Objectes Polítics, Cultures Polítiques i Capital Social

Els objectes polítics són:

1. Sistema polític (democràcia)
2. Inputs (demanda social)
3. Outputs (polítiques públiques)
4. Jo (com puc participar i com em considero dintre del sistema polític, quina és l'eficàcia política i en quin punt confiem en la nostra acció individual, tinc algun efecte?)

Cultures Polítiques segons Almond i Verba

Hi ha 3 cultures polítiques segons un estudi fet per Almond i Verba:

• Parroquial: Tendeixen a 0 coneixements del sistema. Poca confiança i percepció d’eficàcia. Ex: societats tribals.
• Súbdit: Hi ha coneixements del Sistema Polític, de les seves conseqüències i que les decisions del sistema m’afecten, hi ha una consciència que la capacitat individual a la pràctica no incideix.
• Participativa: Hi ha coneixement, les decisions afecten a l’individu, tinc capacitat d’influir en el sistema i canviar-ho. (Almond i Verba van crear una altra cultura que no és amb característiques noves, sinó que és la cultura participativa però essent conscient que no sempre hem de participar en la política, hem de ser lleials a vegades per no saturar el sistema amb les demandes, la van anomenar Cívica, que és una combinació de Participativa + Súbdit).

Cap model de cultura és excloent. En una mateixa societat podem trobar tots els tipus.

Capital Social

El Capital Social és un concepte que apareix a partir dels anys 60 gràcies al sociòleg i politòleg Robert Putnam, que va fer un estudi sobre quins efectes tenia la reforma regional d'Itàlia, on va analitzar que les regions del Nord d'Itàlia funcionaven molt millor que les regions del Sud, tenint el mateix sistema imposat en les dues. Putnam va veure que a les regions del Nord hi havia més confiança social i relacions interpersonals molt més consolidades que al Sud, això produeix que hi hagi més confiança a les institucions i a la vegada les institucions confiïn en que els seus ciutadans responguin millor a les seves polítiques públiques. En canvi, al sud era justament el contrari, i va provocar que la ciutadania no tingués confiança i podríem dir que hi tenien menys capital social.

“Solo en la Bolera” és un estudi de Putnam posterior a Itàlia on analitzava la participació en associacions voluntàries i altres formes de capital social d'Estats Units que estaven en declinació des de feia vint anys, i va recolzar el seu argument amb una àmplia evidència empírica.

El principal factor que va identificar per explicar aquest deteriorament de la vida cívica va ser el recanvi generacional: els grups joves estaven menys compromesos que els seus majors en la vida comunitària.

La segona causa més important era, segons ell, la difusió de la televisió, que, al privatitzar el temps d'oci, reemplaçava activitats fora de la llar i reduïa, d'aquesta manera, la connectivitat social.