Obligacions civils: relació jurídica, compliment, garanties i remèdies

Relació jurídica obligatòria: naturalesa patrimonial

Relació jurídica obligatòria: naturalesa patrimonial

És el vincle jurídic entre creditor (qui pot exigir) i deutor (qui ha de complir).

Prestació: donar (una cosa), fer (una acció), no fer.

Requisits de la prestació: possible, lícita i determinada. (Si falla algun requisit → obligació nul·la.)

Fonts de les obligacions

Autonomia de la voluntat: contracte; voluntat unilateral (testament); promesa pública de recompensa.

Obligacions sense conveni: neixen sense contracte: llei; quasi-contracte; actuació danyosa (responsabilitat civil).

Classes d'obligacions

Segons els subjectes:

• Mancomunada simple (parciària)
• Mancomunada en sentit estricte (conjunta)
• Solidària

Segons l'objecte: específiques; genèriques; gènere limitat.

Obligacions complexes: cumulatives; alternatives; facultatives.

Obligacions pecuniàries (diners): deute de diners (nominalista); deute de valor (valorista).

Interessos: moratoris (per retard); retributius (ús de capital).

Límit: Llei Azcárate → usura (interès abusiu).

Mesures reguladores: clàusula rebus sic stantibus; clàusules d'estabilització (IPC). Serveixen per adaptar el contracte a canvis econòmics greus.

Obligacions recíproques o bilaterals.

Remeis davant l'incompliment

• Execució forçosa: forçar el compliment.
• Facultat resolutòria: resoldre el contracte.
• Indemnització de danys i perjudicis: compensació econòmica.

Protecció del dret de crèdit

Responsabilitat patrimonial universal (art. 1911 CC). El deutor respon amb tots els seus béns presents i futurs.

Compliment i incompliment de les obligacions

El pagament és la manera normal d'extingir una obligació.

No és només pagar diners: és complir exactament la prestació (donar, fer o no fer).

Solvens → qui paga.    Accipiens → qui cobra.

Requisits objectius del pagament

El pagament ha de ser:

• Identitat → exactament el pactat.
• Integritat → tot, no parcial.
• Indivisibilitat → no es pot fragmentar.

Si no es compleixen aquests requisits → el creditor pot rebutjar-lo.

Circumstàncies del pagament

Temps: terminal (data fixa); pur (immediat); condicional (depèn d'un fet).

Lloc: el pactat; on estigui la cosa; domicili del deutor, segons el que s'hagi acordat.

Prova: mitjançant rebut o declaració del creditor.

Imputació de pagaments: quan hi ha diversos deutes → es decideix a quin se n'aplica el pagament.

Garanties del compliment

Personals: fiança → tercer garanteix el deute; pena convencional → multa pactada.

Arrhes:

• Confirmatòries → confirmen el contracte.
• Penitencials → permeten desistir del contracte.
• Penals → sanció per incompliment.

Reals: dret de retenció; garanties erga omnes (aplicables contra tothom).

L'incompliment

Tipus: defectuós → incomplet o inexacte; mora del deutor → retard culpable; definitiu → no es compleix mai.

Imputabilitat:

Responsabilitat del deutor:

• Dol → voluntari.
• Culpa o negligència → manca de diligència.

Exoneració: cas fortuït o força major.

Mora del creditor: quan el creditor rebutja injustament el pagament.

Conseqüència: el deutor pot alliberar-se mitjançant consignació.