Obres Clau del Renaixement: Anàlisi d'Art i Arquitectura

El David de Donatello: Escultura Clàssica del Quattrocento

a) Context Històric i Cultural del Renaixement

El David de Donatello es va fer al Quattrocento, dins de la primera fase del Renaixement. En aquest moment, Europa vivia una etapa de:

• Creixement econòmic
• Expansió urbana
• Naixement de la burgesia, que cada cop era més nombrosa i més rica
• Aparició de poders monàrquics forts

A Florència, que era la ciutat més important durant el Renaixement, van aparèixer famílies molt riques, anomenades mecenes, com els Mèdici, que impulsaven l'art i la cultura. Sota aquest context va aparèixer el concepte de l'Humanisme, un moviment que posava l'ésser humà com a centre de tot, generant una major llibertat de pensament i un impuls en els coneixements científics.

En l'època del Renaixement, els artistes van deixar de ser artesans desconeguts i van començar a signar les seves obres. Donatello va ser un dels primers grans escultors del moment i amb el David va introduir tots els temes característics de l'escultura renaixentista, com ara:

• Perfecció de la idea
• Elegància
• Naturalitat

b) Anàlisi Formal i Característiques Escultòriques

És una escultura de bronze de mida natural. Representa el David jove, que està nu després d'haver matat el gegant Goliat. El cos està fet amb un contrapposto que recorda els models de l'escultura clàssica. Es pot veure que el seu peu esquerre està enrere i la cama torçada; això dona una sensació de moviment i naturalitat. La mà dreta agafa una gran espasa que forma una línia paral·lela a la cama contrària, mentre l'esquerra descansa al maluc. Els músculs del cos semblen molt delicats, cosa que transmet una sensació de fragilitat i crea un contrast amb el cap del gegant als seus peus.

c) Significat i Funció de l'Obra

El David va ser encarregat per la família Mèdici per col·locar-lo als jardins del Palau Mèdici. L'obra té un significat religiós: David com a heroi que va vèncer el mal. Segons la Bíblia, David és el primer avantpassat conegut de Jesús i un dels reis d'Israel. Aquesta escultura de Donatello també pot ser interpretada políticament com una al·legoria en defensa de la República de Florència i porta el barret típic dels toscans, fet que reforça aquesta idea.

El Naixement de Venus de Botticelli: Bellesa Neoplatònica

a) Context Històric i Cultural del Renaixement

El Naixement de Venus va ser pintat per Botticelli entre 1484 i 1486, al Quattrocento, dins de la fase del Renaixement. En aquest moment, Europa vivia una etapa de:

• Creixement econòmic
• Expansió urbana
• Naixement de la burgesia, que cada cop era més nombrosa i més rica
• Aparició de poders monàrquics forts

A Florència, que era la ciutat més important durant el Renaixement, van aparèixer famílies molt riques, anomenades mecenes, com els Mèdici, que impulsaven l'art i la cultura. Sota aquest context va aparèixer el concepte de l'Humanisme, un moviment que posava l'ésser humà com a centre de tot, generant una major llibertat de pensament i un impuls en els coneixements científics.

En l'època del Renaixement, els artistes van deixar de ser artesans desconeguts i van començar a signar les seves obres. Botticelli és un dels grans pintors d'aquest moment. Amb la seva pintura mostra els valors del Renaixement i del pensament neoplatònic.

b) Anàlisi Formal i Característiques Pictòriques

És una pintura al tremp sobre tela que mostra Venus sortint del mar sobre una petxina. A la seva esquerra hi ha els Zèfirs que bufen i la Flora que l'espera amb un mantell. La composició de l'obra és triangular, amb Venus al centre i les altres figures repartides equilibradament al seu costat. L'escena se situa en un paisatge idíl·lic, amb el fons blau-verd format pel mar i el cel; l'atmosfera és neta i clara, i les figures estan tan perfilades com si estiguessin retallades. Hi ha algunes imprecisions a les imatges dels personatges, com braços massa llargs o un contrapposto exagerat que situa el pes de la Venus sobre el peu esquerre; però això no importa, perquè el que interessa és la bellesa ideal.

