Obres clau de la literatura catalana tardomedieval: Lo somni, Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa

Lo somni — Bernat Metge

Aquest fragment que comentaré pertany a l'obra Lo somni de Bernat Metge. Fou un escriptor humanista dels s. XIV–XV que va escriure aquesta obra per defensar-se de les acusacions sobre la mort de Joan I i poder tornar al seu lloc de treball com a secretari reial a la cort de Martí l'Humà. El destinatari del text era el germà de Joan I, és a dir, el rei Martí l'Humà. (El tema principal tractat en aquest fragment és...) NUS. (Aquest text narratiu està escrit en prosa amb diàlegs entre ell i l'ànima del rei Joan I.) En conclusió, gràcies a aquest text la finalitat de l'autor es va complir, ja que Bernat Metge va ser absolt de les acusacions i va tornar al servei del rei Martí l'Humà.

Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc és la novel·la catalana més important i més coneguda arreu del món pels especialistes. 1) Novel·la total: és cavalleresca, eròtica, d'aventures, històrica... 2) Modernitat gràcies al realisme, que comprèn aspectes com la ironia, l'erotisme i l'ús de diferents registres segons els personatges. Joanot Martorell (1405/11–1465, València) fou l'autor; el protagonista de l'obra és un cavaller. Provenia d'una família de gran prestigi econòmic i social que es va anar arruïnant. Això el va portar a viatjar a Portugal, Anglaterra... Intercanvia cartes i lletres de batalla amb diversos cavallers, sobretot amb Joan de Monpalau, el seu cosí, que havia tingut relacions amb una de les seves germanes. Joanot Martorell tenia problemes econòmics i no arribaria a veure la novel·la publicada; la va escriure cap als cinquanta anys i va ser editada el 1490 per Martí Joan de Galba, considerat coautor de l'obra.

Parts del Tirant lo Blanc

• La part anglesa (cap. 2–97): Història d'alliberament d'Anglaterra per Guillem de Varoic, cavaller convertit en ermità. Tirant el coneix a Anglaterra i li ensenya virtuts i característiques de l'ordre de cavalleria. És armat pel rei després d'uns combats a mort; a més, demana i pren el collaret de la bella Agnès.
• Tirant a Sicília i Rodes (cap. 98–114): Història de traïció de dos cavallers de Sant Joan de Jerusalem, provocada per la doble moral d'una dama. Tirant posa fi al setge de Rodes. Hi ha escenes amoroses a la cort de Sicília.
• Tirant a l'Imperi grec (cap. 115–296): Tirant arriba a Constantinoble. S'enamora de la Carmesina i se li declara amb un mirall. Batalla contra les forces del Soldà i el Gran Turc. Tirant intenta entrar al llit de la Carmesina. L'Hipòlit s'enamora de l'emperadriu. La vídua Reposada enganya Tirant perquè abandoni la Carmesina.
• Tirant al nord d'Àfrica (cap. 297–407): Tirant i Plaerdemavida naufraguen a la Barberia i queden separats. Ell entra al servei del capdill, alt dignatari. Tirant allibera el rei de Tremicén i la seva filla; s'enamora d'ella. Evangelitza 40.000 moros, es converteix en capità i retroba Plaerdemavida.
• Retorn a l'Imperi grec (cap. 408–478): Carmesina perd la virginitat amb Tirant. El Gran Turc i el Soldà, informats del retorn de Tirant, demanen la pau. Moren Tirant, la Carmesina i l'emperador.
• Després de la mort de Tirant (cap. 479–487): L'Hipòlit es casa amb l'emperadriu i enterrant la Carmesina i el Tirant a Bretanya.

Curial e Güelfa

Curial e Güelfa és una obra excepcional, però menys coneguda. Va ser escrita al s. XV per un autor anònim i descoberta al s. XIX. Es caracteritza pel seu realisme i versemblança malgrat algun episodis puntual. L'autor era culte i bon coneixedor de la literatura llatina, italiana, castellana i francesa. La novel·la es divideix en tres llibres i està ambientada al s. XIII.

Primer llibre: Explica com Curial és educat a la cort de Montferrat, a Itàlia, i com Güelfa, la germana del marquès que és vídua, s'enamora d'ell i li aporta diners per convertir-se en cavaller. Van fugir a Àustria per falsos rumors sobre ells; després a Curial se li ofereix la mà de Laquesis, però ell hi renuncia.

Segon llibre: Se centra en Curial al torneig de Melun, a França, acompanyat d'una donzella en representació de Güelfa. Triomfa en els combats, però Laquesis és víctima de maledicència, perdent el favor de Güelfa, la qual jura no perdonar-lo fins que tota la cort li demani mercè en nom seu.

Tercer llibre: Narra el viatge de Curial a Grècia i Terra Santa. De retorn, el seu vaixell naufraga a la costa africana i es passa sis anys empresonat a Trípoli; gràcies a dues mores, retorna a Montferrat. Curial se'n va a París, on obté nous èxits lluitant contra els turcs. Finalment, la cort demana a Güelfa que el perdoni, tal com ella havia exigit; es reconcilien i acaben casant-se. A l'obra es combinen aventures cavalleresques amb la intriga amorosa, mesclant personatges de ficció amb alguns històrics; l'obra té un aire medieval i una naturalitat major que el Tirant lo Blanc.

Context tardomedieval

L'època tardomedieval visqué una greu crisi econòmica i social a l'Europa occidental; la superació d'aquest període marcarà les pautes de la modernitat posterior. A la Corona d'Aragó, el rei Joan I mor misteriosament i li succeeix Martí l'Humà. Amb la posterior mort de Martí comença un període de transició per a declarar successor. El Compromís de Casp va decidir que Ferran era la millor opció. Amb això, la dinastia castellana dels Trastàmara s'instal·lava a la corona catalanoaragonesa.