Obra d'Àngel Guimerà: Etapes i Narcís Oller, Realisme Català
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,79 KB
Obra d'Àngel Guimerà: Etapes
Tragèdies històriques en vers
Aquesta etapa inclou obres com Gal·la Placídia (1879) i Mar i cel (1888). Aquesta última narra la història d'un pirata algerià enamorat d'una captiva cristiana, ambdós troben la mort plegats. El mar i el cel simbolitzen les respectives religions, que només es troben en l'horitzó, és a dir, en la mort. Hi ha una influència evident del drama romàntic.
Drames realistes en prosa
Aquests drames estan ambientats en l'època contemporània de l'escriptor. Tot i la voluntat realista, hi perviu un clar esperit romàntic. És el cas de Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) o La filla del mar (1900).
Terra baixa exposa la història d'amor entre el pastor Manelic i la Marta (amant del terratinent, Sebastià). Mantenen una relació d'amor i odi fins que fugen plegats cap a la terra alta, on els éssers humans són purs en la soledat de les muntanyes.
Última etapa
A principis del segle XX, Guimerà retorna a l'esperit de les seves primeres tragèdies, més romàntic i, per tant, anacrònic.
La Novel·la: Narcís Oller
Narcís Oller: Recuperador de la Novel·la
Narcís Oller (Valls 1846 - Barcelona 1930) és, malgrat algunes limitacions tècniques i certa tendència al sentimentalisme, el millor representant del realisme i del naturalisme en terres catalanes. També se'l pot considerar el veritable recuperador del gènere de la novel·la.
Mèrits literaris d'Oller
El seu mèrit literari consisteix en diversos factors:
- Haver sabut trobar un model de llengua apte per a la novel·la. Pel fet d'haver estat fonamentalment extret del quadre de costums, el català literari d'Oller no és tan rigorós ni polit com el de Verdaguer, sinó que presenta algunes imperfeccions, com l'ús relativament freqüent de castellanismes i d'onomatopeies. Malgrat tot, el seu model de prosa serà pres com a referent pels novel·listes contemporanis i posteriors.
- Haver aprofitat la labor dels crítics literaris Josep Yxart i Joan Sardà per polir la seva prosa i per observar i integrar les noves tendències narratives europees.
- Haver contribuït a generar un públic lector interessat en la seva narrativa i, per tant, haver fomentat l'interès burgès per la novel·la en general, la qual cosa va contribuir també a activar tota una indústria editorial.