L'Obrerisme Anarquista a Catalunya: Sindicats, Vagues i Conflictes Socials

L'Obrerisme Anarquista a Catalunya i el Moviment Obrer

Les condicions de les classes obreres no canvien, amb una situació molt precària. Les condicions de les classes obreres espanyoles són les pitjors d'Europa. El 1917 comença la Revolució Russa. El moviment obrer és un element d'oposició al sistema.

El Sindicalisme Reformista

Són els més pràctics, també moderats i no volen cap reforma. La primera vaga del segle XIX està encapçalada per ells. Aquesta vaga arriba fins al febrer de 1902 i els treballadors queden aturats. Hi ha el lockout, que és el tancament d'empreses, una arma que comença a utilitzar la patronal.

El Sindicalisme Catòlic

Amb origen a finals del segle XIX, hi ha una encíclica (les lleis que fan els papes) que s'anomena Rerum Novarum (1891), que afecta les persones vinculades a l'empresa. L'encíclica està feta per Lleó XIX, que diu que entre les classes socials hi ha d'haver-hi comunicació i col·laboració, en comptes de lluita. Les primeres associacions són del segle XX; la primera és la Solidaritat d'Obrers Bascos (1911), que són catòlics i nacionalistes. Després hi ha la Federació Nacional de Sindicats Catòlics (1912).

El CADCI

Tenia una tasca cultural i esportiva.

L'Anarquisme i la CNT

Els anarquistes es comencen a plantejar la seva manera de lluitar. A Barcelona sorgeix una associació anomenada Solidaritat Obrera (1907), integrada tant per socialistes com per anarquistes. Alejandro Lerroux funda un partit populista que fa que molts treballadors li donin suport i els socialistes i anarquistes perdin suport. Aquesta associació és creada per donar suport als socialistes i anarquistes. Els socialistes acaben marxant de l'associació i creant-ne una altra. Neix una associació creada pels anarquistes, la CNT (Confederació Nacional del Treball), el 1910, un sindicat a escala estatal. Hi ha un sindicat que pot controlar l'anarquisme. Els seus líders són:

• Ángel Pestaña
• Salvador Seguí
• Joan Peiró

Dins de l'anarquisme, el Congrés de Sants (1918) canvia una mica l'estratègia. En aquest congrés es decideix que la línia a seguir és la vaga general. Hi ha dos fenòmens importants:

La Vaga de la Canadenca (1919)

És la primera vaga a Espanya on s'aproven les 8 hores de treball, lleure i descans. La Canadenca era una empresa de capital canadenc. Alguns treballadors són acomiadats perquè són massa reivindicatius; els companys demanen la seva readmissió i s'atura l'empresa de producció d'electricitat. El 70% de les empreses es queden sense treballadors i van tots a la vaga. El conflicte acaba amb un acord entre obrers i patrons que estableix la jornada de 8+8+8 hores, l'augment de sous i la readmissió dels obrers acomiadats. L'incompliment del compromís de readmissió dels treballadors va fer que la vaga es reprengués, acabant malament. La patronal va respondre amb una dura repressió i amb la creació del Sindicat Lliure.

El Pistolerisme (1919-1923)

Entre sindicats i patronals, el nivell de violència és més alt; s'utilitzaven pistoles, bombes... Els salaris eren molt baixos. Els sindicats lliures volien donar millores. El líder era B. Durruti. Conseqüències:

• Violència: amb l'assassinat de líders com Eduardo Dato i Salvador Seguí.
• Aprovació de la Llei de Fugues: que permetia matar qualsevol persona sota vigilància policial.

El Socialisme i la UGT

El socialisme segueix la UGT (1888), que aglutina tot el moviment socialista. Era un sindicat més "domesticat". Defensava l'opció política i donava més prioritat als partits d'esquerres. El nombre de filiacions augmenta.

El Trienni Bolxevic i els Rabassaires

Durant el Trienni Bolxevic (1918-1921) hi ha una radicalització del moviment obrer espanyol, i tots els seus sindicats comencen a prioritzar les vagues. A Catalunya, hi ha el conflicte dels rabassaires, pagesos que es beneficien de la rabassa morta o que lloguen les terres. Es crea un sindicat anomenat Unió de Rabassaires el 1922. Dins del Trienni Bolxevic, hi ha la divisió del PSOE, que porta a la creació d'un nou partit, el PCE, el 1921. Apareix el Sometent per intimidar els treballadors.