c) Significat i Interpretació Simbòlica

Aquesta obra va ser pintada per Lorenzo di Pierfrancesco de Mèdici. Tot i que és una pintura decorativa, el significat de la pintura probablement era moralitzador, establint una analogia formal entre temes mitològics i religiosos. Aquest quadre no és només una exaltació pagana de la bellesa femenina, sinó també un intent de vincular la mitologia clàssica amb el pensament cristià. A través del mite de Venus, l'escena mostra una bellesa que va més enllà del cos i que es pot relacionar amb valors cristians; podem fer un paral·lelisme entre el naixement de Venus al mar i el baptisme cristià.

La Capella Sixtina de Miquel Àngel: Cims del Cinquecento

a) Context Històric i Artístic del Cinquecento

En la fase del Renaixement, Europa vivia una etapa de:

• Creixement econòmic
• Expansió urbana
• Naixement de la burgesia, que cada cop era més nombrosa i més rica
• Aparició de poders monàrquics forts

Sota aquest context va aparèixer el concepte de l'Humanisme, un moviment que posava l'ésser humà com a centre de tot, generant una major llibertat de pensament i un impuls en els coneixements científics. En l'època del Renaixement, els artistes van deixar de ser artesans desconeguts i van començar a signar les seves obres. La Capella Sixtina es va fer al Cinquecento, quan el Renaixement ja estava en el seu màxim apogeu i es va expandir per tota Europa. En l'època del Cinquecento, Roma es va convertir en el centre d'art més important gràcies al suport de l'Església i al fort mecenatge de papes com Juli II.

Miquel Àngel va destacar per ser un artista molt complet: era arquitecte, escultor i pintor. Va ser un dels escultors que va trencar el respecte per la proporció i l'equilibri del Quattrocento en favor de l'expressió del sentiment i la majestuositat.

b) Anàlisi Formal i Tècnica dels Frescos

La volta de la Capella Sixtina, feta a la manera romana amb encofrat i morter, és una sala coberta amb una volta de canó molt rebaixada i amb llunetes a sobre de les finestres. Fa uns 40 metres de llarg i més de 19 metres d'alçada. És molt difícil aconseguir pintar tot allò, però Miquel Àngel va realitzar tots els frescos sol, pujant a una bastida dissenyada per ell mateix. A la volta va pintar escenes del Gènesi en un espai central i al voltant hi va col·locar figures com profetes, sibil·les, avantpassats de Jesús i ignudi, que són joves nus. Miquel Àngel va organitzar l'espai a partir d'elements arquitectònics pintats amb un efecte anomenat trompe l'oeil per fer veure que eren elements reals, però que només són un efecte òptic que enganya l'espectador. Més endavant, Miquel Àngel va tornar al Vaticà l'any 1534 i va pintar el mur de l'altar amb l'escena del Judici Final.

c) Significat Teològic i Simbolisme

La Capella Sixtina era una capella per a celebracions importants del Papa i també per als conclaves per a l'elecció del Pontífex de Roma. Miquel Àngel va transformar aquest espai amb una decoració molt complexa que explica un relat pictòric de l'inici i el final de la humanitat, des de la Creació fins al Judici Final. A la volta hi ha escenes com la Creació d'Adam, on Déu dona la vida al primer home; la Separació de les Aigües; la Creació del Sol i les Plantes, etcètera. Al mur del fons va pintar el Judici Final, on tots els personatges giren al voltant d'un Crist jove i poderós que apareix acompanyat per la Verge Maria, separant els justos i els pecadors. Miquel Àngel també va pintar el seu rostre en la pell de Sant Bartomeu; això es va entendre com si el pintor reconegués davant de tothom que era culpable i mostrés el seu patiment personal.

