Objectivat socialment

1. Què significa que la majoria de la població, amb relació als temes que estudia la sociologia, està en situació de mercat informat? 

Que al ser objecte d’estudi de la sociologia els posa directament en aquesta situació al ser conscients de que formen part de la societat.

2. En quin sentit la sociologia no és, necessàriament, ni una disciplina filantròpica, ni té per objectiu la reforma de la societat?

La sociologia és la ciència social que es dedica  a l'estudi  de l'estructura de comportament  de la societat en diferents entorns i conjunts, de la qual es pot prescindir però que a la vegada és útil, per a conèixer els inconvenients que ens trobem en societat. 

Per tant no té com a objectiu principal el canvi de la societat sinó d’aquest conjunt en diferents entorns és simplement l'estudi i anàlisi del conjunt en socialitzar, que segons  Marx, el procés pel qual l'home perd consciència del fet que és ell qui ha produí̈t un món que acaba vivint com a quelcom diferent d'un producte humà, la perspectiva sociològica implica precisament la recuperació́ d'aquesta consciència.

4. En què es diferencia un problema social d'un problema sociològic?

Mentre que un problema social és la conseqüència de un problema d’una part concreta de la societat que no segueix la norma , un problema sociològic correspon a la raó per la qual els subjectes( actors socials ) interaccionen així.

5. A què es refereix Jean-Paül Sartre quan diu que "l'home és allò que fa a partir del que els altres han fet d'ell"? 

Es refereix a que la nostra personalitat al final de tot l'única certesa que té és que es tracta d’una identitat personal construïda socialment, és a dir ets allò que els altres. 

Han fet de tu perquè la teva persona s’ha creat partint d’uns estereotips o aspectes que la mateixa societat  espera que assumeixis de forma indirecta, perquè aquells que no segueixen la norma són excluïts de la societat.

3. Definiu -i distingiu- breument què significa que la sociologia és una perspectiva parcial, crítica, desemmascaradora i relativitzadora.

La sociologia és una perspectiva parcial perquè en l’estudi d’una societat cadascú té la seva part de visió, d'un sociòleg sap que la seva perspectiva és vàlida però NO ÚNICA ni UNIVERSAL. Busca assolir una màxima objectivitat: és a dir veure les coses tal com són i no com m’agradaria a mi que fossin.Tots estudien una mateixa realitat però desde una perspectiva diferent(tota realitat es presta a lectures diverses en la mesura que amaga diferent significació. (Estudia les dues cares de la moneda buscant un motiu pel qual s’ha imposat una de les dos com a oficial. 

En primer lloc  es desenmascaradora perquè es centra a estudiar i descobrir quina és l'estructura interna de la societat. Que està passant i a conseqüència de què i quin procediment es segueix ?

D'altra banda Relativitzadora perquè  en desapareix tot aquell criteri de  valor absolut i pren consciència que el  nostre caràcter és una construcció social, més ben dit respon a una gran qüestió de condicionament social respecte a com actues i com esperen els altres que actius  . 

A mesura que anem burxant totes les evidències col·lectives sorgeixen dubtes envers la veracitat de la estructura externa i s'originen    dubtes per tant aquesta realitat es torna relativa quan la perspectiva sociològica ens ensenya a reprendre la consciència de que l’home és qui ha produït el món i no el món qui l’ha produït a ell. Ens fa adonar que el nostre comportament és relatiu perquê el caràcter= construcció social + condicionat cultural de la ideologia( religió, parentesc).

6. Poseu un exemple de relació "de tu a tu" i un de relació anònima

Una relació de TU A TU és aquella en la qual els dos individus són conscients de la manera de ser de l’altra persona o igual en tots els aspectes i punts de vista, és a dir, es  pot esperar alguna resposta previsible. Tot i que  perquè  hi hagi aquest grau de coneixement es requereix un altre  grau major d’afectivitat major per exemple un amic de tota la vida que coneix de tot sobre tu. En canvi una persona que acaba d’arribar nova a l’escola no coneix res de tu per tant suposa unes formes de control social polivalent, és a dir l’individu passa a diferenciar els elements funcionals dels afectius ( dones a conèixer a la persona que tu vols que coneguin de tu)

7. Què vol dir que el nostre món de la vida quotidiana és el més "real" de tots, fins al punt que el "donem per descomptat"?

1) En primer lloc, la realitat de la vida quotidiana és una realitat ordenada. I el llenguatge -verbal, gestual o simbòlic- és el gran ordenador d'aquesta realitat.

2) En segon lloc, la realitat de la vida quotidiana és una realitat intersubjectiva, és a dir, una realitat compartida amb els altres.

3) És una realitat donada per descomptat per què està feta a base de certeses, és a dir de coses que per llei de matemàtica i física és així. És cert que de vegades hi ha dubtes de coses però la certesa és anterior al dubte per tant sense una base real no hi ha vida quotidiana.

On  tendim a percebre aquesta realitat de la vida quotidiana com "la realitat" per excel·lència. Podem sortir, certament, però sempre de manera transitoria i provisional (en el somni, en l'èxtasi, en l'aventura), per acabar tornant-hi. La vida quotidiana dels individus en la societat es desenvolupa en un Març institucional. És a dir, que tant els nostres comportaments com els pensaments i sentiments estan regulats socialment. Aquestes pautes reguladores són les institucions elles generen estructures en funció dels inconvenients que es troben en l'anàlisi de la societat. I la nostra integració en aquest Març s'efectua a través del procés de socialització.