Obrers i Cultura Urbana a l'Espanya del Segle XX

La Classe Obrera a Inicis del Segle XX

El nombre d'obrers havia augmentat a conseqüència del desenvolupament industrial i l'èxode rural de les primeres dècades del segle XX. El tret més característic era l'alta concentració a Madrid, Catalunya, Astúries i el País Basc. A Catalunya va tenir lloc la concentració obrera més gran d'Espanya. El nombre d'obrers va passar de 240.000 el 1900 a 580.000 el 1930 (més del 100% d'increment). Això va ser degut a les millors condicions de vida que les dels jornalers agrícoles. Tot i això, havien de suportar:

• Llargues jornades laborals
• Sous insuficients
• Habitatges insalubres en barris mancats d'infraestructures bàsiques

Per tant, la conjuntura de la crisi econòmica i l'augment dels preus i de l'atur empitjoraven la situació i provocaven protestes obreres i l'augment de la conflictivitat social.

Noves Formes de Sociabilitat i Cultura Urbanes

El desenvolupament de les ciutats i la configuració d'una societat de masses comportà la imposició de nous valors socials, noves formes de sociabilitat i oci, i una extensió de la cultura entre capes socials més àmplies. L'ampliació dels nous transports i el creixement dels mitjans de comunicació de masses van contribuir a la creació i difusió d'aquestes noves formes de vida urbanes. El primer metro es va inaugurar a Madrid el 1919 i a Barcelona el 1924. El mateix any va començar a emetre Ràdio Barcelona (la primera emissora de ràdio a Espanya).

Educació i Alfabetització

Una de les transformacions més rellevants de l'inici del segle XX va ser el millorament de la qualificació educativa dels espanyols. L'alfabetització de la població va augmentar notablement:

• 1877: Aproximadament 1/3
• 1900: 45%
• 1930: 70%

Tan important va ser el progrés de l'alfabetització com el del sistema educatiu: augment de recursos, més alumnat en l'educació reglada, proliferació de centres especialitzats vinculats amb les necessitats de formació dels sectors professionals, i un avenç destacable (tot i que reduït a les anomenades minories selectes) de l'educació superior. L'augment de l'alfabetització va comportar una més demanda d'oci cultural i un moderat desenvolupament de l'hàbit de lectura.

Mitjans de Comunicació i Opinió Pública

L'increment de la lectura es va fer evident en l'augment del nombre de llibres editats a Espanya i l'aparició de col·leccions de novel·la breu. El millorament dels mitjans tècnics va afavorir l'expansió de la premsa escrita, evident en la tirada de nombre d'exemplars. El sorgiment de la premsa de masses la va convertir en un instrument cabdal en la relació entre ciutadans i poders. A través de la premsa es creaven estats d'opinió, es difonien arguments crítics i s'afavoria la formació progressiva d'una opinió pública independent, que va passar a ser cada cop més influent.

Associacionisme

Entre les noves formes d'oci i sociabilitat es va donar difusió a un nou associacionisme de caire cívic. Les noves associacions (centres d'oci, d'esbarjo i de vida social) es van convertir en plataformes per a la difusió de les noves idees i en importants centres de reunió i debat. D'aquesta manera, a les ciutats van proliferar els casinos i els cercles entre les classes més benestants, i els ateneus entre els grups socials populars. Es calcula que entre els anys 1923 i 1930 es van crear a Catalunya més de 1.880 associacions noves.

Oci, Excursionisme i Esport

En aquest període també es va estendre el costum de dedicar hores d'oci a les activitats a l'aire lliure i a la pràctica de l'excursionisme i de l'esport. Així van néixer centres excursionistes i societats que van fomentar el muntanyisme i van ajudar a conèixer i difondre les terres del país. Pel que fa als esports:

• Practicats per minories distingides: hípica, tennis, caça, nàutica.
• Més populars: natació, boxa, ciclisme.

La passió per l'esport espectacle es va consolidar al principi del segle XX amb la fundació dels principals clubs de futbol espanyols.