L'Escola d'Atenes de Rafael: La Filosofia en el Renaixement

a) Context Històric i Artístic del Cinquecento

En la fase del Renaixement, Europa vivia una etapa de:

• Creixement econòmic
• Expansió urbana
• Naixement de la burgesia, que cada cop era més nombrosa i més rica
• Aparició de poders monàrquics forts

Sota aquest context va aparèixer el concepte de l'Humanisme, un moviment que posava l'ésser humà com a centre de tot, generant una major llibertat de pensament i un impuls en els coneixements científics. En l'època del Renaixement, els artistes van deixar de ser artesans desconeguts i van començar a signar les seves obres.

L'Escola d'Atenes es va pintar el 1510, dins el Cinquecento, quan el Renaixement ja estava en el seu màxim apogeu i es va expandir per tota Europa. En l'època del Cinquecento, Roma es va convertir en el centre d'art més important gràcies al suport de l'Església i al fort mecenatge de papes com Juli II. Rafael era un dels grans mestres del Renaixement i és considerat el màxim exponent de la pintura renaixentista perquè va aconseguir la perfecció en el color i el dibuix.

b) Anàlisi Formal i Composició del Fresc

L'Escola d'Atenes és un fresc que Rafael va pintar a la Stanza della Segnatura del Vaticà l'any 1510. L'escena es representa dins d'un edifici molt gran, d'estil clàssic, que reuneix els principals filòsofs de l'antiguitat clàssica, amb volta de canó amb cassetons i una cúpula central que ens recorda la gran volta de la basílica romana de Constantí.

La composició d'aquest fresc és molt equilibrada; tot i que les figures de Plató i Aristòtil són les més allunyades, el punt central recau en ells dos, ja que estan al centre de la composició, i tots els personatges es col·loquen al seu voltant de forma simètrica. Podem veure que alguns filòsofs es mouen i tenen actituds agitades, però la perspectiva recta i clara de l'estructura fa que tot el conjunt sembli quiet, però alhora també li dona equilibri i coherència.

c) Significat Filosòfic i Simbolisme dels Personatges

L'obra representa la Filosofia, en contrast amb la Teologia. Al centre hi podem veure les figures de Plató i Aristòtil, considerats els filòsofs més importants de la història humana. La figura de Plató és caracteritzada amb el rostre de Leonardo da Vinci; a les seves mans porta el Timeu i assenyala el cel, simbolitzant el món de les idees. Mentrestant, Aristòtil porta l'Ètica a Nicòmac i amb la seva mà assenyala la terra, representant el món real en el qual vivim.

Al voltant d'aquests dos personatges centrals hi ha filòsofs com Sòcrates, Heràclit, Pitàgores, etcètera, que estan tots repartits al voltant. Alguns dels filòsofs tenen els rostres d'artistes coneguts com Bramante, Miquel Àngel, etcètera. Amb aquestes representacions, la saviesa clàssica estava lligada al món humanista i renaixentista de l'època.

Templet de San Pietro in Montorio: L'Arquitectura Clàssica

a) Context Històric i Artístic del Cinquecento

En la fase del Renaixement, Europa vivia una etapa de:

• Creixement econòmic
• Expansió urbana
• Naixement de la burgesia, que cada cop era més nombrosa i més rica
• Aparició de poders monàrquics forts

Sota aquest context va aparèixer el concepte de l'Humanisme, un moviment que posava l'ésser humà com a centre de tot, generant una major llibertat de pensament i un impuls en els coneixements científics. En l'època del Renaixement, els artistes van deixar de ser artesans desconeguts i van començar a signar les seves obres.

L'edifici de San Pietro in Montorio es va construir a Roma durant el Cinquecento, quan el Renaixement ja estava en el seu màxim apogeu i es va expandir per tota Europa. En l'època del Cinquecento, Roma es va convertir en el centre d'art més important gràcies al suport de l'Església i al fort mecenatge de papes com Juli II. Bramante és considerat el primer gran arquitecte del Cinquecento i amb aquest templet mostra un nou estil d'arquitectura molt influenciat per l'antiguitat clàssica romana; el seu estil es basa en la simplicitat, l'harmonia i la grandesa.

