Objectius operatius educació infantil

Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,23 KB

Llei 12/2009, del
10 de juliol, d’educació (LEC)

DECRET 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits del centre (el que diu condicions)
DECRET 101/2010, de 3 d’Agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil (currículums) Objectius, continguts i criteris d’avaluació
DECRET 181/2008, de 9 de Setembre, el qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle d’educació infantil (currículums)

És una carta estàndard i amb l’objectiu de que hi hagi un compromís de les famílies en l’educació dels seus fills i amb l’escola. L’aprova el consell escolar.

8 infants 13 infants 20 infants
Centres públics: Formulació: Claustre de professorat i professionals d’atenció educativa. Aprovació: Director del centre amb informe previ del Consell Escolar del Centre. Centres privats sostinguts amb fons públics: Formulació: Participació del Claustre del professorat.Aprovació: Titulars del centre havent escoltat el Consell Escolar. (igual NOFC)
PROJ CONVI:Una diagnosi de la situació de la convivència en el centre La formulació dels objectius específics d'acord amb el Projecte educatiu de centre.La formulació dels indicadors d’avaluació.La concreció de les mesures de prevenció, detecció i intervenció educatives orientades a aconseguir els objectius específics. Aquestes mesures estaran temporalitzades.La concreció de protocols de prevenció, detecció i intervenció enfront situacions de conflictes greument perjudicials per a la convivència.
Es constitueix una comissió de convivència (en poden formar part les famílies i els alumnes grans) traspas info:Fitxa de dades bàsiques (OBLIGATORI passar de la llar a l’escola)Resum d’escolarització (de p3 a primària) (es queda en el centre al menys 3 anys) (es passa de la llar a l’escola)Informe global individualitzat (final de cicle i propi de cada centre). (OBLIGATORI passar de la llar a l’escola)

Segons els agents avaluadors: Interna i Externa.

Segons l’àmbit avaluat: Focalitzada i Global.

Són un conjunt de principis per al desenvolupament curricular que afavoreixen la igualtat d'oportunitats a totes les persones per aprendre.

El Disseny Universal per a l’Aprenentatge(DUA)
*: proposa atendre la diversitat de l’alumnat i, des del principi, crear dissenys flexibles per a tots els estudiants. Redueix les barreres, proporciona suports, adaptacions i manté altes expectatives per a tots. L’aspecte universal del DUA no vol dir una solució per a tothom sinó que planteja la necessitat de dissenyar, des del principi,  activitats, tasques i continguts flexibles i personalitzats segons la realitat de cada aula. Hi ha tres principis fonamentals: I.

Proporcionar múltiples maneres per al compromís:

L’alumnat difereix en les maneres en les que pot estar motivat per aprendre.Alguns estudiants els agrada tot allò que és nou i espontani mentre que a alguns fins i tot els pot cohibir, tot preferint una estricta rutina. Hi ha alumnes que prefereixen treballar sols, altres en grups o en parelles. Com sempre, una sola manera de fer les coses no serà òptima per a tots, per tant hem de jugar amb la flexibilitat i la variabilitat per atraure l’interès dels alumnes, per mantenir l’esforç i per què els alumnes puguin autoregular-se. Proporcionar múltiples maneres de representació: Els alumnes difereixen en la forma en què perceben i comprenen la informació que se’ls presenta, proposen diferents maneres en les que podem afavorir la percepció de la informació. Per comprendre la informació també hi ha molts ajustos que es poden realitzar a l’hora de dissenyar el currículum: anar des de les idees principals a aquelles més concretes, activar el coneixement previ de l’alumnat, utilitzar exemples o seqüenciar la informació que es dóna en són alguns exemples. Proporcionar múltiples maneres per a l’acció i l’expressió:no hi ha un mitjà d’acció i expressió òptim per a tots els estudiants; per la qual cosa proveir opcions per a l’acció i l’expressió és essencial. Aquest principi es refereix a les maneres que té l’alumnat de donar-nos feedbackens recorden que no hi ha un sol mitjà que sigui òptim per a tots els alumnes i que, per tant, en la variació i la flexibilització trobarem els mitjans per donar resposta a la varietat d’alumnes de l’aula.NESE:Discapacitat intel·lectual, Discapacitat motriu, Discapacitat visual, Discapacitat auditiva, Trastorn de l’espectre autista, Trastorn mental, Trastorn greu de conducta, Malalties degeneratives greus, Malalties minoritàries Transtorns aprenentatge: Aquells que afecten l’adquisició i l’ús funcional del llenguatge, la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques i aquells que afecten el desenvolupament de l’autoregulació emocional i del comportament, tots ells iniciats en la infància i amb implicacions significatives per a l’aprenentatge escolar. Situacions desavent educatiu: Incorporació́ tardana: incorporació́ de l’infant 24 o 36 mesos després de l’inici de l’educació́ primària. Situacions socioeconòmiques especialment desfavorides: situacions familiars, socials, culturals o econòmiques de desavantatge social que requereixen recursos addicionals per garantir el benestar de l’alumne i el seu desenvolupament òptim. Aquestes situacions interfereixen en l’adquisició́ dels aprenentatges.Altes capacitats: Aquests alumnes tenen alts nivells de capacitat en les àrees cognitives, creatives o artístiques, mostren una capacitat excepcional de lideratge o destaquen en matèries acadèmiques específiques. Distingim tres perfils: la superdotació intel·lectual, els talents simples i complexos, i la precocitat. Les altes capacitats es poden trobar en infants i adolescents de tots els grups culturals, en tots els nivells socials i en tots els àmbits de l’activitat humana.

Entradas relacionadas: