Nutrició i Respiració Animal: Processos, Estratègies i Evolució dels Sistemes

Què és la Nutrició Animal?

La nutrició és la incorporació de substàncies de fora (altres éssers vius), la seva transformació i utilització.

Nutrició Heteròtrofa

La nutrició animal és heteròtrofa, és a dir:

• Els animals han d’obtenir matèria per créixer i reparar-se.
• I energia per a les funcions vitals.

Grups d’Animals segons la Complexitat

• Animals senzills (porífers, cnidaris): No tenen aparells ni sistemes. Les cèl·lules toquen directament el medi.
• Animals complexos (altres invertebrats i vertebrats): Tenen aparells especialitzats que fan digestió, respiració, transport i excreció.

El Procés Digestiu

Fases de la Digestió

1. Captura i ingestió: Agafar l’aliment amb la boca, llengua o apèndixs.
2. Digestió: Reduir l’aliment i extreure nutrients (amb processos mecànics i químics).
3. Absorció: Passar els nutrients a la sang (medi intern).
4. Egestió: Expulsar aliments no digerits o no absorbits.

Diferents Estratègies per Alimentar-se

Macrofàgia

Seleccionen i capturen activament l'aliment. Tenen estructures com urpes, ullals o verí.

Microfàgia

No seleccionen l'aliment. Ingerixen líquids, filtren l’aigua o ingereixen sediments.

Tipus d'Alimentació segons la Dieta

• Fitòfags: Mengen vegetals (ex: ós panda).
• Zoòfags: Mengen altres animals (ex: pardal).
• Omnívors: Mengen de tot (ex: senglar).

Estratègies Específiques de Microfàgia

• Filtradors d’aigua: Treuen partícules petites de l’aigua (bivalves, anèl·lids marins...).
• Capturadors selectius: Tenen tentacles amb verí (meduses, pòlips).
• Raspadors de superfície: Raspen substrat amb ràdula (eriçons, cargols).
• Deglutidors de sòl: Mengen sediments i els expulsen (cucs de terra).

Evolució dels Sistemes Digestius

• Digestió intracel·lular: Es fa dins la cèl·lula (ex: porífers).
• Digestió mixta: Cavitat gastrovascular; primer extracel·lular i després intracel·lular (ex: cnidaris, platihelmints).
• Digestió extracel·lular: Amb tub digestiu complet, amb boca i anus.

Processos de la Digestió Extracel·lular

• Mecànica: Trituració (dents, pedrer, mandíbules...).
• Química: Enzims digestius (hepatopàncrees, glàndules salivals...).

Digestió segons el Grup d’Animals

Invertebrats

• Porífers: Digestió intracel·lular en coanòcits.
• Cnidaris i platihelmints: Digestió mixta.
• Anèl·lids: Tenen pap i pedrer.
• Mol·luscs: Tenen ràdula (llengua dentada) i hepatopàncrees.
• Artròpodes: Tub digestiu amb pap, pedrer i glàndules.
• Equinoderms: Tenen estómac que s’estén als braços.

Vertebrats: Estructures Clau

• Boca: Dents (incisius, canins, molars...), llengua, saliva (amilasa).
• Faringe: Amb epiglotis (tanca l’entrada de la tràquea).
• Esòfag: Peristaltisme i càrdies (control del pas a l’estómac).

Tipus d'Estómacs en Vertebrats

• Monogàstric (una cavitat): Peixos, rèptils, amfibis.
• Digàstric (dues cavitats): Aus (proventricle i pedrer).
• Poligàstric (quatre cavitats): Remugants (rumen, reticle, llibret, quall).

Intestí Prim i Gruixut

• Intestí prim:
  • Duodè: Digestió final.
  • Sucs digestius: Bilis, suc pancreàtic i intestinal.
• Intestí gruixut:
  • Absorbeix aigua i forma les femtes.
  • Té flora bacteriana que produeix vitamines i aminoàcids.

Nota: La cloaca és present en aus, rèptils i amfibis.

El Procés Respiratori

La respiració és l'intercanvi de gasos entre l’organisme i el medi: entra O₂ i surt CO₂.

Tipus de Respiració

• Respiració externa: A través de superfícies (pulmons, brànquies...).
• Respiració interna o cel·lular: Es produeix als mitocondris, on es genera energia.

Mecanisme d'Intercanvi de Gasos

L'intercanvi de gasos es fa per difusió passiva, d’on hi ha més concentració a menys. Aquest procés no necessita energia.

Característiques de les Superfícies Respiratòries

Les superfícies respiratòries han de ser:

• Primes.
• Humides.
• Vascularitzades.
• Grans i esteses per fer millor l’intercanvi de gasos.

Tipus de Respiració segons els Animals

Respiració per Difusió Directa

En animals petits (porífers, cnidaris...). No tenen aparell respiratori especialitzat.

Respiració Cutània

Es realitza per la pell (anèl·lids, amfibis). La pell ha de ser fina i humida.

Respiració Traqueal

Amb tràquees i espiracles (insectes). És un sistema poc eficient.

Respiració Branquial

• Brànquies externes: Extensions fora del cos (poliquets, axolots).
• Brànquies internes: Protegides dins el cos (peixos, mol·luscs, crustacis).

Nota: En peixos ossis i cartilaginosos, l'intercanvi contracorrent és molt eficient.

Respiració Pulmonar

Invertebrats

Cargols, aràcnids (pulmons senzills).

Vertebrats

• Amfibis: Sacs simples; respiració també cutània.
• Rèptils: Pulmons amb replecs interns.
• Aus: Pulmons + sacs aeris, amb flux d'aire unidireccional.
• Mamífers: Pulmons amb alvèols, intercanvi molt eficient. Hi participen el diafragma i els músculs toràcics.