Obres Mestres: Anàlisi de Pintures i Escultures

La Nit Estrellada, Van Gogh

Descripció

A la part inferior, un poble amb un gran xiprer en primer pla i, al fons, unes muntanyes. Les dues terceres parts del quadre estan ocupades per un cel de formes circulars que representen la lluna i les estrelles. És un paisatge nocturn.

Composició

El pintor utilitza una simbologia en el color i el dibuix, a més d'una pinzellada que el caracteritza. L'obra s'estructura en dues parts ben diferenciades: a baix, el terra i el poble, on destaca l'agulla de l'església i la llum de les finestres; a dalt, el cel amb la lluna i les estrelles. L'obra emana llum a través de formes circulars i fluxos ondulats que es combinen entre si.

El xiprer, dibuixat en primer pla, ens dona una sensació de profunditat que, juntament amb el conjunt de les pinzellades, confereix un caràcter vibrant, decidit i esvelt a l'obra.

Elements Plàstics

Hi predominen els colors blaus i verds. La pinzellada és corba i flamejant, característica de Van Gogh.

Funció

En aquesta obra, l'artista aconsegueix donar forma a la seva crisi íntima, que té un component religiós important, mitjançant una temàtica aparentment secular: els paisatges.

Significat i Iconografia

La Nit Estrellada de Van Gogh manifesta, a través dels colors de la nit, un sentiment de misteri, solitud i angoixa. La natura i l'agricultura no només li serveixen per expressar la seva percepció del món, sinó que també reflecteixen el seu drama religiós.

L'olivera, el xiprer, el camp i el cel són els elements que Van Gogh utilitza per expressar el seu estat d'ànim. Alhora, les estrelles i la lluna evoquen la presència de Déu.

Una altra interpretació que es pot donar al quadre és la del cel apocalíptic, representant els seus moments de crisi i desesperació, i la pau del poble, representant els seus moments de calma entre crisi i crisi.

Models i Influències

Van Gogh s'influencia lleugerament de l'Impressionisme. Es converteix en el precedent dels Fauves.

Els Jugadors de Cartes, Cézanne

Descripció

És una obra costumista de la vida de finals del segle XIX. En aquesta obra, veiem dos homes en un bar asseguts a una taula, un davant de l'altre, jugant a cartes.

Composició

Es tracta d'una composició tancada, ja que els elements tendeixen a anar cap al centre. L'obra queda dividida en dues parts per l'ampolla del centre.

El pes visual recau en les mans, reforçat per les mirades i l'ampolla.

És una obra força simètrica. Tot i que un dels personatges hi surt sencer i l'altre no, Cézanne equilibra aquesta diferència pintant el que no està sencer d'un color més clar i fent que ocupi més espai a la taula.

Elements Plàstics

Predomina el color per sobre de la línia. Els elements queden definits per una pinzellada curta, solta i difosa. Cézanne utilitza diferents tonalitats per aconseguir donar forma i volum als objectes.

Els colors que predominen són ocres, verdosos i marronosos vermellosos. La llum és present en tota l'obra i hi ha molt poca profunditat.

Funció

Aquesta obra és un estudi científic, però té una funció decorativa.

Significat i Iconografia

Es creu que hi ha un simbolisme en l'enfrontament dels dos personatges. A través de la gestualitat i l'expressivitat, es plasma la rivalitat entre els dos contrincants. Es creu que representa l'enfrontament entre el pintor i el seu pare.

Models i Influències

Cézanne s'influencia dels Impressionistes, en la seva tècnica de pintar a l'aire lliure i en la descomposició del color. També s'influencia de l'art japonès.

Cézanne serveix de model pel Cubisme i per les Avantguardes del segle XX.

El Sol Ixent, Monet

Descripció

Aquesta obra es compon de tres bots de rems que naveguen pel port de Le Havre, mentre que al fons, entre l'espessor de la boira matinal i el fum de les fàbriques, surt el sol.

Composició

Al fons del quadre, s'insinuen els vaixells mercants juntament amb les xemeneies de les fàbriques que treuen fum. Entre la boira matinal, apareix una rodona de color vermell que interpreta el sol. Apropant-se a l'observador, es poden apreciar tres bots de rems que naveguen per unes aigües encalmades.

Elements Plàstics

Els colors intensos com el blau, el violeta, el gris i el vermell apareixen amb la finalitat d'aconseguir efectes de llum. Les pinzellades vermelloses representen els reflexos del sol a l'aigua i es van separant a mesura que s'apropen a l'espectador. Les figures estan esbossades de manera molt esquemàtica.

Funció

Aquesta obra pretén captar la llum. És un referent per a l'Impressionisme i per a tota una nova manera d'entendre la pintura.

Significat i Iconografia

Aquest quadre no era una representació topogràfica del port de Le Havre, sinó la impressió que li causava veure-hi la sortida del sol. Monet no volia captar una escena, sinó una atmosfera. Monet va posar el nom d'Impressió a aquest quadre. Més tard, es va reemplaçar per Sol Ixent a mode d'aclariment.

El nom d'Impressionisme prové d'aquest quadre de Monet.

Models i Influències

L'obra de Monet no es pot entendre sense la influència de l'obra paisatgista de William Turner. Monet va estudiar les seves pintures durant un viatge a Londres i, d'aquesta manera, va recollir l'intent de representar la llum.

L'obra de Monet va servir com a base per a les revolucions Postimpressionistes i Avantguardistes posteriors.

El Pensador, Rodin

Descripció

L'escultura d'El Pensador és un homenatge al poeta Dante. Aquesta estàtua havia de ser situada encapçalant la Porta de l'Infern, l'obra que va inspirar Rodin a crear més de 185 figures que havien de compondre aquesta magnífica porta.

Composició

L'estàtua d'El Pensador, com a figura independent, il·lustra un home nu, amb els braços, les mans i els peus força exagerats, en una actitud reflexiva. Aquesta escultura té un realisme sense precedent i un naturalisme rarament vist des de l'època clàssica. Una de les seves característiques principals és la relació amb la matèria.

L'artista volia representar l'expressió del pensament torturat en adonar-se del tràgic destí de la humanitat. Tots els músculs de l'escultura estan en tensió, crispats per l'esforç. És una estàtua tancada en si mateixa: la mà esquerra descansa damunt del genoll esquerre i la mà dreta sosté el cap, tancant el gest amb el colze dret recolzat també en el genoll esquerre.

Elements Plàstics

La factura poc polida de l'estàtua provoca, en la seva superfície, fortes ombres que ajuden a transmetre a l'observador el patiment del pensador.

Funció

El Pensador forma part del que havia de ser l'obra mestra de Rodin, la Porta de l'Infern.

Significat i Iconografia

El Pensador és un home en actitud de pensar, tot i que en un primer moment volgués ser la representació de Dante destinada a la Porta de l'Infern.

Per a alguns crítics, El Pensador és la imatge de l'home que executa un acte de rebel·lió interior per tal d'elevar-se sobre la vida animal i que dona llum al primer pensament.

Models i Influències

L'obra de Rodin no es pot entendre sense la influència que hi van exercir les escultures de Miquel Àngel. Aquesta influència es revela en la intensitat del tractament anatòmic de la musculatura, així com en els volums desmesurats en certes parts del cos.

Rodin és considerat com el gran renovador de l'escultura contemporània. Tant el seu tractament particular de la matèria com el seu gust per les formes arrodonides van tenir un gran ressò en l'escultura del Modernisme i de les Avantguardes.