b) Anàlisi Formal i Elements Arquitectònics

L'edifici recupera molts elements propis de l'arquitectura romana: la monumentalitat, la combinació d'elements arquitravats de formes rectes amb els voltats de forma corba, etcètera. El Templet és un edifici petit fet de granit i té una forma circular. Al centre hi ha una cel·la envoltada per setze columnes dòriques que formen una columnata. A sobre de l'edifici hi ha un entaulament amb tríglifs i mètopes i una balustrada que corona tot el conjunt. La part interior és molt petita, té uns quatre metres de diàmetre, per evitar que els fidels es reuneixin i realitzin cerimònies. Dins hi ha una cripta que simbolitza el martiri dels apòstols.

El mur circular té pilastres que es corresponen amb les columnes del pòrtic; també té finestres i fornícules amb forma de petxina que estan col·locades de manera ordenada. A sobre de la cel·la s'aixeca una cúpula amb un llanternó, que és la innovació més destacable que introdueix Bramante.

c) Significat Simbòlic i Influència Arquitectònica

El Templet va ser finançat pels Reis Catòlics, Ferran i Isabel, per commemorar la conquesta de Granada. L'edifici té molts elements simbòlics. A les mètopes hi ha representacions de la passió de Sant Pere i de la litúrgia cristiana, cosa que reforça el sentit religiós i espiritual. La planta circular és perfecta; segons la filosofia neoplatònica, això es relaciona amb Déu com a ésser perfecte. Després, les tres escales que envolten el templet simbolitzen les tres virtuts teologals: Fe, Esperança i Caritat. Aquest edifici va influir molt en l'arquitectura del Cinquecento i es considera monumental per la seva bellesa i simbolisme.

La Rotonda (Villa Capra) de Palladio: Harmonia Renaixentista

a) Context Històric i Artístic del Cinquecento

En la fase del Renaixement, Europa vivia una etapa de:

• Creixement econòmic
• Expansió urbana
• Naixement de la burgesia, que cada cop era més nombrosa i més rica
• Aparició de poders monàrquics forts

Sota aquest context va aparèixer el concepte de l'Humanisme, un moviment que posava l'ésser humà com a centre de tot, generant una major llibertat de pensament i un impuls en els coneixements científics. En l'època del Renaixement, els artistes van deixar de ser artesans desconeguts i van començar a signar les seves obres.

La Rotonda, també anomenada Villa Capra, es va construir durant el segle XVI dins el context del Cinquecento, quan el Renaixement ja estava en el seu màxim apogeu i es va expandir per tota Europa. En l'època del Cinquecento, Roma es va convertir en el centre d'art més important gràcies al suport de l'Església i al fort mecenatge de papes com Juli II. Palladio va ser un arquitecte influït per Vitruvi i va dissenyar vil·les i palaus seguint els models grecs i romans.

b) Anàlisi Formal i Estructura Arquitectònica

La Villa Capra té una planta centralitzada en forma de creu grega. L'edifici presenta quatre façanes iguals, totes elevades sobre unes escales i amb pòrtics hexàstils d'estil jònic. A sobre hi ha un entaulament i un frontó triangular amb dos òculs. Els frisos porten inscripcions que fan referència al primer propietari i, com en els temples clàssics, les entrades tenen escultures, decoracions, etcètera. Al centre se situa una gran cúpula que cobreix una sala circular i que té un òcul; a partir d'aquí es distribueixen les altres sales com dormitoris i passadissos. La cuina i altres habitacions secundàries es troben al soterrani. Aquest edifici s'inspira directament en l'arquitectura clàssica, com el Panteó Romà.

c) Funció i Influència de la Villa

La Villa Capra va ser encarregada per Mario Capra, com a casa de descans per recuperar la vida còmoda. En aquest edifici, Palladio combina models de temples romans i vil·les clàssiques, creant un espai pensat per al gaudi personal, però alhora ple de significat cultural. La Villa Capra es considera una obra clau del classicisme renaixentista i un referent per a gran part de l'arquitectura neoclàssica i historicista fins al segle XIX.