L'obra teatral de Manuel de Pedrolo i Josep Maria Benet i Jornet

L'obra teatral de Manuel de Pedrolo

L'obra de Manuel de Pedrolo és una de les més extenses i variades de la literatura catalana contemporània. Pedrolo ha cultivat pràcticament tots els gèneres literaris i ha treballat una gran multiplicitat de temes i tècniques. L'ambició del projecte narratiu de Pedrolo es mostra en la voluntat de tocar tots els gèneres temàtics dins de la novel·la, i també per l'esforç d'introduir dins de la literatura catalana les innovacions tècniques de la narrativa del segle XX. Així, va escriure novel·la policíaca (Mossegar-se la cua, Joc brut), de ciència ficció (Mecanoscrit del segon origen), novel·la simbòlica, com Totes les bèsties de càrrega, i es va acostar a diferents formes de realisme en novel·les com Balanç fins a la matinada.

Manuel de Pedrolo va escriure entre el 1958 i el 1963 un total de 13 obres teatrals centrades en la temàtica de la llibertat, analitzada des de diferents angles, i amb coincidències tècniques, formals i estilístiques que permeten relacionar-les amb l'anomenat teatre de l'absurd.

Temes principals

• L'autenticitat de l'home des de premisses heideggerianes (segons les quals com més autèntic és l'home, més incapaç es mostra de comunicar-se amb el món exterior).
• La llibertat des d'una òptica més genuïnament política i social.
• Aspectes filosòfics del coneixement del món.

Tècniques i estil

Sorgit de la necessitat d'exposar una situació col·lectiva de repressió per tal de burlar la censura franquista, despulla el diàleg de qualsevol referència que permeta localitzar-ne l'acció: les seves peces no tenen ni geografia ni història i defugen la reproducció anecdòtica de la realitat; els personatges són símbols o encarnen actituds que l'autor enfronta a situacions límit, des d'un plantejament existencialista.

L'obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet

Benet i Jornet és el primer representant d'una generació de dramaturgs que arrenca amb la convocatòria del premi de teatre J.M. de Sagarra: són autors joves que havien crescut durant el franquisme i entre els quals es troba Rodolf Sirera.

Inicis i realisme històric

Les primeres obres, com Una vella, coneguda olor (1963), amb la qual va guanyar el premi, s'insereixen en els postulats del realisme històric i prenen com a referents Bertolt Brecht, Buero Vallejo, Salvador Espriu...

Experimentació formal

Aquesta base realista del teatre va ser progressivament reformulada per mitjà de l'experimentació formal durant la dècada dels setanta (Berenàveu a les fosques, Revolta de bruixes).

Última fase i temes personals

Amb la publicació de Desig (1991) va iniciar l'última fase de la seva producció dramàtica. L'obra configura, juntament amb Fugaç, un cicle en què, al costat d'una renovació formal, tècnica i estilística, l'autor reflexiona sobre els seus temes més personals amb influències de Samuel Beckett, Thomas Bernhard i Harold Pinter. El canvi d'orientació no afecta únicament els temes, sinó també aspectes concrets de l'estètica teatral.

Obra infantil i televisió

Paral·lelament a aquestes obres Benet en publica unes altres adreçades a un públic infantil o juvenil, com Taller de fantasia i Supertot. El 1973 comença també una carrera ben prolífica com a creador de guions per a sèries de televisió. Des d'aleshores ençà Benet i Jornet es mantindrà sempre fidel a aquestes dues línies d'escriptura -teatre infantil i televisió-, i les continuarà practicant paral·lelament al que podríem anomenar la seva obra dramàtica major. Durant els últims anys, Benet ha mantingut la producció de teatre infantil i juvenil i, alhora, ha ampliat i diversificat la producció per al mitjà televisiu amb sèries com Poble Nou i Ventdelplà. En Salamandra (2005), una de les seves últimes obres publicades i una de les més riques des del punt de vista temàtic.