Objectius i etapes de l'entrenament de força en nens

OBJECTIUS DE L'ENTRENAMENT DE LA FORÇA

Hipertrofiar la massa muscular

Per aconseguir augmentar la massa muscular, treballarem amb càrregues màximes i/o submàximes. Estarà totalment prohibit en nens.

Millorar el to muscular

Per un millor domini, funcionalitat corporal i compensació corporal. Això ens aportarà unes millors prestacions del nostre cos i ens ajudarà a prevenir les lesions. El treball de força variarà la constitució corporal (augment o disminució de pes depenent del nostre objectiu).

Millorar la coordinació intramuscular e intermuscular

Actuant sobre l'excitabilitat i el reclutament de les unitats motores, millorarem la força.

Millorar el metabolisme muscular

Per un millor aprofitament dels recursos energètics, una major despesa calòrica i una millor activació de l'anabolisme muscular (reparació de teixits i creixement d'aquests).

Recuperar la base funcional de l'organisme (rehabilitació)

A través de mètodes i tècniques derivades de la fisioteràpia. Per exemple, l'electroestimulació.

El factor força es desenvolupa contínuament durant el període de creixement i assoleix el màxim nivell durant la segona dècada de la vida (20-25 anys). A partir dels 25 anys es pot seguir guanyant força si se entrena, si no s'inicia un lleuger descens fins als 45-50, on es pot arribar a perdre fins a un 25% de la força aconseguida entre els 25-30 anys.

En els nens es donen unes característiques anatòmiques i fisiològiques que condicionen el seu desenvolupament:

• L'elasticitat de la musculatura infantil li permet una ràpida recuperació després de l'esforç.
• Les articulacions són més elàstiques i els ossos més flexibles, ja que es troben en període de transició de cartílag a ossificació. Hi ha menys estabilitat però més amplitud articular.
• La columna vertebral acaba d'establir les seves corbes fisiològiques entre els 6 i 12 anys, per la qual cosa hi ha que tenir cura amb les sobrecàrregues o els exercicis que porten la columna a posicions extremes.

ETAPA (9-12 anys, segona infantesa)

• Entre els 9 i 12 anys no es poden treballar contraccions isomètriques o excèntriques d'alta intensitat, s'ha d'insistir en el desenvolupament de la força explosiva i la força resistència. No hi ha grans increments de força, la força augmenta proporcionalment al pes del cos, els canvis són majors entre els 14-16 anys. Fins als 12 anys es dóna un millor desenvolupament de la musculatura flexora, per la qual cosa es deu intensificar els exercicis que activen la musculatura extensora per compensar. El treball inicial de força en la 2a infantesa tindrà un objectiu d'estimulació i estructurament muscular, degut a que es té una musculatura de sosteniment dèbil. Entre els 9 i 12 anys els exercicis han de ser molt variats i amb autocàrregues o elàstics i multi-llançaments i suspensions.
• A partir dels 13 anys comencen a existir diferències de gènere, els nois tenen més força màxima. També és a partir d'aquesta edat on els músculs extensors expressen millors nivells que els flexors. Entre els 13-15 anys hi ha una fase sensible de força explosiva i resistència i inici de força màxima, evitant càrregues altes i grans volums. Inici del desenvolupament de la força específica. Prioritzar el treball concèntric, però incloent també treballs isomètrics i excèntrics de baixa intensitat, per desenvolupar continguts de força màxima. Abans dels 16-17 anys els increments de força i velocitat s'han d'assolir degut a la millora de la coordinació intermuscular i intramuscular.