que fa als materials, va evidenciar-hi la força, la independència i la tradició industrial del País Basc.
Funció: La finalitat del projecte era la remodelació urbana. Al mateix temps, es creava una oferta cultural, naixia un focus d'atracció turística. En darrera instància, també es pretenia potenciar l'àrea metropolitana de Bilbao convertint-la en un nucli de referència de l'eix atlàntic.

Entradas relacionadas: