La Nutrició en Organismes Pluricel·lulars

La Nutrició en Pluricel·lulars

Totes les cèl·lules d'un organisme pluricel·lular duen a terme els processos de la nutrició, encara que la pluricel·lularitat implica algunes peculiaritats. La majoria de les cèl·lules d'un organisme pluricel·lular no estan en contacte amb el medi extern, per la qual cosa no tenen accés directe als nutrients i als gasos necessaris per a la seva nutrició. Tampoc poden abocar a l'exterior els seus productes de rebuig. Per aquestes raons, s'han desenvolupat estratègies que permeten l'intercanvi de substàncies entre les cèl·lules i l'exterior:

• Alguns organismes pluricel·lulars tenen estructures corporals senzilles. Aquests estan lligats a l'aigua, la qual cosa permet l'intercanvi de substàncies per difusió entre el medi extern i les cèl·lules. Per exemple: les algues.
• Els organismes més complexos compten amb estructures especialitzades en les quals l'entrada i la sortida estan regulades.

També compten amb sistemes de transport per tal de conduir les substàncies des de l'exterior fins a totes les cèl·lules de l'organisme, com l'aparell circulatori dels animals o els teixits vasculars de les plantes. Depenent de la mida de les substàncies que es transporten, dividirem els mecanismes en:

Transport de Molècules Petites

• Transport passiu: Es realitza sense consum d'energia, atès que les substàncies es transporten a favor del gradient de concentració. Dos tipus:
  • Difusió simple: Substàncies simples poden travessar la bicapa lipídica; altres, com els ions, poden utilitzar proteïnes canal.
  • Difusió facilitada: És el mecanisme utilitzat per al transport de molècules com la glucosa i els aminoàcids.
• Transport actiu: La diferència amb el transport passiu és que, en aquest cas, les substàncies es mouen en contra del gradient de concentració. Per tal de dur a terme aquest transport, és necessària energia aportada per l'ATP.

Transport de Grans Partícules

Les cèl·lules disposen de mitjans per transportar grans partícules cap a l'interior o cap a l'exterior, que, com que són massa grans, no poden travessar la membrana. Es tracta de l'endocitosi i l'exocitosi.

• Exocitosi: Procés d'expulsió de substàncies de rebuig o de secreció. Consta de tres etapes:
  • Les substàncies que s'expulsaran es troben en el citoplasma a l'interior de vesícules.
  • Quan una vesícula assoleix la membrana, s'hi fusiona.
  • El contingut de la vesícula s'allibera a l'exterior.
• Endocitosi: És el procés d'incorporació de grans partícules a l'interior de la cèl·lula. Es produeix en tres etapes:
  • El material que s'incorpora a la cèl·lula es fixa a la membrana, que pateix una invaginació.
  • Es produeix una vesícula que inclou les substàncies.
  • La vesícula queda en el citoplasma i, com a conseqüència d'això, la membrana es redueix.
  Dos mecanismes d'endocitosi:
  • La fagocitosi: Quan la cèl·lula introdueix grans partícules sòlides, fins i tot cèl·lules completes.
  • La pinocitosi: Quan la cèl·lula introdueix líquids amb petites molècules dissoltes.

L'osmosi: És un fenomen que es produeix quan se separen dos medis de concentracions diferents per una membrana semipermeable.