Obres Mestre del Barroc: Anàlisi de Borromini, Bernini, Velázquez i Rembrandt

San Carlo alle Quattro Fontane (Francesco Borromini)

Cronologia: Església i claustre (1638-1641), façana (1665-1667).

Fitxa Tècnica

• Tècnica: Arquitravat i voltat.
• Estil: Barroc.
• Tipologia: Temple.
• Localització: Roma.

Context: El Barroc Religiós a Roma

Durant el moment de màxima influència dels Estats Pontificis i la imposició de les idees de la Contrareforma als països catòlics, l’art es va convertir en una eina de demostració del poder religiós. En aquest context de reforma urbanística i expansió de Roma, l’església de San Carlo alle Quattro Fontane es construeix com un clar exemple del barroc religiós. Les esglésies barroques, amb la seva arquitectura i decoració espectaculars, pretenien impressionar i reforçar la grandesa de l’Església.

Anàlisi Formal de l'Arquitectura

Planta, Alçat i Façana

• Planta: Espai central entre octogonal i ovalat.
• Alçat: Els eixos longitudinal i transversal de la planta són exempts; per tant, les columnes aguanten les càrregues. L’alçat dona lloc a un entaulament en forma de cornisa corba. Al damunt de la cornisa trobem arcs de mig punt i petxines.
• Façana: Dividida en dues parts, presenta formes còncaves i convexes i grans columnes corínties.

L'Èxtasi de Santa Teresa (Gian Lorenzo Bernini)

Cronologia: c. 1647-1652.

Fitxa Tècnica

• Tipologia: Grup escultòric.
• Tema: Religiós (Transverberació).
• Estil: Barroc.
• Material: Marbre i bronze.

Context Històric: Contrareforma i Mecenatge

L’obra va ser un encàrrec del cardenal Cornaro per a la capella funerària familiar, poc després de la canonització de la santa el 1622. En un context de crisi religiosa, aquests encàrrecs buscaven reafirmar l’Església davant el creixement del protestantisme i les monarquies parlamentàries.

Anàlisi Formal i Escenografia Barroca

És un exemple d’escenografia barroca (theatrum sacrum), on es fusionen arquitectura, pintura i escultura. L’escultura central s’emmarca en un retaule-transparent amb columnes de marbre vetejat i il·luminació natural superior, que simbolitza la llum divina, reforçada per raigs de bronze daurat.

Funció i Significat

L’obra té una funció religiosa i privada com a capella familiar, exaltant la glòria de la família i el talent de l’artista en un context de pocs encàrrecs. És una obra contrareformista que defensa el culte als sants. L’escena escollida transmet emoció, lirisme i dramatisme propis del Barroc, buscant commoure i implicar l’espectador.

Las Meninas (Diego Velázquez)

Cronologia: 1656.

Fitxa Tècnica

• Tècnica: Pintura a l'oli sobre llenç.
• Estil: Barroc espanyol.

Anàlisi Formal: Innovació i Perspectiva

Las Meninas de Velázquez és una obra mestra del Barroc que combina retrat, espai i perspectiva de manera innovadora. Mostra la infanta Margarida amb la seva cort, amb l’artista autoretratant-se. La llum natural, la composició en profunditat i l’ús del mirall creen un joc visual entre realitat i representació.

L’obra reflexiona sobre l’art i el paper de l’artista, trencant la frontera entre espectador i escena. Velázquez utilitza una pinzellada llarga i fluida combinada amb una de curta i precisa. La llum prové de dos punts (un artificial i un natural). Presenta certa perspectiva aèria i una gran paleta de colors, destacant especialment el blanc i el vermell dels vestits.

La lliçó d'anatomia del Dr. Tulp (Rembrandt)

Cronologia: 1632.

Fitxa Tècnica

• Tècnica: Pintura a l'oli sobre tela.
• Estil: Barroc holandès.
• Tema: El professor Tulp practica la dissecció d’un cadàver per tal d’explicar als seus alumnes el funcionament dels tendons del braç.

Context: L'Art Burgès Holandès

Al segle XVII, Holanda era un país pròsper sense mecenatge reial ni religiós; la burgesia impulsava el mercat artístic. Els retrats de grup van esdevenir un gènere popular. Rembrandt, pintor d’èxit, dirigia un gran taller autoritzat pel gremi. Els Països Baixos es van independitzar d’Espanya el 1648.

Anàlisi Formal i Tenebrisme

L’obra mostra un clar predomini del color sobre la línia, amb pinzellades empastades i expressives. Dominen els tons foscos, que contrasten amb els blancs i els tons càlids dels rostres i del cadàver, destacant la vermellor dels tendons.

La llum, d’estil tenebrista, enfoca l’escena principal mentre deixa el fons en penombra, creant un efecte dramàtic i intens.

Composició

La composició de La lliçó d'anatomia del Dr. Tulp centra l’atenció en el cadàver il·luminat dramàticament, amb els metges observant-lo en penombra. Les figures estan distribuïdes en diferents plans, creant profunditat i guiant l’espectador cap a l'acció central. La llum destaca els detalls anatòmics i reforça la tensió dramàtica.